96 kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

96 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

Frases, cites i refranys: fer l’amor? millor per la tardor ;-)

“El otoño es la mejor época para hacer el amor…
… porque se abre la castaña y crece el nabo.”

[ Karlos Arguiñano ]

La proporció àurea a la natura

Havia vist aquest vídeo feia temps i ara, per feina, el buscava i no el trobava. Ara que l’he trobat me’l “guardo” aquí al bloc d'arxiu… ;-)

2a Cursa del Colls (cursa de muntanya)

Avui he participat a la 2a Cursa dels Colls (cursa de muntanya). El circuit anunciat era d’11 km, però en realitat han estat 11,37 km.El temps final ha estat d’1:07:07 (temps que jo he cronometrat… temps “oficial” sense xip 1:07:25). Un desnivell acumulat de 315 m (en realitat no sé com es comptabilitza això… hi ha una aplicació que em dóna aquesta dada, una altra que em parla de 240 m de desnivell, i n’hi ha d'altres que m’indiquen 219 m d’altura guanyada, 216 m d’altura perduda, 7 m d’altura mínima i 93 m d’altura màxima… en fi, cadascú ho indica a la seva manera… ). He quedat en 66è lloc de la general (de 254 que han arribat, Déu n’hi do!) 16è de la meva categoria (veterà masculí de 61 que han arribat).

M’ha anat força bé… segons el planificat… M’he posat bastant enrera en la sortida –potser massa i tot–, cosa que m’ha fet anar extremadament lent al principi, però per altra banda m’ha servit també per no ofegar-me i reservar, com tenia previst, per la meitat de la carrera i sobretot pel final.

Tenia marcades 3 pujades fortes i la meva planificació era reservar, per sobre de tot, en les dues primeres. Això em portaria bastant bé de forces fins el km 5 que començava la pujada forta a Miralpeix, la tercera pujada, la que s’havia de fer sí o sí caminant, que he fet amb un bon ritme i adelantant sempre. Així que he arribat bé fins dalt i a partir d’allà a recuperar en les baixades i després marcar ritme en els 4 últims km. Calculo jo, així per sobre, que el fet d’haver de córrer amb més gent i al ritme dels demés, m’ha fet perdre un parell de minuts (sobretot en els primers kms)… però tampoc he hagut de patir com m’ha passat en algun entrenament…

A nivell d’organització en el circuit, fantàstic. I és que l’entorn és maco perquè sí, tot i que, és clar, en dia de cursa, poc es pot disfrutar del paisatge… però això ja ho havia fet en els entrenaments… ;-)  Gent indicant el camí allà on podia sorgir el dubte i en tot moment ben senyalitzat. Jo havia intentat fer el circuit fa 15 dies pel meu compte i em vaig perdre fins a 4 vegades, però sempre retrobant el circuit bo, excepte un tram que no vaig saber trobar malgrat donar voltes i més voltes, pujades i baixades incloses… En la carrera, sobretot al principi, anava sempre amb gent (massa i tot). En algunes pujades m’he hagut de parar totalment i “demanar tanda” fins poder començar a còrrer. I en algunes baixades, per una banda no anava suficient ràpid com per adelantar i per l’altra m’havia de frenar per no menjar-me al de davant. Això ha anat així fins la pujada de Miralpeix. A partir de llavors la cosa s’ha espaiat fins al punt que en alguns moments no veia al de davant i no veia ningú per darrera. Però la bona organització i la bona senyalització han estat perfectes.

Una altra cosa ha estat l’organització de l’arribada. En la meva opinió (EMHO) patètica: molts voluntaris, molta bona fe, però unes cues sense sentit perquè al final en donin una bosseta amb una MERDA (sí, en majúscules) de samarreta o un vas d’aigua. Poca broma!: 14€ la inscripció perquè al final només et donin una samarreta (i un tros de pa amb botifarra que he rebutjat, perquè un no té el cos per menjar això després d’una carrera d’aquestes)… Va, home va… a cagar a la via! On anirem a parar? ;-)

En la Mitja Marató de Vilanova, sempre segons en la meva opinió, l’organització de l’arribada també bastant deficient en el sentit que no tenien sentit les cues que es formaven per donar quatre obsequis (i també pel mateix problema: molta bona fe i molt de voluntari, però ningú que fés anar les coses lleugeres en la gestió i plantejament de la post-arribada). Però almenys en la Mitja de Vilanova hi ha l’excusa que realment hi havia una participació alta. Aquí no: érem 276 inscrits en la cursa llarga i 88 en el canicros. Quan jo m’he posat a la cua tenia 10 persones davant: han tardat gairebé 10 minuts! I quan he sortit de la cua hi devien haver 30 - 40 persones esperant darrera només per donar-te una bosseta… estaven més pendents de marcar-te el dorsal que en agilitzar l’entrega de l’obsequi, per anomenar-lo d’alguna manera… (El tema de la qualitat de les samarretes en la majoria de curses –incloent-hi les “importants”– per un cantó i l’estampat d’aquestes per un altre, me’l reservo per esplaiar-m’hi amb més ganes en una altra ocasió).

Aquesta és la meva primera cursa de muntanya. I en faré més. De fet, aquesta me l’havia fet entrar a mig camí dins un pla d’un entrenament que acaba el 13 d’abril. Un test, que en diuen. No s’ha de dir mai allò d’aquesta aigua no en beuré perquè no se sap mai, però en principi aquesta cursa no la repetiré. Entrenaments per la zona sí, perquè val la pena, però la cursa no.

La temperatura perfecta (12 ºC), un pèl fresqueta pel meu gust, sobretot tenint en compte que ahir al migdia vaig haver de quedar-me en màniga curta anant pel carrer... Però amb la samarreta tèrmica a sota, cap poblema. Fins i tot millor una mica de fresqueta que no de massa calor.

Web actualitzat

Per donar una mica de coherència a tot plegat, acabo d’actualitzar a l’última versió el web ricardvilanova.com. Ara toca la vesió 5.0.

Aquí les diferents versions que s’han anat mostrant al llarg d’aquests 10 anys ja!:

Versió 1.0 (2004)

Versió 2.0 (2008)

 

Versió 3.0 (2010)

Versió 3.1 (2011)

 

Versió 4.0 (2012)

Versió 5.0 (2014)

 

Amb la perspectiva que donen les diferentes versions al llarg dels anys, haig de ser realista i reconèixer que veig millor la primera versió... ;-)  Sí, sí... Gràficament la primera és la més impactant. Minimalista, com ha de ser, i amb la informació justa.

Lògicament hi han coses que són pròpies de les inèrcies de l’època com per exemple els tamanys de pantalla. Tampoc seria possible mantenir aquell disseny amb el volum de continguts actual, però penso sincerament que és la millor versió.

En un moment donat em vaig obsesionar amb el concepte Melic –primer Projecte Melic i després Estudi Melic– i la gràfica resultant va condicionar tota l’estètica posterior (que en defensa pròpia també diré que són tendències puntuals del moment) i, pel que veig ara mateix, després l’únic que he fet ha estat intentar millorar la gràfica... que tenia coses bones, però també en tenia de dolentes...

Continuant amb la sinceritat, penso que no ha estat fins ara (versió 5.0) que hi ha hagut un salt qualitatiu. Certament, si es mira només per sobre, es veu el mateix, però té un altre enfoc. I no és només la gràfica: és la coherència dels continguts i aclarir què vull fer amb ricardvilanova.com i estudimelic.com. De fet, he actualitzat ara que ja tenia pràcticament acabat estudimelic.com i sabia ja què fer. Amb tot, com sempre, encara hi hauran ajustos i retocs, però ara sí hi ha coherència.

Live True o Don’t try

L’anunci (antic... com de fa 6 mesos...) de White Label es titula Live True. En la làpida de Charles Bukowski (autor del poema que s’hi recita) hi posa Don’t try, però justament en el sentit invers de la traducció literal, és a dir: no ho intentis, fes-ho! En qualsevol dels casos, posa els pèls de punta*...

(*) Especialment als hipsters de 30 anys bevedors de whisky a qui va dirigit l’anunci, és clar... ;-)



- Aquí l’anunci de whisky White Label amb el poema de Bukowski modificat per ser motivacional en tot a la vida:




- I aquí el poema original enfocat estrictament a l’ofici d’escriptor:

Si no et surt cremant de dins,
malgrat tot,
no ho facis.

Fora que surti espontàniament del teu cor
i de la teva ment i de la teva boca
i dels teus budells,
no ho facis.

Si has de seure durant hores
amb la mirada fixa a la pantalla de l’ordinador
o clavat a la teva màquina d’escriure
buscant les paraules,
no ho facis.

Si ho fas per diners o fama,
no ho facis.

Si ho fas perquè vols dones al teu llit,
no ho facis.

Si has de seure
i reescriure una i altra vegada,
no ho facis.

Si et cansa només pensar en fer-ho,
no ho facis.

Si estàs intentant escriure
com qualsevol altre, oblida-te’n.

Si has d’esperar a que surti rugint de tu,
espera pacientment.
Si mai surt rugint de tu, fes una altra cosa.

Si primer has de llegir-lo a la teva dona
o al teu núvia o al teu nuvi
o als teus pares o a qualsevol,
no estàs preparat.

No siguis com tants escriptors,
no siguis com tants milers de persones
que es diuen a si mateixos escriptors,
no siguis avorrit i pretensiós,
no et consumeixis en el teu amor propi.
Les biblioteques del món
badallen fins adormir-se
amb aquesta gent.

No siguis un d’ells.
No ho facis.

Fora que surti de la teva ànima
com un coet,
llevat que quedar quiet
pogués portar-te a la bogeria,
al suïcidi o l’assassinat,
no ho facis.

Llevat que el sol dins teu
estigui cremant els teus budells, no ho facis.
Quan sigui veritablement el moment,
i si has estat elegit,
succeirà per si sol i
seguirà succeint fins que moris
o fins que mori en tu.

No hi ha altre camí.
I mai n’hi va haver.

[ Així que vols ser escriptor? - Charles Bukowski (1920 - 1994) ]

Lladres!

Quan em pensava que ho havia vist tot, que en un moment et robin dos parells de mitjons* de l’estenedor comunitari parla molt de la vilesa humana... :(

(*): 14 € els dos parells... marca Nike “especials” per córrer; els mitjons i les pinces també!

Ara m’hauré de comprar un estenedor perquè no em torni a passar... o pujar a estendre només la roba vella...