#funnywordsgift (246)

“… and point ball!”

[246]

John Wick: Chapter 3 - Parabellum (2019)

[751]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Chad Stahelski
Guió: Derek Kolstad, Shay Hatten
Actors: Keanu Reeves, Halle Berry, Ian McShane

[ Acció, crim, thriller ] 2h 11min

Sinopsi

IMDb (7,8):
“El superassassí John Wick va fugint després d’assassinar un membre del gremi internacional d’assassins i la seva vida té un recompensa de 14 milions de dòlars, la qual cosa el converteix en l’objectiu de caça-recompenses d’arreu.”

Crítica

Una mica descafeïnada?

Al final l’he vist bastant justeta, tot i que està feta per els seguidors de la franquícia, als qui agradi Keanu Reeves i al qui els agradi la coreografia de lluita, i, penso, m’hi incloc en els tres grups. Suposo que les “errades” són voler fer-la massa semblant al còmic i, és clar, són llenguatges diferents: l’escena de les motos és totalment inversemblant. Per altra banda, ja són coses meves, però jo diferenciava clarament el doble que s’emportava les hòsties fortes de l’actor titular…

Resum (amb espòilers)

Després de l’última escabetxina a l’hotel “protegit”, el Continental, –que francament ja no recordo– John Wick ha de fugir d’allà on sigui a correcuita doncs en poc menys de mitja hora serà excomunicat de l’ordre i el seu cap tindrà un preu. Algun caça-recompenses fins i tot s’adelanta a l’hora de l’excomunió i ja vol acabar amb ell. El ball d’hòsties només acaba de començar i el vehicle en el que es mou d’un lloc a un altre sempre és “hòstia va, hòstia ve”.

L’argument principal de la pel·lícula és trobar la manera de revertir un fet que sembla imminent, la seva mort, tot i que ell posarà de la seva part perquè això no arribi. Després de fugir de mil-i-un caça-recompenses que volen la seva mort, alguns amb especial interès, arriba a l’hotel com aquell qui, tot jugant de petits, fa “salve” en tocar la paret i diu “casa”. Allà negocia amb el recepcionista i el gerent que l’indiquen on anar. A través de favors que li deuen uns i altres es va movent, sempre amb els caça-recompenses darrera seu. El primer favor el proporciona l’ex-ballarina rusa.

Mentrestant arriba l’Adjudicadora de la Taula Suprema al Continental a demanar explicacions del que va passar. Al gerent li demana la dimissió. A l’ex-ballarina li forada les dues mans. Al colomer li exigeix un càstig de set talls pel seu cos, proporcionats pel restaurador de sushi que és l’encarregat d’acabar amb John Wick.

L’ex-ballarina l’envia a Casablanca i d’allà al mig del desert on contacta amb representants de la Taula Suprema que el tornen a acceptar si mata el gerent de l’hotel. Tornant al Continental, refusa matar el gerent i comença una altra escabetxina, aquest cop liderat pel restaurador de sushi que, òbviament, acaba palmant. El gerent, per evitar problemes amb l’Ajudicadora per no haver-lo matat a ell, mata John Wick… almenys el llença des del terrat. Però no mora i el seu cos viu és entregat molt malmès al colomer.

Gladiator (2000)

[750]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Ridley Scott
Guió: David Franzoni, David Franzoni
Actors: Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen

[ Acció, aventura, drama ] 2h 35min

Sinopsi

IMDb (8,5):
“Un antic general romà es proposa venjar-se contra l’emperador corrupte que va assassinar la seva família i el va enviar a l’esclavitud.”

Crítica

Imprescindible!

Òbviament ja l’havia vista, almenys, un parell de vegades, però no la tenia anotada en aquest llistat. La veritat és que, amb el pas dels anys, cal fer revisions d’aquest tipus, perquè la perspectiva canvia bastant.

La pel·lícula és un pel·liculot. Això no hi ha qui ho discuteixi. Però ara he observat que la major part de la pel·lícula té un mínim de coherència fins que arriba a la part final, on tot deixa de tenir sentit. Narrativament, estàs ja tant induit en la trama que no ho havia apreciat fins ara.

Tot està més o menys disposat per mostrar la vida d’aquella gent que va construir aquelles meravelloses obres a través d’un personatge amb el que, per nassos, has d’empatitzar. Ara bé, al final de tot, en la lluita del gladiador amb Cèsar, quin sentit té allò més enllà de donar valor a la pel·lícula i a la història que ens mostren? Està totalment fora de lloc i no té cap sentit!

Resum (amb espòilers)

Un general romà aporta la victòria a l’ancià cèsar en l’última de les batalles a Germània. En acabar la batalla té disposat deixar l’imperi en mans del general temporalment, mentrestant el Senat s’ocupa del canvi de poders. El seu fill, que esparava ser el nou cèsar, en saber-ho el mata i fa matar el general. Aquest, però, s’escapa i fuig a veure la seva família que ha estat vilment assassinada. Malferit, perd el coneixement i el recobra per assabentar-se que ha estat recollit per mercaders d’esclaus i ha estat venut per formar part de gladiadors per entretindre a la gent benestant del nord d’Àfrica.

Després de nombrosos combats on sempre en surt victoriós, és enviat conjuntament amb els seus companys a Roma per formar part dels jocs i és destinat a ser una part dels que han de morir. No obstant això, la seva formació militar fa que reuneixi tots els seus companys i derrotar un enemic superior davant la sorpresa de tot el públic. Això el fa popular i més gent el vol veure.

L’emperador també el vol conèixer i quan s’assabenta que és el general que donava per mort se li glaça la sang. Cèsar, a partir d’aquell moment, farà el possible perquè mori dins l’arena, però no només no ho aconsegueix, sinó que fa justament el contrari, doncs cada cop és més popular i més estimat pel poble, circumstància que aprofiten alguns senadors per conspirar contra el cèsar.

Aquest, però, preveu tots els seus moviments i els va eliminant a tots, un per un, fins que només queda el gladiador, amb el que accedeix a lluitar cos a cos a l’arena, no sense abans haver-li clavat una punyalada mortal que el deixa bastant indefens. Amb tot, el gladiador mata el cèsar i, en els seus últims estertors, ordena alliberar els pressoners i institueix de nou el Senat com a òrgan de govern.

Liu lang di qiu (2019) (The Wandering Earth)

[749]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Frant Gwo
Guió: Gong Geer, Junce Ye
Actors: Jing Wu, Chuxiao Qu, Guangjie Li

[ Acció, drama, ciència ficció ] 2h 5min

Sinopsi

IMDb (6,1):
“A mesura que el sol s’apaga, les persones de tot el món construeixen propulsors de planeta gegant per desplaçar la Terra de la seva òrbita i fer-la navegar cap a un nou sistema estel·lar. No obstant això, el viatge de 2500 anys arriba amb perills inesperats i, per salvar la humanitat, un grup de joves lluiten durament per la supervivència de la humanitat.”

Crítica

Molt barroca, però no té un pla dolent ni un segon de respir desaprofitat…

I aquí IMDb li dona un trist 6,1. Potser no és cap cosa de l’altre món, però entretinguda és… disbaratada també… ;-)

A mig camí entre una pel·lícula “convencional” d’acció de no parar (Marvel, per exemple) i un vídeo joc, per l’excés de CGI… però aquí li va bé, penso jo.

A mi m’ha agradat. També cal dir que, si no vas amb compte, fins a cert punt et perds…

Resum (amb espòilers)

El nucli del Sol s’està degenerant i s’està expandint, per la qual cosa la Terra està abocada a la seva destrucció engolida pel Sol. La Terra inicia un projecte per traslladar-la a 4,2 anys llum que consta de cinc fases:

1.- Es construeixen 10.000 propulsors anomenats motors terraquis i 10.000 ciutats subterrànies per protegir la humanitat.
2.- S’activen els motors par de l’equador per aturar la rotació de la Terra, provocant mega-tsunamis que acabaran amb la meitat de la vida del planeta.
3.- La Terra, aprofitant la força gravitacions del Sol i de Júpiter, començarà una època errant (The Wandering Earth).
4.- Quan la Terra deixi el sistema solar els motors entraran en màxima potència i durant 500 anys aconseguiran 0,5% de la velocitat de la llum. Després, durant 1.300 anys, anirà surant per l’espai. I 700 anys després, canviant la direcció dels motors, l’aturaran.
5.- Atracaran al nou sistema solar per quedar-s’hi.

En el moment en que s’estan acostant a Júpiter, aquest té variacions gravitacionals i tot apunta a que la Terra es desintegrarà al xocar-hi. Diversos equips de la Terra hi treballen per evitar-ho i des de l’Estació Espacial Internacional es van marcant les directrius. Malgrat tot, hi ha un punt en que totes les estadístiques diuen que no serà possible evitar la colisió, per la qual cosa, la intel·ligència artificial de l’Estació posa a tots els seus ocupants a hibernar donant la humanitat per perduda i surt d’òrbita per buscar el seu destí final, carregat d’embrions que puguin colonitzar un nou planeta.

Una família, el pare de la qual està a l’Estació, el fill i la germanastra recollida d’un tsunami a la Terra, però amb ganes de conèixer la superfície (viuen en ciutats subterrànies) i l’avi que havia estat conductor de mega-camion que alimenten els motors gegants de la Terra, es veuen superats per un seguit d’aventures per superar les diferentes dificultats amb la tecnologia disponible, els continus terratrèmols que es produeixen amb la proximitat de Júpiter i la succió de l’atmosfera terrestre.

L’única solució per salvar la Terra és inflamar l’atmosfera de Júpiter per allunyar-la del seu camp gravitacional i impulsar-la en l’òrbita correcta per sortir del sistema solar cap on tenen previst. Ells i altres grups de rescat, aconsegueixen salvar la Terra, però ho hauran de fer entre tots i la deserció del pare a l’Estació, sacrificant-se cremant l’Estació i el seu combustible per provocar la detonació.

Tampoc cal detallar massa més en disbarats impossibles, però a mi m’ha agradat força.

The Naked Director (2019) S01

[92]

Valoració

Fitxa tècnica

Actors: Takayuki Yamada, Shinnosuke Mitsushima, Misato Morita

[ Biografia, drama ] 8 episodis de 43-51min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Explica la història de la vida insòlita i dramàtica de Toru Muranishi plena de grans ambicions i espectaculars contratemps en el seu intent de convertir la indústria porno del Japó en capdavantera.”

Crítica

Molt decebedora: expectatives pel que podria haver estat i no ha sigut…

Un guió pobríssim. La història, més enllà de les anècdotes, podria haver estat interessant, però la manera en que s’ha fet el guió ho ha tirat tot per terra… perquè la producció era prou potent per haver fet alguna cosa interessant. Em sap greu el temps invertit per arribar al final de la sèrie i no comprenc de cap manera l’alta puntuació a IMDb… :(

Resum (amb espòilers)

Explica la història d’un venedor d’enciclopèdies que no sabia vendre. En va aprendre i es va convertir en el millor. Gràcies a això va començar a vendre també cintes d’àudio pornogràfiques, robades d’habitacions on la gent hi anava a practicar sexe. Veient en això un filó per guanyar molts diners, va començar a vendre revistes pornogràfiques. Primer d’altre gent, després produint-les ell, fins el punt de comprar una impremta i aconseguir un sistema de distribució únic amb gairebé cent tendes de la seva propietat a tot el Japó.

Més tard van venir vídeos, sempre amb les limitacions de censura estricta que imposa Japó al no permetre veure els genitals masculins i femenins… A tot això, el seu pols amb l’altre gran productor de porno de Poseidon Films i com li posava tot tipus d’entrebancs i, al principi, al límit de la llei, com amb el seu enginy ho anava superant tot i més tard saltant-se la llei i venent de contraband.

Fins el dia que se’n va anar a Hawaii a gravar amb actor nord-americans i com, en acabar, és empressonat en una mena de trampa. Els seus companys fan el possible per aconseguir una fiança impossible d’aconseguir, però un d’ells fa un tracte amb els yakuza i aconsegueix els diners que falten.

Explicant petites anècdotes dels rodatges, primer amb sexe fingit i ejaculacions falses i després amb sexe real tot i estar prohibit, fins el punt que, en descobrir una autèntica estrella del porno, es converteix ell mateix en actor càmera en mà.

Priest (2011)

[748]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Scott Stewart
Guió: Cory Goodman, Min-Woo Hyung (còmic)
Actors: Paul Bettany, Cam Gigandet, Maggie Q

[ Acció, aventura, crim ] 1h 27min

Sinopsi

IMDb (5,7):
“Un sacerdot desobeeix la llei de l’església per fer un seguiment dels vampirs que van segrestar la seva neboda.”

Crítica

Molt justeta, però ja em va bé…

Ja l’havia vista, però gairebé no la recordava. De fet, em pensava que hi passaven més coses, que era més llarga. És bastant simple, però directa i entretinguda… en la meva opinió, és clar.

Resum (amb espòilers)

En una societat totalment sectària dominada per l’església adoctrinant els seus anyells, els sacerdots han estat una peça clau en la lluita contra els vampirs, sers grotescos privats de visió, però molts més ràpids i letals que els humans… fins el moment que van aparèixer els sacerdots. Acabada la guerra després de destruir l’última colmena dels vampirs, la cúpula eclesiàstica codemna als sacerdots a l’ostracisme per tal de mantenir el seu poder en aquesta societat post-apocalíptica on, en principi, les ciutats són l’únic lloc segur.

Més enllà de les ciutats també hi han petits nuclis poblacionals i alguna granja que intenta cultivar alguna cosa en la terra estèril. Allà hi viu una parella amb la seva filla, que és alhora neboda d’un sacerdot oblidat. Quan de nit arriba una horda de vampirs i mata la dona, fereix l’home i segresta la noia, el xicot d’aquesta va a buscar al sacerdot que demana permís per actuar contra els vampirs. La cúpula eclesiàstica nega que existeixin els vampirs i li ho prohibeix. Ell se salta les normes i surt pel seu compte, acompanyat del jove xèrif enamorat de la seva neboda.

El sacerdot va seguint les pistes que el porten a la colmena que havien destruit. Abans, però, la cúpula eclesiàstica activa quatre sacerdots més per anar a buscar al desertor. Tres sacerdots es dirigeixen a Jericó i el quart, una dona que havia estat enamorada del sacerdot, s’anticipa i l’espera a la colmena. En comptes d’aturar-lo l’ajuda. Descobreixen que la colmena no està del tot destruïda i que ha estat utilitzada per una nova fornada de vampirs que es dirigeixen a Jericó.

Quan arriben a Jericó, els vampirs ja han matat els tres sacerdots, però a més a més hi ha alguna cosa nova, un nou vampir, mig humà mig vampir que va ser transformat per la mateixa reina dels vampirs. Ara és qui lidera un tren totalment tapat de la llum del sol que durant la nit assalten ciutats i durant el dia viatja a gran velociat per arribar a la ciutat principal.

El sacerdot, que en realitat és el pare de la noia, no pas l’oncle, acompanyat del jove xèrif, salva la noia i l’altre sacerdot, la dona, va descarrilar el tren evitant que arribi a la ciutat i faci una masacre. El sacerdot desenmascara la cúpula eclesiàstica.

Cirque du Freak: The Vampire's Assistant (2009)

[747]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Paul Weitz
Guió: Paul Weitz, Brian Helgeland
Actors: Chris Massoglia, John C. Reilly, Salma Hayek

[ Acció, aventura, fantasia ] 1h 49min

Sinopsi

IMDb (5,9):
“Un noi de setze anys, Darren Shan, es troba amb un home misteriós en un show freak que resulta ser un vampir. Després d’una sèrie d’esdeveniments, Darren ha de deixar la seva vida normal anar-se’n amb el Cirque du Freak i convertir-se en vampir.”

Crítica

Dolenta amb un puntet d’originalitat…

Una mica infantil –a fi de comptes va dirigida a públic adolescent–, amb bons actors, bons efectes, una història més o menys original, però no massa aconseguida. El suficient, però, per tenir-me entretingut, una vegada més… ;-)

Resum (amb espòilers)

Un noi de setze anys assisteix a una representació estranya d’un estrany circ de freaks. S’obesessiona amb una aranya i la roba del seu propietari… un vampir. L’aranya acaba mossegant el seu millor amic i per salvar-lo, el vampir li ofereix l’antídot a canvi de convertir-lo en semivampir i assistent seu.

Acaba descobrint que els vampirs no maten, sinó els vampirians, i depèn d’ells mantenir l’equilibri i que no esclati la guerra. Per convertir-se en semivampir ha de fingir la seva mort davant la pena de la seva família. El seu amic, però, que era justament el que demanava a crits convertir-se en vampir, l’acaba odiant i s’afegeix als vampirians.

Mentre hi han les disputes, el vampir original ensenya al jove a defensar-se i a alimentar-se, tot i que ell no vol consumir sang humana. A tot això, en la comuna d’hivern on viuen tots els freaks, s’acaba enamorant d’una noia mico amb cua de mona que acaba sent segrestada, juntament amb la seva família, per aconseguir reclutar el jove. En una batalla final els vampirians perden.

Inglourious Basterds (2009)

[746]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Quentin Tarantino
Guió: Quentin Tarantino
Actors: Brad Pittz, Diane Kruger, Eli Roth

[ Aventura, drama, guerra ] 2h 33min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“A la França ocupada pels nazis durant la segona guerra mundial, un pla per assassinar líders nazis per part d’un grup de soldats jueus dels Estats Units coincideix amb els plans venjatius de la propietària del teatre.”

Crítica

Quan la vaig veure per primer cop em va semblar boníssima; ara se m’ha fet bastant pesada…

Hi han moments que, efectivament, tot flueix i tira endavant, però hi han altres moments que es fa bola… molta bola… costa de pair. Es crea un tensió innecessària que no porta enlloc.

Resum (amb espòilers)

Durant la segona guerra mundial un detectiu alemany es marca com objectiu ser el millor caça-jueus. En una família amagada sota el terra d’una granja els mata a tots excepte una noia que “deixa” escapar.

Els americans, per la seva banda, creen un esquadró particularment sanguinolent amb els nazis format íntegrament per jueus, alguns americans, altres fins i tot alemanys, que van deixant la seva empremta allà per on passen deixant-los atemorits.

A París, la jove que el caça-jueus va deixar escapar, regenta un cinema. La casualitat fa que un oficial alemany s’hi encapritxi. Aquest oficial ha estat condecorat per haver matat des d’un campanar italià a tres-cents soldats aliats. Goebbels en fa una pel·lícula per exaltar-ne els valors alemanys i encoratjar les tropes, i el soldat insisteix que s’estreni en el cinema de la jove. Per sorpresa, també hi assisteix el führer.

La noia, per la seva banda, té intenció de tancar les portes del cinema i incendiar-lo amb les pel·lícules de nitrat altament inflamables. Els “maleïts bastards”, com es fa dir l’esquadró jueu, també tenen planificat fer-ho saltar pels aires. El caça-jueus, però, descobreix els plans dels bastards, mata l’actriu alemanya que col·laborava amb els americans i els explicava els plans, i acorda amb el sergent de l’esquadró permetre que matin el führer a canvi de rendir-se ell i emportar-se tots els mèrits.

Finalment la jueva que porta el cinema és descoberta i mor, però no sense abans matar el franctirador. El cinema, malgrat tot, acaba cremant-se. L’esquadró dels maleïts bastards aconsegueix matar el Hitler, Goebbels i acribilla la majoria de gent de la sala atrapada dins intentant fugir de la sala incendiada. Les bombes que portaven lligades a les cames i la que estava sota el seient de Hitler esclaten. El sergent entrega el caça-jueus, però no sense abans marcar-li al front la creu gammada com a signatura.