Bloc personal,

dissabte, 19 de març de 2011

Sol millor que mal acompanyat

7 anys d'edat. 2n d'EGB. Can Culapi. De mestra la Montse Aguilar. Pel que recordo em tenia molt de carinyu. Suposo que, per l'edat, jo en devia estar enamorat. A més, era molt guapa...

Recordo que en algun moment estava distret i em va fer notar que "estava a la lluna". Poc després va fer un dictat i en el dictat va improvisar el fet que jo estés a la lluna. Però aquesta no és la "nècdota" que volia explicar.

Hem de fer un treball de classe en grups. Entre cada grup s'ha de comprar un mínim de material (cartolines i poca cosa més) i amb el grups formats, durant la classe s'ha de fer el taller.

Tots han fet els grups segons afinitats. Quedem 4 friquis que no ens hem ajuntat i que no han portat el material... menys jo, que sí he portat el material, però no m'he acoblat amb ningú. Com que jo porto el material la mestra crea el grup al moment: el grup dels friquis.

La mestra demana silenci en diferentes ocasions. Jo, que tinc un estrany sentit de la propietat i veient que no es fan les coses com a mi m'agraden amb el meu material, en un moment dic NOOO en veu alta. La mestra torna a demanar silenci i amenaça amb que a la propera vegada que es torni a parlar en veu alta, s'acabarà el taller...

Anem fent i torno a cridar NOOO en un moment de gran contrarietat. La mestra demana saber qui ha cridat. Tothom sap que he estat jo, la mestra la primera. Però jo no dic res. La mestra diu que si no surt el que ha cridat estarem en silenci fins tard. Jo callat com un puta. Tothom em mira i em demana "por lo bajini" que confessi.

La classe ha acabat i hauríem d'haver marxat, però continuem sentats esperant la confessió del culpable. Jo enrocat. Finalment la mestra em pregunta si jo he cridat. La meva resposta: "jo he cridat, però m'ha semblat sentir algú que cridava més alt".

Cap comentari:

Publica un comentari