Bloc personal,

divendres, 30 d’agost del 2024

Behind the Candelabra (2013)

[1255]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Steven Soderbergh
Guió: Richard LaGravenese (autobiografia: Scott Thorson, Alex Thorleifson)
Música: Marvin Hamlisch
Producció: Jerry Weintraub Productions, HBO Films
Actors: Michael Douglas, Matt Damon, Dan Aykroyd, Scott Bakula
Estrena: 26/05/13 (HBO)
Títol original: Behind the Candelabra

[ Biografia, drama, música, romanç ] 1 h. 58 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (46K):
“Una crònica del tempestuós romanç de sis anys entre el cantant megaestrella Liberace i el seu jove amant Scott Thorson.”

Crítica

Una “jaula de las locas” amb un irreconeixible Michael Douglas, que al final se m’ha acabat fent un pèl farragosa de seguir…

Basada en la autobiografia Behind the Candelabra: My Life with Liberace (1988) d’Scott Thorson (i Alex Thorleifson).

El títol original amb què treballaven la pel·lícula era Liberace, així que, en alguns idiomes s’ha traduït com La meva vida amb Liberace, que també és el subtítol del llibre.

Seguint el #cicleMichaelDouglas que ara m’he tret de la màniga –com abans ho van ser el #ciclePoltergeist i encara abans els #cicleSchwarzenegger i #cicleTerminator o el #cicleStudioGhibli–, he arribat a aquesta pel·lícula investigant la Viquipèdia del Michael Douglas i quedant-me fascinat amb el cartell d’aquesta pel·lícula en la versió amb la que surt amb el Matt Damon amb una ostentació d’amanerament aclaparant. Ni havia sentit parlar del personatge, ni de la pel·lícula; només hi he arribat per aquest cartell.

Pel que veig, ja hi han dues versions d’aquest llibre en format pel·lícula (TV movie), Liberace (1988) i Liberace: Behind the Music (1988); en la primera l’actor principal és l’Andrew Robinson i en la segona el Victor Garber.

Sé que el Michael Douglas està mig embolicat amb assumptes en defensa de les armes als EE.UU. –com ho estava l’infame Charlton Heston–, i és justament per aquest motiu –l’associo a home blanc hetereosexual interpretant rols de depredador sexual (Instinto básico, 1992)– que se m’ha fet molt estrany veure’l en aquest paper. Mai de la vida m’hagués imaginat el Michael Douglas agafant-li el paquet al Matt Damon… ;-)

Realment està irreconeixible per les pròtesis, perruques, maquillatge, vestuari i decorat, però també cal reconèixer que fa un paperàs, malgrat apreciar-se de manera fefaent la manca de química entre ell i el Matt Damon.

Qui també trobo molt encertat en el seu paper és el Rob Lowe fent de cirurgià plàstic.


Resum (amb espòilers)

El 1977, l’Scott Thorson, de 18 anys, que treballa com a entrenador d'animals per a pel·lícules, coneix el Bob Black, un productor de Hollywood, en un bar gai de Los Angeles. A instància del Black, abandona la seva casa d'adopció a la recerca d'una feina millor remunerada. El Black presenta el Thorson al Liberace, que li agrada immediatament l'aspecte jove. El Liberace convida els dos entre bastidors i després a la seva luxosa casa de Las Vegas.

El Thorson observa que un dels estimats gossos del Liberace té una forma temporal de ceguesa i, amb els seus antecedents d'assistent veterinari, informa al famós pianista que sap com curar la malaltia. Després de tractar el gos, el Thorson es converteix en l'"assistent" del Liberace a petició de l'intèrpret. El Thorson també s'empra com a xofer d'escenari del Liberace, conduint una limusina Rolls-Royce a l'escenari per a les grans entrades del Liberace.

El Thorson se’n va a viure amb el Liberace i es converteix en el seu amant. En aquest punt, el Thorson diu que és bisexual perquè també se sent atret per les dones. El Liberace es mostra simpàtic i li informa que volia i intentava estimar les dones, però que l'atreien exclusivament els homes. Catòlic devot, relata una història d'una "curació divina" en què un "missatger" angelical vestit de monja li va informar que Déu encara l'estimava.

A poc a poc es fa evident que el Liberace està intentant modelar el Thorson en una versió més jove de si mateix. Li demana al seu cirurgià plàstic, el doctor Jack Startz, que transformi la cara de l’Scott perquè s'assembli més a la seva, i fins i tot intenta adoptar-lo sense èxit. L’Startz prescriu medicaments al Thorson per ajudar-lo a perdre pes, i el Thorson aviat es recorre a altres drogues a mesura que s'enfada i es frustra amb els intents del Liberace de controlar-lo, així com l'obsessió del Liberace per amagar el seu romanç i homosexualitat al públic.

El 1982, l'augment de l'abús de drogues del Thorson i l'interès del Liberace pels homes més joves, inclosa la ballarina Cary James, creen una fractura que finalment destrueix la seva relació. El Liberace comença a visitar programes de peepshow pornogràfics i els suggereix que cada un vegi a altres persones. Més tard, el Thorson comença a anar pel seu compte engelosit, després de la qual cosa el Liberace l'expulsa i acaba amb la seva associació.

L’Scott Thorson reté un advocat per demanar la seva part financera demandant al Liberace per més de 100.000.000 de dòlars en pensió alimentària. L'any 1984, s'inicia la demanda de pensions del Thorson en la qual dona detalls sobre el seu romanç durant cinc anys amb l'animador, mentre que el Liberace nega rotundament qualsevol relació sexual. El Thorson es conforma amb 75.000 dòlars, tres cotxes i tres gossos de companyia.

El desembre de 1986, el Thorson rep una trucada telefònica del Liberace dient-li que està molt malalt amb el que després es va revelar que és la SIDA i que li agradaria que el Thorson el tornés a visitar. El Thorson accepta i condueix a la casa de retir del Liberace a Palm Springs, on ell i el Liberace tenen una darrera conversa emotiva. El Liberace mor uns mesos més tard, al febrer de 1987. El Thorson assisteix al funeral del Liberace, en el qual s'imagina veure el Liberace actuant per darrera vegada amb la seva tradicional extravagança, abans de ser aixecat al cel amb un arnès escènic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada