Bloc personal,

divendres, 3 d’abril de 2009

Un cas fefaent de superació personal... continuada ;-)

És evident, i hi ha constància d'aquest fet, que sóc un cas fefaent de superació personal... continuada... Doncs sí, quan sembla que ja has arribat al límit, et dones compte que sempre pots anar més enllà... i per tant no hi ha límits... per res...

Cada dia que passo em supero a mi mateix. "Avui sóc més que ahir i menys que demà".

Per si algú en tenia dubte estic parlant del meu pes... o sigui, el que pesa el conjunt de tots els meus ossos, òrgans i muscles. I avui per avui estem parlant de

110,6 Kg!!!

atenció, repeteixo, 110,6 Kg de vísceres i matèria orgànica tot adobat amb una mica de poc seny... ;-)

I és clar que me'n ric de mi mateix... quina altra cosa puc fer... ;-)

(Per cert... us agrada la imatge que acompanya aquest texte? L'he fet única i exclussivament per aquesta entrada)

Cap comentari:

Publica un comentari