Highlander (1986)

[1276]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Russell Mulcahy
Guió: Gregory Widen, Peter Bellwood, Larry Ferguson (història original: Gregory Widen)
Música: Michael Kamen
Producció: Thorn EMI Screen Entertainment, Highlander Productions, Davis-Panzer Productions
Distribució: Thorn EMI Screen Entertainment (a través de la Columbia-Cannon-Warner Distributors) (Regne Unit i altres continents), 20th Century Fox (Estats Units i altres continentss)
Actors: Christopher Lambert, Roxanne Hart, Clancy Brown, Sean Connery
Estrena: 07/03/86 (Estats Units), 29/08/86 (Regne Unit)
Títol original: Highlander

[ Acció, aventura, fantasia, sobrenatural ] 1 h. 56 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,0) (151K):
“Un espadatxí escocès immortal s'ha d'enfrontar a l'últim dels seus oponents immortals, un bàrbar assassí brutal que anhela el llegendari ‘Premi’.”

Crítica

No hi ha per on agafar-la… en l’escena final fins i tot es veuen els cables que el subjecten en l’aire… fefaentment horrosa ara i en el moment de la seva estrena!

¿En quin moment es va pensar que seria bona idea traduir Highlander (habitant de Highland –Terres Altes–, Escòcia) per Los Inmortales? No tinc pas cap record d’haver-la vist al cinema, però podria haver passat. En tot cas, per la televisió segur que l’he vista i bastantes vegades, però en cap moment em va cridar l’atenció tot i que recordo que tothom en parlava.

Vista ara, amb la perspectiva del temps, em sorprèn que encara estigui valorada a 7,0 a IMDb, perquè és extremadament dolenta i està pitjor feta… i això que el que acabo de veure és “el muntatge del director”. També acabo d’adonar-me que, de les altres tres pel·lícules, cap arriba a 5/10. Suposo que han baixat amb el pas del temps, però el que sí puc dir és que aquesta que és la primera, suposadament la bona, és fefaentment horrosa!

Tenia la intenció de fer el “cicle Los Inmortales” complet, però si aquesta és la bona i té un 7 de puntuació, i les altres no arriben a 5, no perdré pas el temps…

Ara acabo de llegir que va ser un fracàs a taquilla en la seva estrena (va costar 19M $ i només en van recaptar 12,8M $), però que el pas del temps la va convertir en pel·lícula de culte, situació que va provocar la gravació de les seqüel·les, així com infinitat de novel·les, sèries de televisió, còmics i pel·lícules d’animació entre altres. La mítica frase “només en pot quedar un” ha estat introduïda a la cultura pop de l’època. He de suposar que, en aquest cas, la puntuació inicial era bastant inferior, però el fet de convertir-se en “de culte” li ha fet pujar punts, al revés que la majoria amb el pas del temps.

Franquícia

• Highlander (1986) (IMDb: 7,0)
• Highlander II: The Quickening (1991) (IMDb: 4,2)
• Highlander III: The Sorcerer (1994)
  (The Final Dimension / The Final Conflict) (IMDb: 4,5)
• Highlander: Endgame (2000) (IMDb: 4,6)

Resum (amb espòilers)

El 1985 a Nova York, en sortir d'un partit de lluita lliure, Connor MacLeod es troba amb un vell enemic, Iman Fasil, a l'aparcament del Madison Square Garden. Després d'un duel d'espases, Connor decapita Fasil i desencadena una poderosa alliberació d'energia, coneguda com a Quickening, que afecta l'entorn immediat, destruint molts cotxes. Després que Connor amagui la seva espasa al sostre del garatge, els agents de la policia de Nova York el detenen per assassinat, però després el deixen anar a causa de la manca de proves.

La història de Connor es revela a través d'una sèrie de flashbacks. A les Terres altes escoceses el 1536, Connor entra en la seva primera batalla quan el clan Fraser està en guerra amb el clan MacLeod. Els Fraser són ajudats per un guerrer foraster, el Kurgan, a canvi del seu dret a matar en Connor. En la batalla, el Kurgan apunyala mortalment a Connor, però és expulsat abans que pugui decapitar-lo. Inexplicablement, en Connor es recupera completament, obligant la seva amant Kate i el seu cosí Dougal a acusar-lo de bruixeria. El clan vol matar-lo, però el seu altre cosí, el cap Angus, l'exilià amb misericòrdia. En Connor vaga per les terres altes, es converteix en ferrer i es casa amb una dona anomenada Heather MacDonald.

Juan Sánchez-Villalobos Ramírez, un espadachín d'Espanya, troba en Connor després de rastrejar el Kurgan fins a Escòcia. Explica que ell, en Connor, el Kurgan i altres com ells van néixer immortals i estan destinats a lluitar entre ells, excepte en terra sagrada. Sota la creença suprema de tots els immortals ("Al final, només n'hi pot haver un"), els pocs que quedaran seran atrets a una terra llunyana per a l'Aplec, la batalla final pel Premi, el poder de tots els immortals a través del temps. Ramírez revela que els immortals no poden tenir fills i creu que han d'assegurar-se que persones malvades com els Kurgan no guanyin el Premi, o si no, la humanitat patirà una eternitat de foscor.

Ramírez entrena en Connor, i els dos es fan amics. Una nit, mentre en Connor és fora, el Kurgan troba la seva llar i lluita en duel amb Ramírez. Kurgan decapita Ramírez i abandona la zona. Anys més tard, Heather mor de vellesa, fet que va fer que Connor vagar per la Terra, adoptant la katana de Ramírez com a pròpia.

El 1985, s'acosta l'època de l'Aplec, i el Kurgan es veu obligat a venir a la ciutat de Nova York, on el Connor viu ara com a anticuari sota l'àlies "Russell Nash", treballant amb la seva confident i filla adoptiva Rachel Ellenstein. Brenda Wyatt, una experta en metal·lúrgia que treballa per a la policia com a científica forense, troba fragments de l'espasa de Connor a l'escena de la mort de Fasil i es desconcerta que provenen d'una espasa japonesa datada al voltant del 600 aC. però fet amb mètodes de l'època medieval. Brenda és testimoni de l'atac de Kurgan en Connor abans que arribi la policia, forçant-los a fugir. Es troba amb Connor dues vegades després, amb l'esperança d'aprendre sobre l'espasa paradoxal. En Connor li agrada, però li diu que el deixi en pau.

Mentrestant, els Kurgan es fan duels i decapitan Sunda Kastagir, una altra Immortal. No obstant això, el Kurgan deixa enrere un testimoni que el descriu com l'assassí, concentrant la recerca de la policia de Nova York en ell. Brenda investiga en Connor i troba proves que ha viscut durant segles. El dia de l'aniversari de la Heather, en Connor li encén una espelma en una església, com ha fet cada any. El Kurgan arriba i confirma que ell i Connor són ara els últims immortals que queden, i també revela que va violar a Heather. Disgustat, però amb prohibició de lluitar en terra sagrada, Connor marxa.

Brenda s'enfronta a Connor, que explica la seva veritable identitat. Després de passar la nit junts, se separen, però el Kurgan s'assabenta de la seva nova intimitat i segresta a Brenda per treure Connor. En Connor decideix deixar enrere la identitat de Russell Nash, s'acomiada de la Rachel i s'enfronta al Kurgan als Silvercup Studios de Queens, rescatant Brenda en el procés. Després d'un llarg duel, Connor lluita i decapita el Kurgan, absorbint el seu poder massiu i guanyant el premi definitiu. En Connor torna a Escòcia amb Brenda i revela que ara és un home mortal que pot envellir i tenir fills. Ara també és capaç de llegir els pensaments i els sentiments de la gent d'arreu del món, i recordant les lliçons de Ramírez, espera fomentar la cooperació, la comprensió i la pau entre la humanitat.

The World is Dancing, vol. 6 (2022)

[553]

Valoració

Fitxa tècnica

Kazuto Mihara (guió, dibuix i tinta)
(ワールド イズ ダンシング - Wārudo Izu danshingu)

[ Manga seinen, històric, arts escèniques ]
Mangatoto (en anglès)
Kondansha (Morning) (22/11/22 al Japó)

13 capítols (48-60) - 240 pàgines - format B6 (130 x 183 x 14 mm)
MyAnimeList (N/A) (227)

Sinopsi

Kodansha US:
“L’Oniyasha supera de manera brillant la batalla final de la competició de dansa a la residència de Yoshimitsu Ashikaga lluitant juntament amb el Zojiro. Després, mentre l’Oniyasha està confós pels canvis en les reaccions dels que l’envolten i la marxa del seu bon rival, el Zojiro, el misteriós home apareix una vegada més i fa una dansa aclaparadora. La seva veritable identitat és Inuō, l’estrella del teatre de la companyia Hiyoshi de sarugaku d’Ōmi (a Shiga, a l’altra punta del llac Biwa) que ara treballa pel shōgun Yoshimitsu. Mentre s’enfronta a un nou “mur” que s'interposa en el seu camí, l’Oniyasha experimenta la seva primera caiguda, el retrobament amb la seva amiga d’un sol braç, la Satsuki, i els límits del seu cos, situació que el porta a un baix estat d'ànim. La història de la joventut del Zeami, l’home que va crear les arts escèniques del Japó, finalment ha arribat al seu final!”

Crítica

He trobat aquest últim volum confús i erràtic: no tanca la història ni va enlloc…

La història, enlloc de tancar-la, navega erràtica i no avança a cap lloc. M’ha decepcionat bastant, doncs era on més esperava una bona resolució.

Col·lecció

• The World is Dancing, vol. 1 (2021)
• The World is Dancing, vol. 2 (2021)
• The World is Dancing, vol. 3 (2022)
• The World is Dancing, vol. 4 (2022)
• The World is Dancing, vol. 5 (2022)
• The World is Dancing, vol. 6 (2022)

Resum (amb espòilers)

48.- Cos celestial. L’Inuō es presenta amb una mística dansa “celestial” juntament amb la companyia Hiyoshi a la d’Omi Sarugaku i l’Oniyasha, que queda totalment enlluernat.

49.- 384.400 Km. En la mateixa representació, ara li toca a l’Oniyasha, que no para d’equivocar-se en les passes, perquè encara té la presentació de l’Inuō al cap. El públic l’idolatra perquè executa a la perfecció l‘estil del seu pare; té clar que està afavorit pel shōgun per la seva joventut, però també té clar que ha d’evolucionar i avançar en el seu estil propi. L’Oniyasha li demana consell a l’Inuō, perquè li ensenyi, però ell també està aclaparat per la representació de l’Oniyasha.

50.- Escapada. L’Oniyasha es desperta com cada dia i es disposa a anar a assajar, però se n’adona que està perdent l’alegria de dansar. Mentre va de camí al requeriment d’una visita, la Satsuki, la noia de només un braç venedora de nines de palla, (cap. 5 i 6, vol. 1) es cola entre els guàrdies i el saluda com una seguidora més reclamant-li el deute de 25 mons pendent… li demana que l’ajudi i no s’ho pensa gaire en deixar plantada l’altra visita programada. Ha passat el temps i ella ja no és una nena, sinó una noia ben formada. El porta a un llogarret on volen preparar un festival i no saben com fer-ho, perquè els ajudi.

51.- Principiants (primera part). L’Oniyasha comença a ensenyar als joves les bases de l’actuació, però es queda bloquejat. La Satsuki li recrima que està sent massa estricte amb uns principiants. Se n’adona que el simple fet d’ensenyar a altres persones requereix dedicació.

52.- Principiants (segona part). L’Oniyasha es desespera perquè no aconsegueix que facin el que ell vol, tot i no ser professionals. Té temps per reflexionar sobre un munt de coses. Finalment celebren les danses davant del públic i l’Oniyasha se sorprèn veure que ho fan molt millor que als assajos. Ell també actua i intenta recordar les seves primeres sensacions quan tenia l’esperit del principiant. En acabar, li paguen la feina com a professional tot i que ell diu que no ho pot acceptar, però la Satsuki li diu que els seus serveis d’assessorament també tenen un preu i que ara li deu cinquanta mons.

53.- Període Eiwa, tercer any (1377). Passen els anys i el shōgun, davant els darrers incendis del Pavelló Floral anuncia canvi de residència i construcció d’un nou Pavelló dels Crisantems; per aquest motiu se celebrarà una festa. Mentrestant, l’Oniyasha està fent un petit retir espiritual enmig del bosc, vivint pràcticament com un salvatge, ara que ja no és un noi de dotze anys com ho havia estat fins ara.

54.- El llenguatge de les flors. L’Oniyasha ha de compartir escenari amb l’Inuō, situació que l’amoïna bastant i per això li demana consell al seu pare del què fer. El seu pare li explica com, en el seu moment d’aprenentatge, va conèixer l’Icchu, una llegenda de la companyia original de dengaku, i com es va quedar meravellat i va intentar imitar-lo fins que, finalment, va muntar la seva pròpia companyia. Li diu a l’Oniyasha que ho està fent bé, que confïi en ell mateix, i que, quan arribi el moment, aquesta flor s’obrirà i florirà com ho va fer ell mateix de jove.

55.- Els cirerers en flor al febrer. El pare de l’Oniyasha li diu que en el seu “enfrontament” amb l’Inuō ha d’escollir prèviament quin paper ha d’executar i li fa escollir una de les màscares de les representacions. L’Oniyasha fa la seva elecció i abandona per última vegada la companyia i la casa del seu pare. L’Oniyasha recorda tots els moments claus d’aprenentatge que l’han fet arribar fins on és ara ple d’autoconfiança.

56.- Aoi no Ue (la senyora Aoi). Aquest és el títol d’un personatge de ficció de l’obra Genji Monogatari* en la que una dona de la noblesa fingeix una possessió. L’Inuo fa el paper de l’esperit.

(*) Filla del ministre de l'Esquerra i primera esposa principal del Genji, es casa amb el Genji quan ella té setze anys i ell només dotze. Orgullosa i llunyana del seu marit, l'Aoi és constantment conscient de la diferència d'edat que hi ha entre ells i molt perjudicada per la bondat del Genji. L'Aoi guanya temporalment el favor del Genji després de donar a llum al seu fill Yūgiri i experimentar encanteris de possessió espiritual. El mateix episodi de possessió de l'esperit és extremadament controvertit i presenta dos personatges femenins del conte: l’Aoi (l'esposa del Genji) i la senyora Rokujō (l'amant del Genji). La relació entre les dues dones pot ser que entre la víctima i l'agressor, si se segueix la interpretació tradicional de la possessió d'esperits, Aoi mor al final del capítol "Aoi" i la seva sortida del conte és, per tant, definitiva.

57.- Interludi. En la mitja part, l’Oniyasha, que ve d’ensenyar als nois del llogarret, felicita innocentment l’Inuo que està esgotat de la intensitat de la representació. Ara li toca a l’Oniyasha que, per primera vegada, representa Jinen Koji, un altre clàssic del Noh.

58.- Poder. Sembla ser, però, que la representació del Jinen Koji, on es negocia el segrest d’una noia, és una mica diferent aquesta vegada i tan el shōgun com el públic ho noten.

59.- Fort. L’Oniyasha s’ha fet mal al genoll i no pot moure’s com ho fa habitualment. Només l’Inou adverteix que, malgrat la lesió, l’Oniyasha se sobreposa gràcies a la seva fortalesa interior.

60.- Últim episodi de The World is Dancing. Continua la representació del Jinen Koji més lenta de l’habitual. El shōgun es comença a neguitejar i el públic es comença a avorrir i enfadar, però quan comença a ballar tothom se n’adona que ell mateix és art i que el seu art traspassarà milers d’anys…