A hores d’ara encara no sé quin ha estat el problema, però dono per fet que és un problema de targeta gràfica fregida. No tinc clar encara si en el meu “pepino” la targeta va soldada a la placa, cosa que convertiria el vell “pepino” en una totxana sense utilitat (més enllà de canviar tota la placa base conjuntament amb la targeta amb un cost amb un preu superior a 500 eur.) i sense la certesa de que la reparació sigui efectiva. Recordo que quan vaig comprar el “pepino” tenia l’opció d’escollir la targeta i potser per això no va soldada, la qual cosa faria la reparació molt més econòmica. Però tampoc en tinc cap certesa…
Així que, a grans mals, grans remeis: he comprat un nou iMac!
Realment no era el millor moment, econòmicament parlant, però sí necessari. Sempre he sentit dir que un ordinador en una empresa a ple rendiment té un vida útil de dos anys. A mi personalment sempre m’ha semblat ridícul i he pensat que un Mac com a mínim té una vida útil de 4 anys –repeteixo, a ple rendiment–. I si haig de ser sincer, concretament aquest “pepino” anava suficientment inflat per durar un mínim de 6 anys.
Quan decideixes actualitzar perquè saps que treballaràs millor és la teva opció. Però quan ho has de fer per una causa major perquè estàs entre l’espasa i la paret, és una putada! Però això és el que hi ha.
A sobre, ja feia uns mesos que havia hagut de desconectar el disc dur de seguretat de 2TB per Time Machine, que també havia començat a fallar i finalment vaig veure que no el podria recuperar pels mètodes tradicionals. O sigui que a hores d’ara no tinc segur que pugui recuperar els arxius. Tinc l’esperança que sí, en mode target FireWire (Target Disk Mode via FireWire), però fins que no m’arribi el nou juguet no ho sabré.
A esperar doncs…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada