Suposo que, en un moment donat, i gràcies a la meva constant insistència –també cal dir-ho–, han deixat de veureʼm com una ʻpersona humanaʼ. Però tot just despertar-me cada matí em miro al mirall i, darrera dʼaquella mirada tan esquerpa, hi continuo veient una vida, una esperança i una il·lusió per fer coses.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada