Ara bé, això tan evident i obvi mirant enrera al llarg dels anys, no ho és tant. Recordo amb, no sé... 14 anys?, un dia del mes d'agost anar a les pistes d'atletisme a entrenar i com era estiu i vacances, anar-hi més aviat de l'habitual, al voltant de les 5 de la tarda, començar a unes cistelles amb 2 ó 3 companys, després continuar amb un partidet de bàsket en tota regla, més tard un de futbol, i quan ja era una hora més "normal" començar l'entrenament habitual d'anar a còrrer 3 ó 4 quilòmetres d'escalfament, els exercicis i finalment l'entrenament en sí que podia constar de sèries de 400 m... Entre una cosa i l'altre, i justament perquè era agost, estiu i vacances, arribaves a casa a 2/4 de 10 del vespre. Doncs tot això sense veure una sola gota d'aigua! No estic parlant d'un dia puntual, parlo de tota una "època"; parlo d'un costum i d'uns hàbits que avui estarien totalment fora de lloc. I ara em pregunto jo, on està la hidratació tan òbvia i evident que avui en dia és "pecat mortal" fer un exercici de 15 minuts sense portar una ampolla de litre i mig?
Ja és ben cert allò que diuen que a la natura només sobreviuen els més forts, perquè sinó de què... ;-) Ara que, després també hi han efectes o danys col·laterals i, quan arriben, no sabem a causa de què. Però només hem de mirar una mica enrera i es poden trobar respostes a tot si en sabem llegir els senyals.
(I qui diu hidratació també podria dir higiene... Segurament els records es desvirtuen al llarg dels anys però, segons la meva particular memòria, de petit (7 anys?) el "normal" era passar per la banyera un cop per setmana, mentre que avui en dia el que no passa per la dutxa diàriament és un "marrano"... Estic segur que el nostre òrgan olfactiu ha canviat amb el pas dels anys i ha après noves olors i classifica les bones olors i les dolentes de diferent manera. El nostre nas evoluciona culturalment. Corol·lari: tot passa, tot canvia.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada