Diapositives maig 2006

91,250 Kg (de gimnàs)

Mecachis... Em sembla que he tocat fondo. La primera setmana que no només no baixo pes, sinó que a més a més en pujo. I a sobre m'espera un cap de setmana de compromissos per menjar.

Esperem que sigui provisional.

Cangur (fan "El Código da Vinci" al cinema)

Ahir a la nit es va quedar a sopar i dormir. Els pares volien anar al cine a veure "El Código da Vinci". Per cert, tot i que les crítiques diuen que no està gens bé, ells diuen que els va agradar molt... que és com el llibre.

Doncs avui pel matí hem anat a donar un tomb pel Fondo de Sumella i com feia dies que no li feia fotos, aquí una.

90,850 Kg (vestit de gimnàs)

I avall que fa baixada... ;-) Nou rècord: 90,850 Kg... i sense passar pels 91.

Anem bé. Però ja m'ho començo a notar: no n'hi ha prou amb ho ensopit que sóc, que a més a més, estic decaigudet.

Final d'Ángeles y demonios

Per fi... per fi he acabat Ángeles y demonios. És una novel·la molt pel·liculera. I no només és pel·liculera sinó que és una pel·lícula d'acció. És un no parar...

Ha estat bé. Molt bé, de fet. Encara que el final una mica recargolat i rebuscat.

Però bé... m'ha agradat molt.

Passes...

Mira-te'l, mira-te'l! Mira com camina! ;-)

Que no, que no, que encara no camina. Però quasi ho sembla, oi?

A Poblet, Prades i més...

La idea era anar a Poblet només amb el Jose i l'Encarni. Però sembla que el Jose ha invitat a un amic seu i n'érem un més. Hem sortit bastant puntuals... sobre 1/4 de 11. Hem agafat la carretera del Pantano fins l'Arboç. Aquí, enlloc d'agafar la N-340 direcció el Vendrell, han seguit recte i han agafat la carretera de Santa Oliva. La veritat és que encara que no hi havia tràfic encara per la N-340, molt millor per aquí. Sempre molt tranquilets. Hem arribat al Vendrell i d'aquí direcció Valls. Pujant el Montmell m'ha agradat bastant. Ja vam conèixer la pujada quan vam anar a Santes Creus, així que ja ens ho coneixíem.

I un cop passat Valls direcció Montblanc. El paissatge canvia radicalment. La veritat és que tot és molt maco. I abans d'arribar a Montblanc (o potser sí hi hem arribat... ara no ho recordo) ens hem desviat cap Poblet. Just abans d'arribar a Poblet hi ha l'Espluga de Francolí, un poble realment maco i diferent.

A Poblet una paradeta. Pixadeta i cafetó. Ens hi hem estat una bona estona tot xerrant. El Jose deia d'anar a dinar a Bellvei, que coneixia un lloc... i el Jaume (Jaume es deia?), l'amic del Jose deia que ja que estàvem allà que ens acostéssim a Prades. El que passa és que ja era l'1 del migdia i jo ja he vist que ens liaríem. I efectivament ha estat així. Ara, també s'ha de dir que ha valgut la pena.

La carretera de Poblet a Prades maquíssima per fer en moto. I de Prades hem continuat endavant. Què maca és la serra de Prades! I en el següent creuament hem girat a l'esquerra direcció Reus. També una carretera maca amb pobles dignes d'anar expressament a admirar. Aquest pobles pobles... dels que no queden.

Les complicacions han estat a mida que ens acostàvem a Tarragona. Enlloc de passar per fora, per l'autopista han entrat al centre de Tarragona (i segurament hem sortit retratats al "fotomatón" del radar). I d'allí no sabien sortir... Així que entre els uns i els altres hem hagut de tirar altre cop cap a Valls. I allà es tornaven a perdre fins que els he dit, cap el Vendrell per aquí. I des de Valls he tirat jo per davant fins el Vendrell. Des d'allà N-340 cap Vilafranca fins Bellvei.

Hem arribat al restaurant on volia anar el Jose quan faltaven 10 per les 4 de la tarda! Evidentment tenien la cuina tancada. Però cap problema. Davant mateix hi havia una braseria que tenien menú de dia festiu. Així que ens hem entaulat... però no ens hem aixecat fins 2/4 de 6 de la tarda. Torna't a muntar a la moto. Arboç, Pantano i cap a caseta.

Jo estic mort... han estat dos dies seguits i no puc amb la vida! ;-)

Sortida amb Rs en sec i mullat

Avui tocava una sortida amb alguns amics del Ricardo. Al final ens hem ajuntat una bona colla. Però excepte la BMW 1150R, la Honda 650 i la meva totes eren Rs de 600. Hi havien dos Honda CBR, una Suzuki antiga, dues Kawasaki Ninja (l'una vella del Ricardo i una altra de nova, la del Salva).

I el que passa és que l'últim cop que vam sortir amb el Ricardo ens va ploure... sembla que estigui gafat! Estava previst sol i calor i ens va anar perseguint un núvol tota l'estona, fins haver esmorzat, que ens va anar remullant de tant en tant. Igual ens trobàvem amb una carretera seca que amb una carretera tota xopa.

Vam sortir de Vilanova cap Vilafranca. Agafem la N-340 direcció l'Ordal i a mig camí ens desviem a l'esquerra cap Sant Sadurní d'Anoia. Bé... el de sempre amb aquesta gent... Continuem cap Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i ens desviem cap la Llacuna. Paradeta per esmorzar i seguim endavant. Vilafranca i Vilanova.

93,1 Kg (de carrer) 92,050 Kg (de gimnàs)

La setmana passada eren només 200 gr, però em pesava un dilluns. I aquesta setmana que m'he pesat quan tocava "he baixat de cop"... bé he baixat el que tocava si m'hagués pesat quant tocava.

Ja estem més a prop.

L'Oscar Martí ha mort

Avui a 2/4 de 10 han fet la missa a l'església de Sant Antoni. Va morir abans d'ahir.

Va ser el meu primer professor de trompeta. I de fet qui em va introduir a la Banda Puig.

Tot i que sempre he pensat que Òscar ha d'anar accentuat, ell mai li posava l'accent. És més, fei èmfasi en que com no portava accent s'havia de pronunciar fent tònica l'A.

Un gran home. Tenia 89 anys... em pensava que en tenia molts més... Fa 22 anys quan em va començar a ensenyar a tocar la trompeta, recordo que havíem de pujar l'equivalent a 4 plantes de la Casa Magrinyà, i ell devia tenir 58 anys. Doncs era jove! I li costava molt pujar. Ja tenia problemes de mobilitat. A mi ja em semblava gran. I l'any passat, quan van fer un sopar de recordatori de la Banda Puig, el vaig veure igual.

Han fet una missa foça maca. Una mica llarga potser, però maca. Han hagut intervencion de diferentes corals i d'una Banda Puig.

93,350 Kg (vestit de gimnàs)

Divendres no tenia els 20 cèntims que et demana la màquina per pesar-te. Així que m'he hagut d'esperar a avui per pesar-me... i aquí m'han deixat al descobert "la mala vida" que es fa el cap de setmana. 200 grams només en una setmana i mitja!!!

Per desesperar-se... Paciència... arribarem tard o d'hora als 88 Kg. proposats d'objectiu i sense esforç. Només cal tenir paciència i continuar com fins ara. Almenys tinc clar que no els recuperaré.

Aquí la primera gràfica:

Enjòlit

És curiós que una revista que gent del Penedès va expressament a recollir als forns de pa perquè és gratuïta, tingui la qualitat d'aquesta... Enjòlit és un suplement encartat directament dins la revista La Fura. I particularment trobo molt interessants els articles que firma una tal Natàlia Rigol.

De fet, ja en vaig fer esment en l'entrada Utilitats del paper i en Dummies. Aquest cop li toca a un article que parla dels blogs. Si us baixeu el suplement d'aquest mes (tot i que La Fura surt cada setmana) i aneu a la pàgina 9, trobareu l'article de que us parlo. L'article menciona que "Más respeto que soy tu madre" és el/la weblog "guanyadora del BOB al Millor Weblog del Món", i "es publica a la xarxa des de setembre de 2003. Estem parlant de “Más respeto, que soy tu madre”, una blognovel·la de més de 200 capítols que explica la història d’una família argentina en clau d’humor. Els Bertotti. La narradora és Mirta, una mestressa de casa nascuda a Mercedes (Buenos Aires) que ha de conviure amb el seu marit, el seu sogre drogoaddicte i tres fills adolescents." També en parla d'altres weblogs del mateix autor que tenen gran seguiment.

Comptadors de visites

Estic provant diferents comptadors de visites i estadístiques. He provat aquests llocs:
- EstadisticasGratis.com,
- ShinyStat,
- AdEmails
i finalment l'arxiconegut:
- NedStat.

Ja us diré el què...

Més comptadors gratuïts:
- SiteMeter
- StatCounter
- Google Analytics

Els tindré uns dies a la web principal del blog per provar-los a veure què tal i ja us diré alguna cosa...

50 entrades

Quin susto! Les primeres entrades que vaig escriure m'havien desaparegut... justament les que més contingut tenien: Històries per no dormir: 1.- el burofax i Històries per no dormir: 2.- la meva contesta.

Doncs resulta que en el moment d'editar les entrades hi ha una opció que et pot mostra les últimes 50 entrades o les que li indiquis... i com ja tinc 52 entrades fetes, les dues primeres no les mostrava.

M'he fotut un susto ben gros, però com "no hay mal que por bien no venga" celebrarem l'entrada 50.

iTalk: nou mòbil Apple

Apple ha tret (o ha de treure en un plaç no massa llarg) un mòbil "de disseny" en la línia dels últims productes de la companyia.

Es diu iTalk i podeu veure un vídeo de la presentació aquí mateix. Es desplegable i dins hi ha una pantalla tàctil que ocupa tot el cos del mòbil i serveix per tot... De fet és una mena de nova generació d'iPod, que el que fa es reproduir vídeo com ho faria el nou iPod (que diuen que el nou iPod vídeo tindrà tot el cos del reproductor de pantalla tàctil on dins la mateixa pantalla hi haurà la roda reproduïda mitjançant imatge), i per tant tindria els avantatges del iPod d'àudio i del de vídeo. Seria també agenda electrònica... i en fi, l'objecte de desig de qualsevol geek...

Aquí algunes imatges més: