Bloc personal,

dijous, 22 d’agost de 2019

Gladiator (2000)

[750]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Ridley Scott
Guió: David Franzoni, David Franzoni
Actors: Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen

[ Acció, aventura, drama ] 2h 35min

Sinopsi

IMDb (8,5):
“Un antic general romà es proposa venjar-se contra l’emperador corrupte que va assassinar la seva família i el va enviar a l’esclavitud.”

Crítica

Imprescindible!

Òbviament ja l’havia vista, almenys, un parell de vegades, però no la tenia anotada en aquest llistat. La veritat és que, amb el pas dels anys, cal fer revisions d’aquest tipus, perquè la perspectiva canvia bastant.

La pel·lícula és un pel·liculot. Això no hi ha qui ho discuteixi. Però ara he observat que la major part de la pel·lícula té un mínim de coherència fins que arriba a la part final, on tot deixa de tenir sentit. Narrativament, estàs ja tant induit en la trama que no ho havia apreciat fins ara.

Tot està més o menys disposat per mostrar la vida d’aquella gent que va construir aquelles meravelloses obres a través d’un personatge amb el que, per nassos, has d’empatitzar. Ara bé, al final de tot, en la lluita del gladiador amb Cèsar, quin sentit té allò més enllà de donar valor a la pel·lícula i a la història que ens mostren? Està totalment fora de lloc i no té cap sentit!

Resum (amb espòilers)

Un general romà aporta la victòria a l’ancià cèsar en l’última de les batalles a Germània. En acabar la batalla té disposat deixar l’imperi en mans del general temporalment, mentrestant el Senat s’ocupa del canvi de poders. El seu fill, que esparava ser el nou cèsar, en saber-ho el mata i fa matar el general. Aquest, però, s’escapa i fuig a veure la seva família que ha estat vilment assassinada. Malferit, perd el coneixement i el recobra per assabentar-se que ha estat recollit per mercaders d’esclaus i ha estat venut per formar part de gladiadors per entretindre a la gent benestant del nord d’Àfrica.

Després de nombrosos combats on sempre en surt victoriós, és enviat conjuntament amb els seus companys a Roma per formar part dels jocs i és destinat a ser una part dels que han de morir. No obstant això, la seva formació militar fa que reuneixi tots els seus companys i derrotar un enemic superior davant la sorpresa de tot el públic. Això el fa popular i més gent el vol veure.

L’emperador també el vol conèixer i quan s’assabenta que és el general que donava per mort se li glaça la sang. Cèsar, a partir d’aquell moment, farà el possible perquè mori dins l’arena, però no només no ho aconsegueix, sinó que fa justament el contrari, doncs cada cop és més popular i més estimat pel poble, circumstància que aprofiten alguns senadors per conspirar contra el cèsar.

Aquest, però, preveu tots els seus moviments i els va eliminant a tots, un per un, fins que només queda el gladiador, amb el que accedeix a lluitar cos a cos a l’arena, no sense abans haver-li clavat una punyalada mortal que el deixa bastant indefens. Amb tot, el gladiador mata el cèsar i, en els seus últims estertors, ordena alliberar els pressoners i institueix de nou el Senat com a òrgan de govern.

Cap comentari:

Publica un comentari