[Jo mateix.]
dissabte, 27 de febrer del 2010
Escrivint
Escrivint a mà la Moleskine, per exemple, o també al teclat per algun dels molts blogs que mantinc. En general, quan escric alguna cosa que m'interessa i em porta una bona estona.
Etiquetes:
#01 fent la pipa
dijous, 25 de febrer del 2010
Frases, cites i refranys: atrocitat
"El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta, és el silenci de la gent bona."
[Mahatma Gandhi. Llegit en una samarreta d'Amnistia Internacional.]
Etiquetes:
#01 frases
Pèls
L'altre dia, coses de la vida, em vaig veure un punt negre al mig del front.
Momentàniament em va fer il·lusió tornar a l'adolescència (i bastant temps després també...) i a tenir espinilles. Però me'l vaig mirar més d'aprop i no era pas un punt negre de quan eres un crio... era l'arrel d'un pèl mostrant on, en altres temps, arribava el zona pilosa del crani!!!
Quina decepció! Ens fem grans i el pèl recula. Si aquesta arrel de pèl fos dels que hi havien a primera línia, ara es poden medir ben bé 3 cm. enrera... I en la zona de les entrades bastant més... ;-)
[Anotació: no sé perquè poso un emoticó de somriure o de picar l'ullet quan hauria d'estar plorant... en fi... coses meves...]
Momentàniament em va fer il·lusió tornar a l'adolescència (i bastant temps després també...) i a tenir espinilles. Però me'l vaig mirar més d'aprop i no era pas un punt negre de quan eres un crio... era l'arrel d'un pèl mostrant on, en altres temps, arribava el zona pilosa del crani!!!
Quina decepció! Ens fem grans i el pèl recula. Si aquesta arrel de pèl fos dels que hi havien a primera línia, ara es poden medir ben bé 3 cm. enrera... I en la zona de les entrades bastant més... ;-)
[Anotació: no sé perquè poso un emoticó de somriure o de picar l'ullet quan hauria d'estar plorant... en fi... coses meves...]
Etiquetes:
#01 coses meves
dimarts, 23 de febrer del 2010
Yamaha Silent Brass PM7... espatllat!
Se m'ha espatllat la sordina Yamaha Silent Brass PM7... només la part de la sordina. Sentir-se se sent, però si faig un picat, el so s'atenua. Si toco suau, perfecte.
Aquest matí he estat tocant amb el volum a tope amb l'opció input Hi... així s'ha arreglat i no molesta tant. Però si t'hi fixes fa el mateix so desagradable. Sembla alguna cosa de la membrana... si en porta...
I què carai!, una sordina nova val 55 €! (+ despeses d'enviaments si no ho amortitzes amb altres compres). No és el millor moment de fer dispendis inadequats...
Així que m'he posat a practicar "a pel" i la gent del carrer no parava d'aixecar el cap mirant cap l'estudi. I com que no m'agrada, he agafat la sordina normal, la Denis Wick sense el wa-wa, i m'ha agradat prou. Ara, que després li he tret la sordina i em costava tornar al so natural...
Aquest matí he estat tocant amb el volum a tope amb l'opció input Hi... així s'ha arreglat i no molesta tant. Però si t'hi fixes fa el mateix so desagradable. Sembla alguna cosa de la membrana... si en porta...
I què carai!, una sordina nova val 55 €! (+ despeses d'enviaments si no ho amortitzes amb altres compres). No és el millor moment de fer dispendis inadequats...
Així que m'he posat a practicar "a pel" i la gent del carrer no parava d'aixecar el cap mirant cap l'estudi. I com que no m'agrada, he agafat la sordina normal, la Denis Wick sense el wa-wa, i m'ha agradat prou. Ara, que després li he tret la sordina i em costava tornar al so natural...
Etiquetes:
#02 material
dilluns, 22 de febrer del 2010
Sense llavi... :(
Ara portava una temporada bastant llarga i constant en la que practicava a diari. Potser també és veritat que hi havia dies que no passava de la primera part, però cada dia "dal que te pego"... I ara, amb només tres dies sense tocar i m'he quedat sense llavi... Una sensació estranya i desagradable... També he perdut tacte en la digitació.
Abans m'hi havia estat setmanes senceres sense tocar, però ho reprenia i ho recuperava de seguida. Ara... no sé què dir.
Segur que és una cosa puntual i demà estaré com sempre, però ara mateix... és frustant!
Abans m'hi havia estat setmanes senceres sense tocar, però ho reprenia i ho recuperava de seguida. Ara... no sé què dir.
Segur que és una cosa puntual i demà estaré com sempre, però ara mateix... és frustant!
Etiquetes:
#02 progressos
diumenge, 21 de febrer del 2010
Frases, cites i refranys: intel·ligència artificial
"La Humanitat ha trascendit la biologia."
I aquesta altra també està molt bé:
"La matèria i els mecanismes de l'univers seran transformats en exquisides i sublims formes d'intel·ligència."
Però la que més m'ha donat per pensar ha estat alguna cosa semblant a aquesta (no és literal... és el concepte):
"La realitat com a tal no existeix. El que percebem és la interpretació que fa el nostre cervell a través dels nostres sentits de la realitat verdadera."
Potser realment vivim a Matrix i no ho sabem... ;-) (en l'entrevista d'aquest dia en van fer referència)
I aquesta altra també està molt bé:
"La matèria i els mecanismes de l'univers seran transformats en exquisides i sublims formes d'intel·ligència."
Raymond Kruzweil
Però la que més m'ha donat per pensar ha estat alguna cosa semblant a aquesta (no és literal... és el concepte):
"La realitat com a tal no existeix. El que percebem és la interpretació que fa el nostre cervell a través dels nostres sentits de la realitat verdadera."
Potser realment vivim a Matrix i no ho sabem... ;-) (en l'entrevista d'aquest dia en van fer referència)
[Escoltat a Redes de La 2 de TVE.]
Etiquetes:
#01 frases
2,5 milions d'euros
Ahir dissabte hi va haver un dels dos sortejos setmanals de La Primitiva. Hi va haver un únic encertant de màxima categoria (6 encerts). I era d'Hospitalet de Llobregat...
Li ha tocat la infame quantitat de 2.574.797,84 euros.
Si a tu et toquessin aquesta quantitat de diners...
1.- què en faries?
2.- et convertiria en un desgraciat?
Personalment, per respondre a aquestes preguntes, primer ho hauria de comprovar en primera persona i després contestaria. No em faria res contestar que sóc un desgraciat després d'haver-ho comprobat... ;-)
Ai... si el guanyador es conformés amb els 2,5 milions pelats i em donés a mi el "pico" no li diria pas que no... xDDD Atenció, poca broma; el "pico" són: 74.797,84 euros
Li ha tocat la infame quantitat de 2.574.797,84 euros.
Si a tu et toquessin aquesta quantitat de diners...
1.- què en faries?
2.- et convertiria en un desgraciat?
Personalment, per respondre a aquestes preguntes, primer ho hauria de comprovar en primera persona i després contestaria. No em faria res contestar que sóc un desgraciat després d'haver-ho comprobat... ;-)
Ai... si el guanyador es conformés amb els 2,5 milions pelats i em donés a mi el "pico" no li diria pas que no... xDDD Atenció, poca broma; el "pico" són: 74.797,84 euros
Etiquetes:
#01 coses meves
divendres, 19 de febrer del 2010
dijous, 18 de febrer del 2010
Com fer una màscara amb Photoshop CS4
Aquí unes breus instruccions de com fer una màscara amb Photoshop CS4... ;-) Cal fer clic a la imatge.
[Llegit a Ateneu Popular citant Clipset.]
Etiquetes:
#01 coses meves
dimarts, 16 de febrer del 2010
Frases, cites i refranys: per si de cas...
"Ministra González Sinde, buenas noches, bajaría a saludarla, pero no me atrevo a bajar nada delante suyo."
[Andreu Buenafuente a Ángeles González-Sinde en la cerimònia d'entrega dels Goya 2010. Llegit a Microsiervos.]
Etiquetes:
#01 frases
dilluns, 15 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
Let's get lost (Chet Baker -1988)
Ahir per la tarda vaig estar veient aquest documental que estranyament havia arribat a baixar fins a 3 vegades i encara no havia vist... Let's get lost és un documental de 1988 nominat als Oscar i presentat al Festival de Cannes justament pocs mesos abans de l'estranya mort de Chet Baker. (Aquí una informació molt interessant.)
De la pel·lícula (o documental, digues-li com vulguis) que vaig trobar super-interessant i molt ben feta (dirigida pel fotògraf Bruce Weber), a part d'explicar esbossadament tota la seva vida i la seva contradictòria personalitat, tenia punts molt interessants que particularment a mi sempre em sorprenen. Hi ha un moment de la pel·lícula que un amic/col·lega seu, Jack Sheldon, diu que el va conèixer d'aquesta manera: "Era 1946 i jo tenia 15 anys. Hirsch va portar Chetty a casa i la meva mare va fer sandvitxos de tocino amb enciam i tomàquet. Chetty es va menjar el seu i després es va menjar el meu. I va seguir menjant. Tenia molta gana. La meva mare va dir, «Aquest paio està realment afamat». Ell va seguir menjant i ella va seguir cuinant. Va fer pastís i se'l va menjar tot també. Tenia gana, estava molt prim. Era un xicot ben plantat. Va tocar la trompeta."
Però el més interessant ve més endavant quan diu: "Tocava tant bé la tompeta... No sabia quina nota tocava. Pressionava els pistons i era fàcil per a ell tocar. Jo odiava això perquè jo també tocava la trompeta i m'era difícil tocar bé. Cada dia havia de practicar durant tot el dia. Practicava escales, els estudis d'Arban... Chetty mai practicava. Ell només tocava i se sabia cada cançó. Tocava qualsevol tema i es coneixia les melodies. I les podia fer jazz. I sempre sabia on estava. Va ser molt dur per a mi. No sabia on estava. Sempre oblidava en quin bar estava. De fet, on estem ara?"
Bo, eh? Però encara n'hi ha més: "La meva mare em va comprar un piano Stenwary per 3.000 dòlars i Chet no entenia perquè tenia un piano Steinway enlloc d'un cotxe. Perquè ell no pensava en la música com un treball. Per a ell era fàcil. Tot se li feia fàcil a Chetty. Era un músic de naturalesa."
Un pel·liculot... però sort dels subtítols que sinó, amb la metadona que portava al cos en bona part del documental, era ben difícil entendre'l...
De la pel·lícula (o documental, digues-li com vulguis) que vaig trobar super-interessant i molt ben feta (dirigida pel fotògraf Bruce Weber), a part d'explicar esbossadament tota la seva vida i la seva contradictòria personalitat, tenia punts molt interessants que particularment a mi sempre em sorprenen. Hi ha un moment de la pel·lícula que un amic/col·lega seu, Jack Sheldon, diu que el va conèixer d'aquesta manera: "Era 1946 i jo tenia 15 anys. Hirsch va portar Chetty a casa i la meva mare va fer sandvitxos de tocino amb enciam i tomàquet. Chetty es va menjar el seu i després es va menjar el meu. I va seguir menjant. Tenia molta gana. La meva mare va dir, «Aquest paio està realment afamat». Ell va seguir menjant i ella va seguir cuinant. Va fer pastís i se'l va menjar tot també. Tenia gana, estava molt prim. Era un xicot ben plantat. Va tocar la trompeta."
Però el més interessant ve més endavant quan diu: "Tocava tant bé la tompeta... No sabia quina nota tocava. Pressionava els pistons i era fàcil per a ell tocar. Jo odiava això perquè jo també tocava la trompeta i m'era difícil tocar bé. Cada dia havia de practicar durant tot el dia. Practicava escales, els estudis d'Arban... Chetty mai practicava. Ell només tocava i se sabia cada cançó. Tocava qualsevol tema i es coneixia les melodies. I les podia fer jazz. I sempre sabia on estava. Va ser molt dur per a mi. No sabia on estava. Sempre oblidava en quin bar estava. De fet, on estem ara?"
Bo, eh? Però encara n'hi ha més: "La meva mare em va comprar un piano Stenwary per 3.000 dòlars i Chet no entenia perquè tenia un piano Steinway enlloc d'un cotxe. Perquè ell no pensava en la música com un treball. Per a ell era fàcil. Tot se li feia fàcil a Chetty. Era un músic de naturalesa."
Un pel·liculot... però sort dels subtítols que sinó, amb la metadona que portava al cos en bona part del documental, era ben difícil entendre'l...
Etiquetes:
#02 material,
#02 trompetistes
divendres, 12 de febrer del 2010
Com NO fer fotos de Carnaval
Aquesta és una manera d'explicar com NO fer fotos de Carnaval i de qualsevol altra activitat en la que hi participin nens... ;-)
Etiquetes:
#04 marc
Final 4a temporada HEROIS
Doncs sí... acabo de veure l'últim capítol de la 4a temporada d'HEROIS que correspon al volum Vè i em pensava que no arribava mai el final... Mira que ha arribat a ser dolenta aquesta temporada! Millor per oblidar!
Espero que la propera temporada, el VIè volum, comenci millor i almenys tingui una mica de nivell perquè sinó no l'aguantaré tant de temps com aquesta...
Etiquetes:
#01 sèries
diumenge, 7 de febrer del 2010
Un gran descobriment: jazztrumpetlicks.com
No puc deixar passar l'ocasió de compartir aquest gran descobriment: el web de jazztrumpetlicks.com.
He anat trobant webs interessants i de tant en tant vaig repassant-les, però és que aquesta no te l'acabes i li estic treient informació molt útil.
Etiquetes:
#02 material
dilluns, 1 de febrer del 2010
Dormint
"- Por 25 pesetas, diga posiciones y/o situaciones en las que haga la pipa, como por ejemplo, durmiendo. Un, dos, tres, responda otra vez.
- Durmiendo..." ;-)
Tal i com descric aquí, en la raó de ser, dormint o tan sols acariciant la cara amb el coixí de cotó (important, ha de ser de cotó i està sempre fresquet, fins i tot a l'estiu... si cal, posar-lo al terra una estona perquè es refredi).
Etiquetes:
#01 fent la pipa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)