Maig 2010

Arriba el bon temps i s'acaben les sèries de TV

Doncs això és el que passa quan arriba el bon temps: que s'acaben les sèries. I si almenys les sèries que valen mínimament la pena tinguessin continuitat... però no, sembla que només continuen les que tenen una gran quantitat de seguidors, cosa que ja de per si, generalment és bastant alienant.


Sort que a l'agost una rara avis com Weeds torna amb la 6a temporada! I la a totes llums desigual Lie to me torna la segona setmana de juny després d'interrompre'n l'emissió de la segona temporada a mitjans de desembre. A veure què ens espera.


De les que he anat seguint aquesta temporada la més m'ha agradat ha estat, de lluny, The big bang theory. Seguida de 30 Rock. Per riure una estona llarga... Els capítols de 20 minutets sempre se m'han quedat curts.


En ciència ficció Defying Gravity, seguida de Caprica (una mica desigual). I en un altre ordre de ciència ficció Flash Forward. V ha estat infumable des del primer capítol... i Heroes va estar bé la novetat; al final ha anat a menys.

Els temps estan canviant...

Des dels primers temps de la nova era digital, especialment en aquest país, sempre hem tingut molt present que internet vol dir TOT GRATIS. I per mostra un botó: jo mateix sempre he estat buscant què em podia baixar fins arribar al punt de l'absurd que em baixava coses amb cap utilitat. Per sort, el seny s'ha acabat imposant i finalment em baixo 'by the face' només el que realment necessito.

Però com dic, els temps canvien, i si, per exemple, tota la música que tenia fins ara era totalment "il·legal", des de principis d'any que he començat a comprar la música que a mi m'agrada pagant-la com a bon cristià. Per ser honestos, també cal dir que compro aquella que no hi ha manera de baixar-se... ;-) i tampoc sóc un comprador compulsiu: he comprat 5 àlbums (1 per mes), cadascun per menys de 10 eur., d'autors i/o intèrprets als que he vist actuar en directe majoritàriament i m'han semblat interessants tornar a escoltar amb calma.

I al fet de tenir ja alguns àlbums de música comprats a la iTunesStore ara se li suma que per primer cop he comprat una tipografia: la Fertigo-Pro. El curiós és la manera en què l'he comprat... De fet la Fertigo-Pro és gratuïta i com a tal l'han promocionat en diferents llocs web. Quan la vaig veure de seguida m'hi vaig enamorar... té una construcció i legibilitat com poques, unes "f" de caixa baixa molt seductores i els números, m'encanten! Ara estava treballant en un logotip i me l'estava demanant a crits, però necessitava la versió itàl·lica... i aquesta era de pagament. Així que no m'ho he pensat gaire i l'he comprada.

El client ha quedat encantat amb el logotip i ha quedat pràcticament guanyadora la primera proposta presentada. S'ha engrescat i ja tenim les targetes a impremta i tot just preparem un nou web que no estava previst. Ha estat una bona inversió!

Condemna: 20 anys de treballs forçats

Fent neteja de papers acabo de trobar aquest informe de la vida laboral que envia la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social actualitzant periòdicament els dies de contització. I, a data 24/08/08, aquesta es la dada concluent: he estat treballant "por cuentat ajena" 19 anys, 11 mesos i 7 dies (almenys són els dies que he estat donat d'alta...). Llàstima que per 3 setmanes no celebro els 20 anys de codemna!

Encara que sempre li podem donar la volta i, en comptes de dir que ha estat una codemna de treballs forçats, són 20 anys d'experiència... ;-)

Frases, cites i refranys: copiar

"Els bons dissenyadors copien. Els grans roben."

[Adaptació de la frase de Picasso.]

Frases, cites i refranys: Lost

"No he vist mai un capítol sencer de Lost."

[Jo mateix, ara que ha acabat... ;-)]

Barça

"¡Barça, arriba, ganando la Liga!... ¡Madrid, abajo, comiendo escarabajos!..."

[Cantant-ho mentre corríem en una cursa 'a veure qui guanya' per la rambla de Sant Jordi. 13/05/10]

Frases, cites i refranys: Barça

“¡Barça, arriba, ganando la Liga!... ¡Madrid, abajo, comiendo escarabajos!...”

[Marc, el meu nét, 4 anys, cantant-ho mentre corríem en una cursa 'a veure qui guanya' per la rambla de Sant Jordi. 13/05/10]

Caòtica tarda de maig (multifinder...)

És el primer cop que estic veient una pel·lícula sencera a YouTube. Com teòricament no poden haver-hi vídeos de més de 10 minuts, la pel·lícula en qüestió, Lord Jim en versió original (amb Peter O'Toole i James Mason, basada en la novel·la de Joseph Conrad, dirigida per Richard Brooks, 1965), està tallada en 15 trossos. A més, potser també és la primera que no veig subtitulada i, a més, l'entenc.

A part d'això estic veient el partit d'en Rafa Nadal vs. Roger Federer i escoltant la ràdio amb el Josep Mª Puyal el final de la lliga. De moment Barça 2, Valladolid 0. I acaba d'empatar el Madrid tot i que ha començat perdent...

I per si fos poc estic escrivint aquesta entrada al bloc. Bé, de moment he parat la pel·lícula, sinó me la perdo...

Es poden fer més coses al mateix temps?

Segur que sí, però no seran d'aquest món... ;-)

Les Quatre Vares

Davant d'una cincuantena de persones van tocar ahir dissabte quatre trombons i una base rítmica (piano, contrabaix i bateria):

• Víctor Correa, trombó
• Josep Tutusaus, trombó
• Raphael Klemm, trombó (procedent d'Alemanya a través d'una beca Erasmus... això van dir)
• Sergi Vergés, trombó baix
• Jordi Berni, piano
• Joan Motera, contrabaix
• Xavi Hinojosa, bateria

Tot i que en aquestes latituds aquest tipus de formació amb quatre trombons no és gens habitual, el concert va estar bé perquè portaven un repertori apropiat i s'acompanyaven d'una base rítmica standard, cosa que últimament, als concerts que he assistit, ha estat bastant difícil de veure. Tot i que, sincerament, eren ben justets. Potser destacava una mica el contrabaix...

Dóna gust sentir quatre trombons fent veus diferents. Però portaven un repertori ben assajat i força compensat. Comptaven amb l'experiència del veterà Sergi Vergés, que encara no havia sentit mai, però sí havia sentit anomenar i, tot i que el pes de la majoria dels solos la portaven el Víctor Correa i el Josep Tutusaus "Tutu", haig de dir que em va agradar més el so que treia el nano jove, l'alemany aquest de l'Erasmus Raphael Klemm que no ells dos... (per gustos els colors, és clar).

I el que sí em va sorprendre és que cap dels quatre trombons anava amplificat. Tots a pèl. Que era més que suficient. Però també vaig constatar, des del seient de públic, que el trombó no té la projecció de so que caldria esperar en un instrument de vent de la família dels metalls.

No els vull treure cap mèrit perquè ho van fer molt bé, però trombonista bo i de casa, per mi el Carlos Martín. El vaig sentir amb el Taller de Músics i el trobo sublim. Caldria veure'l també medint-se amb altres trombons com ell i sense amplificació... a veure... I no sé si és per la falta d'amplificació que el Sergi Vergés l'he trobat poc aprofitat en relació a l'anomenada que tenia.

Ei, ara hi he caigut, el Tutu em sonava perquè és el trombó de la Sitjazz Band, és clar... ;-)

Revisió dels 42.000 Km

44.570 Km diu el contaquilòmetres!

Aquest cop només tocava canvi d'oli i de filtre i, no sé per què, m'han canviat també les bujies. No dic que no li toqués ja, però no m'ho esperava i una altra clatelladeta que comença a ser habitual. Aquest cop 145,85 €:

• 2,80 litres d'oli: 38,64€
• Filtre d'oli: 11,03€
• Junta de buidat: 1,38€
• 2 bujies CR8E: 20,68€ (el tercer ja?)
• 1,5 hores de mà d'obra: 54,00€

TOTAL: 125,73€ + 16% IVA (20,12€) = 145,85€

M'han dit que tinc les pastilles de frens estan en les últimes, que segurament no arribaran a la propera revisió. I és clar! Com han d'estar si no? Si són les originals! Però és que em fa una mandra pagar 120€ (el pressupost habitual a grosso modo del Jaume) per unes pastilles que no valen entre totes més de 60-70€... També haig de dir que, com jo no m'ho ser fer, m'haig de fotre i pagar el que diuen, però en el fons tampoc em sap greu perquè noto molt clarament en la conducció cada cop que l'Antonio el mecànic hi fot la mà en la revisió oportuna: és llavors quan va fina-fina...

La veritat és que algun dia ja he notat algun sorollet, però com després desapareix i no he notat pas cap disminució en la frenada... i tampoc es pot dir que faci una conducció esportiva apurant en les frenades...

Haurem de fer una provisió de fons i fer un pensament. A veure si ara el juny que tinc l'últim pagament de la moto que farà els cinc anyets puc fer guardiola i fer-li un regalet... ;-)

Encara que les rodes, no m'han dit res, però em temo que els toca un canvi ben aviat. La de davant comença a escalonar-se. És a dir, encara li queda ratlle en moltes parts, però hi han parts que baixen de cop i estan llises. Faré una foto... I això sí és pasta... Em van costar 268,35€ l'últim cop (les dues)...


Les últimes revisions:

• 15/05/10 > 42.000 Km: 145,85€ (oli + filtre oli + bujies) 44.570 Km
• 11/07/09 > 36.000 Km: 99,73€ (oli + filtre oli) 37.800 Km
• 21/07/08 > Kit de transmissió: 237,44€
• 29/03/08 > 30.000 Km: 186,62€ (oli + filtre oli + filtre aire + bujies) 31.000 Km
• 02/08/07 > Rodes BW-501 i BW-502: 268,35€
• 18/07/07 > 24.000 Km: 90,96€ (oli + filtre oli) 24.900 Km
• 25/11/06 > 18.000 Km: 88,00€ (oli + filtre oli ) 18.800 Km
• 29/04/06 > Defenses: 164€
• 29/04/06 > 12.000 Km: 105,00€ (oli + filtre oli) 12.480 Km
• 04/11/05 > 6.000 Km: 87,45€ (oli + filtre oli) 6.608 Km
• 29/06/05 > 1.500 Km: 79,28€ (oli + filtre oli ) 1.700 Km

'Los tres Mosquerros'

Ahir de matinada, al programa del Buenafuente van fer "Doblao flamenco", un exemple de que tot es 'flamencable'. L'última cançó del vídeo 'Los tres Mosquerros', la millor. (Aproximadament minut 04:30)

I entre tant "jijí-jajà" què bé que ho fan, sobretot el Berto.

Llàstima de la publicitat que t'encolomen amb les 'condicions legals'... :(

Doble arc de Sant Martí (13/05/2010 20:30h)

Pel matí, a Ribes sembla que han caigut prop de 40 litres per metre cuadrat. Aquí tot el dia sol. Fins la tarda que s'ha començat a ennuvolar. A les 8 del vespre era ben fosc. De cop, com si d'un anunci apostòlic es tractés ha sortit el sol de ponent amb tota la bòveda fosca. Una llum i uns colors impressionants. Jo anava fent feina per casa. M'he donat compte que començava a ploure. "A ploure amb aquest sol i aquests núvols?", he pensat. "Segur que hi ha una arc de Sant Martí".

I tant que hi havia Arc de Sant Martí... i a més arc doble complet de 180°. El tinc tant a prop que no em surt en un sol encuadrament... sort que existeix Photoshop!

I jo hi era... ;-)

En quinze minuts ha desaparegut. :o

Frases, cites i refranys: pensament lateral i intel·ligència creativa

"Sóc prou artista com per dibuixar la meva imaginació. La imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat. La imaginació envolta el món."

[Albert Einstein (1879-1955).]

Efectes col·laterals de la tecnologia

Des que vaig comprar l'iMac que no ho havia desmuntat tot per netejar tot el cablejat i la part de darrera dels 'paratus' i tornar a muntar. Ep! A veure... sí ho havia netejat, però mai queda igual que quan ho desmuntes tot i ho muntes de nou, que si netejes per sobre.

I en aquesta foto encara hi falten cables dels que ja havia pogut desfer el nus. ;-) I tampoc us ensenyo la regleta de corrent... Un, dos, tres... vuit! Vuit presses de corrent! Déu n'hi do! I només dels 'paratus' de "tecnologia punta".


I pensar que la publicitat quan compres un iMac és una taula sense cables...

Restyling del web

Tenim nou web. "Oh! però si és pràcticament igual!", dirà més d'un. Potser sí... Si més no li hem fet un rentat de cara. Pràcticament no s'observarà a nivell estètic perquè, tot i que els canvis són prou visibles, els principals canvis han estat a nivell de codi: hem començat a introduir etiquetes de CSS3 i HTML5. El futur ja és present... ;-)

Justament per aquest fet, a peu de pàgina fem una anotació referint-nos als navegadors que suporten millor CSS3 i HTML5. És un tema en constant canvi, però ara mateix qui millor suporta aquests estàndars són en primer lloc amb certa diferència Chrome, seguit per Firefox i Safari. També poden escollir altres navegadors 'compatibles'. Però el que volem fer entendre per sobre de tot, és que Explorer no ho és i aquest fet acabarà donant més maldecaps que altra cosa. És una qüestió que a la curta o la llarga, o entra en els estàndars que marquen els diferents consorcis o acabarà per no funcionar. Per això quan abans l'usuari final acabi entenent això, tot rutllarà millor.

L'objectiu final del nou web era unificar els dos webs operatius fins el moment que diferents clients consultaven indistintament: www.ricardvilanova.com i www.estudimelic.com. En quan als aspectes gràfics, per un cantó hem unificat la visualització del banner principal, però de manera que en un moment determinat es pot personalitzar per a cada pàgina. La botonera de navegació també és nova; s'han mantingut els elements gràfics que representaven cada secció principal, però ara té més presència i destaca més. I conjuntament a la botonera s'ha introduit un cuadre de cerques, bàsic quan el contingut es comença a multiplicar.
En el cos central on es mostra el contingut l'hem dividit en dues parts: la part del contingut en sí sobre fons blanc i la part dreta on, de moment, gaudim en tot moment d'un llistat i breu descripció dels últims projectes realitzats. En la part del contingut hem creat un altre banner que de moment és únic però està previst personalitzar en el futur per cada pàgina.
Finalment, en la part inferior tenim el peu on es resumeixen els principals enllaços del web.

Qui vulgui veure la versió anterior per comparar-les, aquí les té:

• Estudi Melic v1.0
• Estudi Melic v2.0

Ja posats, per unificar criteris també s'han tocat la de l'autor, Ricard Vilanova. Per comparar:

• Ricard Vilanova v1.0
• Ricard Vilanova v2.0
• Ricard Vilanova v2.1
• Ricard Vilanova v3.0

En un moment donat hem tingut dubtes de l'aspecte final que havia de tenir. Com això ara és ràpidament editable a través del CSS o hem provat amb el fons original i amb un altre més suau. Podeu dir la vostra si voleu:

• Fons blanc
• Fons verd (l'escollit de moment...)

S'admeten tot tipus de comentaris.

Gràcies.

La Quitxalla II (xalet de Catllaràs)

Veient l'èxit que ha tingut l'altra foto de La Quitxalla, aquí una altra per anar desenterrant la memòria.

No sabria determinar l'any... però diria que devia ser 1978, perquè recordo que va ser l'estiu que es van proclamar 2 Papas i la vikipedia no menteix... ;-) el que sí sé és que és el xalet de Catllaràs a la Pobla de Lillet. S'admeten confirmacions per saber s'any. I diria que anàvem junts Quitxalla i Branca...

Aquest va ser l'any on es va produir la nit terrorífica més intensa en la vida de molts dels que hi eren. No sé si serà un principi d'Alzheimer o què, però cada cop en dono més compte que tinc memòria de peix, però... el que jo recordo és que els monitors em van dir si volia col·laborar amb ells per fer la nit de la por. Havia de fingir que em trobava malament perquè em feia mal la panxa i havia d'anar a la infermeria. Passant allà la nit, ningú sospitaria de mi. El que ningú va tenir en compte van ser les circumstàncies afegides perquè es convertís en una nit de por de veritat.

Si tot hagués anat segons el pla, jo només havia d'obrir una finestra del menjador des de fora fent un crit i espantar la gent i ja està. Però la primera circumstància especial és que plovia a bots i barrals... i la finestra estava tancada... Jo em vaig equipar amb un 'xubasqueru' i a l'arribar a la finestra i trobar-me-la tancada, la vaig rascar i vaig fer un udol que fins i tot em vaig espantar a mi mateix... ;-) I la segona circumstància va ser que es va donar la coincidència que justament en el moment que jo vaig voler empentar la finestra estaven explicant una història de terror que, segons em van dir després, anava d'un nen que el posaven dins un forn. Recordo algú amb atac d'histèria fins i tot... xDDD

Per altra banda el 1978 jo tenia 12 anys i gràcies a tot aquest muntatge vaig agafar la primera borratxera de la meva vida. I tot va ser perquè, no sabria si dir abans o després de l'actuació, hi havien alguns companys (recordo el Manel Artigas i el Joan Daniel Tutusaus) no s'acababen de creure que estés malalt i van voler a venir a veure'm a la infermeria. Justament en aquell moment acabàvem d'obrir una ampolla de cava i estàvem brindant amb els monitors. I a mi em van donar una copa de cava que, en el millor dels casos, li havia fet un glopet. Estaven a punt d'entrar però, jo em trobava amb la copa a la mà i algú va dir: de pressa, a dins el llit! Em vaig acabar la cop d'un glop i em vaig ficar al llit. No sé si finalment van arribar a entrar però jo vaig continuar la comèdia.

Al pocs minuts, al beure'm la copa de cava de cop, em va començar a donar voltes el cap. Ho vaig comentar i, atenció... què em van donar per curar-me? Aigua del Carme!!! Quina borratxera! I amb 12 anys! ;-)

Després de l'esgarip jo vaig fugir corrents muntanya amunt, perquè segons el pla original haurien d'haver sortit a veure què era allò o, com a mínim, a buscar-me. Però no, estaven tots tant acollonits que no va sortir ningú ni tan sols a la porta. Imagineu-vos la situació. Nit tancada de llamps i trons plovent intensament i jo, corrent muntanya amunt no fos cas que em trobessin. I evidentment sense por... Jo que feia atletisme corria i molt. Però al cap d'una estona, veient que ningú em seguia vaig parar i algú m'hauria d'haver vist enmig del bosc en la nit profunda plovent i amb el "xubasqueru"... aquella visió sí que hagués fet por.

I arrel de converses amb el Tutu i el Sergi Batlle, segons sembla, em van escollir per fer la nit de la por perquè de més petit, de colònies a Font-Rubí també em van fer una proposta semblant: em van deixar a la font de nit amb una llanterna i, a mig sopar, quan tothom es va assebentar de la meva absència em van venir a buscar. Això que deia el Sergi al Facebook:

"Et refrescaré la memoria:colonies de Fontrubí,una tarda,jocs a la font,separada 2 km de la casa,et deixem una llinterna i et quedes sol a la font,per fer veure que t´has perdut,es fa de nit,a la casa començem a sopar,et trobem a faltar i organitzem una batuda,deixant tots el sopar a mitjes,i al final et trobem a la font tots molt contents. Va ser una nit solidaria,i tu un valent de nassos !!! T´enrrecordes ?"

Sincerament no recordava pràcticament res. Molt vagament una llanterna i una caminada de nit. Res més.

Ara bé, de la foto del xalet de Catllaràs podeu anar dient noms... Jo reconec la Guardià, el Lluís López, l'Anna Cabutí, el Tutu, el Manel Artigas, la Nati Muntaner, el Xavier Balfegó, l'Andreu Usieto, la Sónia, el Sebastià 'Tinito' Serra, el Jordi Llorens, el 'Sidi' Pujol, el Francesc Pujades, el Xavier Vilanova i jo, és clar. N'hi ha més, però no recordo noms i el nom dels monitors els he oblidat completament... aquest Alzheimer! xDDD