2004-24, web 7.0
Ricard Vilanova
dilluns, 31 d’octubre del 2005
dissabte, 29 d’octubre del 2005
La meva primera sortida en grup
Doncs sí. Després de posposar en repetides ocasions sortides d'aquest tipus per diferentes raons (pluja, compromissos...), per fi hem pogut sortir.
Em diuen que són molt puntuals i la sortida és a 3/4 de 9 del matí a la benzinera de darrera la Citröen. Com és el dia de canvi d'hora estic especialment atent a l'hora. Arribo a lloc i hi ha un grup de moteros prenent un cafè. Pregunto si han quedat amb el Ricardo, que és l'organitzador de la sortida, i em diuen que no. Què estrany! Si són tan puntuals.
Espero i espero. Qui espera, no desespera... ;-) El Ricardo em deia que avisés al nen... o sigui al Pedro. Però dimarts és Tots Sants i hi han moltes empreses que el dilluns fan pont. Hitecsa entre elles. Jo no! :( I aquí que no apareix ningú. Mentre espero reconec al Jordi Albero, el d'AKO, amb una Harley Davison. Increïble! No ho hauria dit mai. Va a un altre motero també amb Harley. Disfressats (mai millor dit) de dalt a baix. Porta un casc de més, que entrant al bar, li dóna a una noia després d'un parell de petons. Després aquesta noia puja a la moto del company... Jo miro i observo, però no entenc res...
A la fi arriba algú que em sóna la cara. Aquest noi té una BMW 1150R. I va estar al bateig del fill del Ricardo. I en va estar parlant amb més gent de la seva afició a la moto. Llavors portava el genoll envenat perquè l'havien tirat de la moto en una rotonda... I quasi a 3/4 de 10 apareix el Ricardo... en cotxe! Venien ell i la Cristi de l'hospital de portar el nen... primer la varicel·la i després dies amb febre... total, que el nen portava tot el dia anterior amb febre, no se li baixava i van haver d'anar a l'hospital de matinada. Quan van acabar es van acostar a la benzinera, perquè ja havia avisat a uns quants però la resta no estàvem avisats. Així que allà estava ell, amb cotxe i nosaltres amb les motos. També hi ha havia una tercera moto, una Honda 600 CBR... 130CV!
El tercer era xilé i tenia una pizzeria a Sant Pere de Ribes, al costat del Can Torreta. Tots presentats, decidim esperar a que el Ricardo se'n vagi a casa i es canvi. Mentrestant la BMW 1150R, la Honda 600 CBR i jo anem a fer temps. Em diuen que tiri davant... no, no!, que sóc primerenc!. Agafem la C-246a fins Ribes, i d'allà la carretera d'Olivella direcció la N-340 carretera de l'Ordal. Allà agafem direcció Vilafranca del Penedès i d'allà a Vilanova. Està bé aquesta carretera d'Olivella: té forces curves i es poden agafar bé.
Anem a buscar el Ricardo. Ara fem el camí al revés. De Vilanova a Vilafranca. Direcció l'Ordal per la N-340 i a mig camí agafem un desviament a l'esquerra que va cap a Sant Sadurní d'Anoia. Aquesta carretera també està bé. Curves maques i poc trànsit. I a partir d'aquí, com que no coneixo gaire bé les carreteres, jo em perdo... vull dir que els vaig seguint (o millor dit, em van esperant) però no sé per on passo. M'assembla que de Sant Sadurní anem direcció Masquefa i d'allà a Sant Pere de Riudebitlles.
En un lloc o altre parem a esmorzar. No sé a quin poble estem. Entrepà de formatge i cercessa sense alcohol. 5 euros (era a repartir i van demanar algun que altre cafè). Aquí la xerrada de rigor: El xilé explica la seva vida motera. Explica que quan era jove (ara té uns 35 anys aprox.) havia fet bestiesses amb la moto. Que un cop, després d'una farra va portar una noia en moto. Només tenia un casc i li va donar a ella. En una curva va caure i la noia va anar directe amb el cap contra una pedra... sort del casc. Explica que va anar a Suïssa en moto en 20 hores. Tot seguit i sense parar. Això aquest estiu. Que anava "tallant orelles" (bonica expressió per dir que adelantava tallant la trajectòria del vehicle adelantat). A tota hòstia. Però a Suïssa la policia l'esperava al mig de la carretera tallant el trànsit. No sé quants euros de multa va haver de pagar "trinco-trinco". O pagava en efectiu o li bloquejaven la moto. I explica també que un guàrdia civil que viu a les Roquetes, motero també, i temerari (que són coses ben diferents!), que li agrada còrrer, que el que fa és doblegar la matrícula de la moto, perquè així si el paren ha de pagar 90 euros de multa, però si li fan una foto a 200 Km/h n'ha de pagar 300 i retirada de carnet. Pensat així... no està mal pensat. I al de la BMW 1150R li recriminàven que molta moto, molta moto, però que no conduia bé... que a les curves sense visibilitat les passa pel centre. És a dir, que posa la roda al centre de la carretera i allí inclinava la moto per agafar la curva. Però, és clar, si en aquella curva ve algú en sentit contrari, se l'emporta... I això en carreteres senyalitzades, que, deien, en les que no hi ha la línia al mig pintada encara era més evident. Així que explicaven que un cop es va emportar el retrovisor d'un cotxe amb el genoll... En fi... experiències d'altres que han de servir per anar encara més amb compte.
Després anem direcció la carretera de La Llacuna. Aquesta sí que és maca. A més veiem molts grups de gent amb moto. El que passa que és una carretera per fer amb calma i disfrutar-la i aquesta gent tiren com comdemnats... però em van esperant a les cruïlles. Arribem a prop de Sant Martí de Sarroca i allà m'estan esperant. D'allí cap Vilafranca i des d'allà de tornada a casa.
Ha estat molt bé. Moltes sensacions noves.
Em diuen que són molt puntuals i la sortida és a 3/4 de 9 del matí a la benzinera de darrera la Citröen. Com és el dia de canvi d'hora estic especialment atent a l'hora. Arribo a lloc i hi ha un grup de moteros prenent un cafè. Pregunto si han quedat amb el Ricardo, que és l'organitzador de la sortida, i em diuen que no. Què estrany! Si són tan puntuals.
Espero i espero. Qui espera, no desespera... ;-) El Ricardo em deia que avisés al nen... o sigui al Pedro. Però dimarts és Tots Sants i hi han moltes empreses que el dilluns fan pont. Hitecsa entre elles. Jo no! :( I aquí que no apareix ningú. Mentre espero reconec al Jordi Albero, el d'AKO, amb una Harley Davison. Increïble! No ho hauria dit mai. Va a un altre motero també amb Harley. Disfressats (mai millor dit) de dalt a baix. Porta un casc de més, que entrant al bar, li dóna a una noia després d'un parell de petons. Després aquesta noia puja a la moto del company... Jo miro i observo, però no entenc res...
A la fi arriba algú que em sóna la cara. Aquest noi té una BMW 1150R. I va estar al bateig del fill del Ricardo. I en va estar parlant amb més gent de la seva afició a la moto. Llavors portava el genoll envenat perquè l'havien tirat de la moto en una rotonda... I quasi a 3/4 de 10 apareix el Ricardo... en cotxe! Venien ell i la Cristi de l'hospital de portar el nen... primer la varicel·la i després dies amb febre... total, que el nen portava tot el dia anterior amb febre, no se li baixava i van haver d'anar a l'hospital de matinada. Quan van acabar es van acostar a la benzinera, perquè ja havia avisat a uns quants però la resta no estàvem avisats. Així que allà estava ell, amb cotxe i nosaltres amb les motos. També hi ha havia una tercera moto, una Honda 600 CBR... 130CV!
El tercer era xilé i tenia una pizzeria a Sant Pere de Ribes, al costat del Can Torreta. Tots presentats, decidim esperar a que el Ricardo se'n vagi a casa i es canvi. Mentrestant la BMW 1150R, la Honda 600 CBR i jo anem a fer temps. Em diuen que tiri davant... no, no!, que sóc primerenc!. Agafem la C-246a fins Ribes, i d'allà la carretera d'Olivella direcció la N-340 carretera de l'Ordal. Allà agafem direcció Vilafranca del Penedès i d'allà a Vilanova. Està bé aquesta carretera d'Olivella: té forces curves i es poden agafar bé.
Anem a buscar el Ricardo. Ara fem el camí al revés. De Vilanova a Vilafranca. Direcció l'Ordal per la N-340 i a mig camí agafem un desviament a l'esquerra que va cap a Sant Sadurní d'Anoia. Aquesta carretera també està bé. Curves maques i poc trànsit. I a partir d'aquí, com que no coneixo gaire bé les carreteres, jo em perdo... vull dir que els vaig seguint (o millor dit, em van esperant) però no sé per on passo. M'assembla que de Sant Sadurní anem direcció Masquefa i d'allà a Sant Pere de Riudebitlles.
En un lloc o altre parem a esmorzar. No sé a quin poble estem. Entrepà de formatge i cercessa sense alcohol. 5 euros (era a repartir i van demanar algun que altre cafè). Aquí la xerrada de rigor: El xilé explica la seva vida motera. Explica que quan era jove (ara té uns 35 anys aprox.) havia fet bestiesses amb la moto. Que un cop, després d'una farra va portar una noia en moto. Només tenia un casc i li va donar a ella. En una curva va caure i la noia va anar directe amb el cap contra una pedra... sort del casc. Explica que va anar a Suïssa en moto en 20 hores. Tot seguit i sense parar. Això aquest estiu. Que anava "tallant orelles" (bonica expressió per dir que adelantava tallant la trajectòria del vehicle adelantat). A tota hòstia. Però a Suïssa la policia l'esperava al mig de la carretera tallant el trànsit. No sé quants euros de multa va haver de pagar "trinco-trinco". O pagava en efectiu o li bloquejaven la moto. I explica també que un guàrdia civil que viu a les Roquetes, motero també, i temerari (que són coses ben diferents!), que li agrada còrrer, que el que fa és doblegar la matrícula de la moto, perquè així si el paren ha de pagar 90 euros de multa, però si li fan una foto a 200 Km/h n'ha de pagar 300 i retirada de carnet. Pensat així... no està mal pensat. I al de la BMW 1150R li recriminàven que molta moto, molta moto, però que no conduia bé... que a les curves sense visibilitat les passa pel centre. És a dir, que posa la roda al centre de la carretera i allí inclinava la moto per agafar la curva. Però, és clar, si en aquella curva ve algú en sentit contrari, se l'emporta... I això en carreteres senyalitzades, que, deien, en les que no hi ha la línia al mig pintada encara era més evident. Així que explicaven que un cop es va emportar el retrovisor d'un cotxe amb el genoll... En fi... experiències d'altres que han de servir per anar encara més amb compte.
Després anem direcció la carretera de La Llacuna. Aquesta sí que és maca. A més veiem molts grups de gent amb moto. El que passa que és una carretera per fer amb calma i disfrutar-la i aquesta gent tiren com comdemnats... però em van esperant a les cruïlles. Arribem a prop de Sant Martí de Sarroca i allà m'estan esperant. D'allí cap Vilafranca i des d'allà de tornada a casa.
Ha estat molt bé. Moltes sensacions noves.
divendres, 21 d’octubre del 2005
6000 km
Encara no tinc la reparació feta. Però avui he fet els 6000 Km. I a més a més just en arrivar a casa. Bé arrivant a casa eren 5999 però després, treient la moto per netejar-la i portar-la neta a la revisió ja marcava 6000 Km. I a més a més avui celebració doble: és l'aniversari de l'Adelaida... a comprar el regal i pastís i preparar el sopar d'aquest vespre.
dimarts, 11 d’octubre del 2005
El segon dia
És el segon dia i encara té la "plasta" al cap. Diuen que fins al tercer o quart dia que no el netejen...
Ja portem dos dies a l'hospital i aquest nen té unes ungles del dimoni! Mireu quines rascades s'ha fet a la cara!
I no para de dormir...
Aquesta "abu" vol sortir a tot arreu... I ho bé que queda... tot sigui dit. :DDD
Au! Ja hem mamat, doncs a dormir una mica més!
És que dos dies aquí tancats ja es nota a les cares...
Que no noia, que ni pentinant-lo li treus la plasta del cap.
"Peazo pezón" Gana, el Marc no en passarà!
Qui dorm millor? El pare o la criatura?
dilluns, 10 d’octubre del 2005
El primer dia
Què us sembla això? No és la cosa més bonica d'aquest mòn?
I és que no fa una altra cosa que mamar i dormir...
Ai aquesta àvia! L'"abu" li diu la Maria... Un xarco de baba al terra cada cop que s'acosta al nen! I si el té als braços es desfà... ;-)
Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?
Això és el que va dir l'àvia materna de la criatura en veure'l després de 21 hores de guàrdia... ;-)
És increïble! El Marc ha sortit en braços del seu pare fent els mateixos gestos que es veien en les ecografies en 3D i moviment: treient i entrant la llengua i xupant-se el dit. I els ulls ben oberts. Amb només 20 minuts de vida!
Doncs sí. A les 3 de la matinada la Maria ha trencat aigües... cap a l'hospital! Ha estat tota la nit amb les corretges posades i fent temps. Nosaltres ens hem enterat al matí que hem sentir el bip-bip del missatge del mòbil. Ja portava uns quants missatges enviats i nosaltres sense enterar-nos! Així que hem sabut el què, corrents cap a l'hospital... Devien ser les 8 del matí. I allà a esperar i a esperar. Ningú sabia res. S'ha fet migdia i ningú ha dit res tampoc. A sobre el Kiko liant la cosa perquè ha trucat a algú que estava dins (l'anestesista) i li han dit que estava a punt. I és clar, qui estava a punt eren les 8 ó 10 noies que han anant entrant en un diumenge de guàrdia a punt de parir... I entre ell que parla molt i no diu res i l'anestesista que en realitat no sabia per qui estava preguntant... En fi... diàleg de "besugos".
El que ha passat en realitat ha estat el següent: La Maria ha trencat aigües però ni molt menys ha començat a dilatar. A partir de les 7 de la tarda, quan les urgències de les noies que anaven entrant i quasi parint pel pasillo han anat baixant, li han començat a posar els dilatadors i les cremes i els no sé què. I és a partir de llavors quan hem començat a saber els números de centímetres de dilatació. De totes maneres, fins que no ha entrat el torn de nit de llevadores, no ha començat a preparar-se pel part. Ha dit el metge quan tot havia acabat, que si no la feia parir la llevadora de l'últim torn, li hauria fet la cesària. Es veu que aquesta llevadora sabia com anar-la fent moure per ajudar a parir naturalment... I així ha estat. Al final un puntet i tots contents.
I nosaltres no ens hem enterat de res fins les 24:20h de la nit perquè el Borja ha sortit amb la criatura quasi a fora... i això que no està permés, però és clar, portàvem tot el dia fent guàrdia, ell entrant i sortint i passant-nos el "parte" i feia hores que no en sabíem res. Sembla que el metge s'ha "enrotllat" tot i que es feia de pregar perquè sabia que encara esperàvem fora. Bé, al final només quedàven els avis paterns (els pares del Borja), l'àvia materna (la mare de la Maria) i l'avi adventici (el que escriu això).
Aquí una bonica foto de les àvies abraçant-se. L'esgotament i l'emoció han fet el seu efecte. La veritat és que ha estat bonic, perquè ja feia unes quantes hores que no en sabíem res i ja donàvem per fet que el nen neixia el dia 10. I ha estat llavors quan ha aparegut el Borja amb la seva bata verda i el barret, amb els ulls plorosos i el nen en braços.
L'Adelàida volia gravar vídeo amb la càmera de fotos i dels nervis no sabia ni com engegar-la. L'he engegat, he començat a filmar i quan portava uns segons m'he donat compte que ningú deia res. Hi havia un silenci... del cansament, de l'emoció. I ho he dit, –el vídeo porta so, si ningú diu res semblarà una pel·lícula muda–. Llavors l'Adelàida ha dit les mítiques paraules: Qui és aquest nen tan maco que es diu Marc?.
La veritat és que el vídeo no té qualitat, però almenys per nosaltres és molt emotiu. El dia que aconsegueixi treure el vídeo del mòbil el penjo. Promès queda!
Aquí algunes fotos més del dia d'espera (disculpes per la qualitat d'algunes... les vaig voler retocar i les he espatllat):
Aquesta foto és només arribar a l'hospital a les 8 del matí... Qui espera no desespera!
Aquí part de la gent que va estar esperant: El Ro, la Vero, l'Ade, el Bo (amb cara d'esgotament) i la Sílvia. També hi van estar el Kiko, el Juan Carlos (el pare del Borja) i el que va fer la foto (o sigui jo).
Aquest és el pare del Borja fent les seves fotos amb el mòbil també. Hauríeu d'haver vist el pare i la mare del Borja després passant-se les fotos del mòbil al PDA amb el Bluetooh...
diumenge, 9 d’octubre del 2005
divendres, 7 d’octubre del 2005
La segona caiguda
Des de la primera caiguda que estic amb la psicosi de que em tiren la moto al terra. Quan aparco la moto al carrer sempre vaig amb por i procuro, quan puc, deixar la moto entre dos vados, on no hi pot cabre un altre cotxe on, maniobrant per aparcar o sortir, me la pugui tirar al terra.
Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(
Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.
A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...
Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.
Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.
Què faig li pego o li donc les gràcies?
Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.
A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...
Això és el que ha passat avui... encara que jo no ho he vist. Amb la psicosi a sobre, de tant en tant surto al balcó de la feina a veure la moto. I avui, mentre esperava la demés gent per anar a fer el cafè, he mirat pel balcó i he vista alguna cosa rara. Tant rara com que normalment deixo la moto pujada sobre el cavallet central i he vist que la moto estava inclinada, recolzada sobre la pota de cabra... jo juraria que l'he deixat sobre el cavallet central... Baixo corrents les escales amb l'ai al cor... i efectivament algun cabrit, sortint amb el cotxe m'ha tirat la moto al terra. L'ha aixecat i se n'ha anat... ni una triste nota... :(
Comprovant què li ha passat, veig l'intermitent completament esmicolat, el guardapunys trencat i el lateral ratllat. Tot de la banda esquerra. L'altre cop va ser la dreta i aquest cop l'esquerra. Amb una ràbia interior que només la sap qui la passa començo a fer valoracions... L'intermitent s'ha de canviar segur: està pràcticament desintegrat. El guardapunys, com en tinc un de nou que em van donar al taller en l'altre reparació (sembla ser que els venen en parelles), encara passaré... I la rascada sembla que no és important... però òstia, tenia una moto nova i en sis mesos dos inconscients me la tiren al terra... i aquest cop no sé ni qui ha sigut. Si era aparcant el cotxe o treient-lo. Li pregunto a un veí si en sap alguna cosa i diu que no.
A sobre encara estic de sort, perquè portava els dos candaus posats: la pitó i el de disc. Si arriba a moure's més d'un metre, el mateix candau se'm carrega el fre de disc... I sembla que aquest cop el manillar no ha estat afectat. Una rascadeta de res al guardafang de davant i el mirall una mica torçat. En fi, paciència. Me'n vaig a fer el cafè que aquella gent ja se n'ha anat...
Tornant de fer el cafè, abans de pujar, decideixo fer unes fotos... per si de cas.
Se m'acosta un home i se'm queda mirant. Li dic Alguien me ha tirado la moto (mira què en sóc de patidor, eh! ;-)). Continua mirant-me i em contesta Ya lo sé... He sido yo.
Què faig li pego o li donc les gràcies?
Portava els papers sota el braç. Era l'amo del bar que hi ha sota la feina. Li falten quasi tots els dits d'una mà. Porta una enganxina de minusvàlid... Amb el tot terreny, fent marxa enrera, se li ha pujat el cotxe a la banda sonora i d'allí se li ha anat enrera, diu ell. Ara per ara m'és igual. Fem el part amistós d'accident que haig d'omplir jo i ja està.
A veure quan tarda en arreglar-se tot plegat... Em passarà com l'altre cop. Queda poc per la revisió dels 6000 Km però no la podré aprofitar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)