El desdoblament del temps

M'ha tornat a passar igual que en l'anterior entrada... Si no fos perquè els successos han estat molt junts en el temps hauria dit que he tornat a tenir un déjà vu. En una mateixa setmana he vist una mateixa informació plantejada de maneres similars, per vies totalment diferents.

El primer cop que vaig sentir a parlar del desdoblament del temps va ser al programa del Buenafuente a La Sexta amb una entrevista a Emilio Duró que citava un article de La Vanguardia que en parlava:




I ara també, a través d'un enllaç compartit del Facebook, m'ha portat a un altre article titulat justament El desdoblamiento del tiempo, que també fa referència a aquest article de La Vanguardia.

De fet no explica res que molts altres "manuals" de psicologia o d'auto-ajuda no expliquin. Recordo, sense anar més lluny, haver llegit alguna idea similar amb la llei de l'atracció d'El Secreto de Rhonda Byrne, on explica que per aconseguir alguna cosa l'has de visualitzar prèviament tal i com fan, per exemple, molts atletes.

En qualsevol cas, tant els dos inputs que he tingut (l'entrevista del Buenafuente i l'entrada del bloc) com, per suposat, La Contra de La Vanguardia on hi ha l'article en qüestió titulat Nosotros, con el tiempo, también nos desdoblamos, són d'obligada lectura.

Un avançament de l'article:

"La teoria del desdoblament del temps va permetre explicar l'arribada al cinturó de Kuiper de planetoides que estan en l'origen d'explosions solars d'envergadura, però Garnier va molt més enllà i ens explica que aquesta llei és aplicable a la nostra vida: "Tenim un cos molt ben fet que ens permet projectar-nos al futur: anar a veure el futur, arreglar i tornar per viure-ho. I és durant la nit quan tenim la capacitat d'arreglar aquest futur que hem construït durant el dia. Podem veure els perills abans de viure'ls per mitjà de la intuïció, i esborrar"."