Bloc personal,

dissabte, 27 de març de 2010

Ivó Oller Quintet - Terrassa


Avui, un calurós, i ventós també, dia de primavera he volgut aprofitar i agafar la moto a fer curves cap Terrassa i, de pas, assistir a un concert gratuït que feien a la plaça Vella en els últims dies del 29è Festival de Jazz de Terrassa. Hi tocava l'Ivó Oller Quintet de qui ja n'havia fet referència en una entrada d'aquest blog. A més, com en el seu web permetia descarregar mig disc de la seva última gravació, Jazz Nu, el tenia bastant escoltat. I per si tot això fos poc, sabia que el Josep "Pinyu" Martí hi tocava (el "Pinyu" havia tocat amb nosaltres com L'Orquestra Ébano... temps era temps...).

La veritat és que físicament, l'Ivó Oller me l'imaginava d'una altra manera... per les fotos l'hagués fet més alt i més "fortot"...

A part d'això, cal dir que potser no era el lloc més adecuat per fer un concert, doncs els elements visuals i acústics que envolten una actuació a l'aire lliure desllueixen la feina dels músics doncs faciliten molt la distracció per part de l'espectador (hi havia moments que m'enterava més de la vida de la senyora que tenia al costat que no pas de l'actuació).

Primer però, potser hauria de parlar del disc. Bé, de les cançons que permet la descàrrega en el seu web. Al principi quan el vaig escoltar em va semblar molt bo. I també em va entusiasmar els vídeos que havia vist d'actuacions seves a YouTube. Però amb el temps i la incorporació de nous elements a la biblioteca de l'iTunes com el Publio Delgado Jazz Ensemble amb Lord Jim Suite primer i Pere Foved amb Sis reflexions en 6 ja em semblava més light... :( Dit això, cal dir que una actuació en directe té una força que en disc no hi és. El que passa és que justament com he comentat no era l'ambient ideal per escoltar-lo.

La primera part m'ha semblat fluixeta perquè el so de la seva trompeta no m'acabava d'agradar. I quan parlo del so parlo de la manera de tocar. Les línies de solo estaven desdibuixades i semblava que les volia marcar a cop de geni o de tècnica. És una cosa molt subjectiva però li faltava alguna cosa... En fi, no m'ha acabat de convèncer. En canvi a la segona part, serà perquè ha marxat bona part de gent de "bulto" que hi havia al principi, o pel que sigui, però ha estat una altra cosa. També he observat que les línies de solo i la mateixa sonoritat de l'instrument milloraven considerablement quan agafava el fliscorn. Està clar que 'per gustos els colors' però a mi m'agrada, quan sóna una trompeta, un so més ample i més contundent. Pel meu gust era el 'so de la trompeta antiga' més aguda i estrident i això que m'ha semblat que tocava amb una MegaTone, però la campana era molt petita i propiciava això. També cal dir que justament gràcies a això, es podia observar la diferència entre un instrument i l'altre.

Ha estat bé pel fet del directe, perquè he conegut els autors de cada tema (em pensava que tots eren de l'Ivó), perquè han fet temes que no estan al disc i perquè n'han versionat d'altres... en fi, una experiència més.

L'Ivó Oller Quintet són:
Ivó Oller, trompeta i fliscorn.
Marc Sort, saxo tenor i soprano.
Martí Ventura, piano.
Dick Them, contrabaix.
Josep “Pinyu” Martí, bateria.

Al "Pinyu" he tingut l'oportunitat d'anar a saludar-lo a la mitja part però, com és habitual en mi, no ho fet. També en part perquè pensava que després de quasi 20 anys no se'n recordaria... però no parava de mirar-me. Segur que tenia el dubte de si era o no era...

Ah, sí, se m'oblidava, el Dick Them també l'havia conegut, que és un gran dir, o en tot cas que havíem coincidit l'any i mig que vaig estudiar a l'Escola Virtèlia. Quan feia el Combo 2 i 3 amb Toni Xuclà ell feia l'últim curs i l'havia sentit tocar. Sé també que en aquell moment estava a la Salseta del Poble Sec juntament amb en Lluís Martínez, saxos, professor d'improvisació els mesos que hi vaig durar...

Cap comentari:

Publica un comentari