Bloc personal,
Nosaltres acabem de venir d'un viatge al Carib i estem més negres que els collons d'un grill (traducció lliure...). Amb prou feina hem superat el jet-lag i els pares de la criatura se'n van "un cap de setmana" a Holanda... "un cap de setmana" de 5 dies però... ;-)
Em passa el Raül Ramos (Cocolia) una nota de premsa del que està preparant ara mateix en col·laboració amb del David D'Eboli. Que ve a ser una resurrecció de l'Octubre del Disseny que es venia a fer a Vilanova i la Geltrú però amb un nom ben pompós i aires més seriosos si cal... ;-) I com tot allò que em demana el Raül és una ordre per mi, aquí va:
Aquest "trasto" és un petit invent ja discontinuat de la casa de trompetes Calicchio. És una membrana circular que, convenientment acoblada al pabelló de la trompeta, rebota el so emergent cap l'emisor del mateix. La membrana, de fet és un timbal al que se li han incorporat unes petites llengüetes de ferro protegides amb cauxú per no ratllar el lacat de la trompeta. Per un cantó deixa sortir el so natural de la trompeta i per l'altra, el més important, és que retorna el so exactament tal com surt de la campana de la trompeta. Així doncs, per estudiar per exemple, és molt útil perquè es poden apreciar tots els matisos, bons i dolents, de l'emisió del so allà on es produeix i no el rebot del so en qualsevol superfície que el difumina. De fet, és el que molta gent fa servir per estudiar: tocar a 10 cm. de la paret. El so rebota directament i pots corretgir l'emisió del so a voluntat.
Després de molts anys de tenir-lo (i també de no fer-lo servir perquè no tocava), ara volia tenir-ne un pel fliscorn. Vaig posar-me en contacte amb la casa que el va fabricar i em van contestar que ja no el fabricaven. De totes maneres em van comentar també que mai l'havien fabricat per fliscorn. Així doncs, a principis d'aquest any em vaig marcar el propòsit de construir-ne un jo mateix pel fliscorn. Me'n vaig anar a Akústic, la botiga del Xavier Ferrer, un dels ex-teclistes de L'Orquestra Ébano i li vaig demanar una membrana de timbal lleugerament més gran a la que li ensenyava de mostra. I vaig construïr-lo. És clar que aquesta membrana és bastant més prima, en l'extrem, que la de Calicchio i, per tant, era més difícil encabir-hi els rematxes. Estèticament no és tant maca com l'original, però la feina la fa i molt bé.
2.- Aquesta sí. Aquesta és la que he re-descobrert: resulta que la part interior es pot treure, però estava tan encaixada que estava convençut que anava soldada i mai li vaig fer la força suficient per provar de treure-la. Així, em pensava que només era una wa-wa per anar tapant i destapant. Però ara, amb aquesta troballa, li he trobat un so nou que mai havia trobat fins ara. (Ja és ben estrany que ningú, amb tants anys, m'hagués dit res al respecte). A més, pel que he vist "pel món", és un Denis Wick marca de respecte i prestigi... o sigui que és molt bona.
- Fins que em vaig cansar i els vaig dir que portaven massa temps, havent cobrat un producte, sense servir-lo. Que em retornessin l'import de la meva compra. Em van retornar la totalitat de l'import en el mateix compte PayPal que vaig fer la compra i al moment!!!
La nova boquilla Benterfa té de diferent respecte el prototip que vaig provar quan encara estava preparant el seu llançament que: primer no porta la signatura Benterfa (bastant lletja per altra part) i després que és desenroscable. Així que trobo que l'han millorat bastant. Ara bé, és lògic per altra banda que, comparat amb la MegaTone de la Bach, em sembli mooolt lleugera... com una pluma... ;-)
"Qui no té feina,Mencionat per Joan Barril
al seu programa El Cafè de la República
de Catalunya Ràdio
ahir a 3/4 d'11 de la nit.
Igual que dic una cosa en dic una altra... ;-)
Bé doncs... per qui tingui pedres als ulls això és el puto Carib com li deia jo des que vam arribar (tot i que realment les platjes del Carib real estan al sud de la República Dominicana, tal i com ens va fer notar el guia quan vam arribar). Concretament Punta Cana. Un paisatge realment idílic... el Carib original. Res d'allò: "és un paisatge com al Carib" o "fa un clima igual que al Carib" o també "té unes platges com el Carib"... I realment és el puto Carib original, i com aquest no hi ha res igual... dono fe!
- A la tornada els mateixos maldecaps de l'anada: et recullen a les 15:00 a l'hotel tot i que el vol no surt fins les 19:45... una passada! El vol sí, per mi, entretingut. Tot i que a les 19 h es començava a fer fosc i a la 01:00 tornava a fer-se de dia... A la tornada vam perdre la nit... No vam poder dormir: el famós jet-lag. I després les innombrable hores d'espera a l'aeroport de Barajas. Això sí, va ser d'aquesta manera que vaig veure Bojan Krkic, jugador del Barça: anava amb la selecció sub-21 o sub-19 potser d'Espanya. És una criatura!!! El que més il·lusió em va fer, va ser el dibuix del Marc que ens va fer.
2004-24, web 7.0
Ricard Vilanova