El karma

Només va ser una fracció de segon. Suficient per, sense dir res, dir tantes coses… Un creuament de mirades en el lloc just en el moment oportú. En aquella fracció de segon es van desencadenar una quantitat ingent de imatges/pensaments com si fos la cascada d’una presa acabada d’obrir.

En una fracció de segon, a prou distància, dos subjectes caminaven enmig del brogit del carrer en direccions contràries, fins el punt en que un subjecte reconeix l’altre, n’espera una reacció i aquesta no és altra que la típica ‘ostres! a aquest el conec, uff! ara no! no estic bé, acoto el cap i faig veure que no l’he conegut!’. Aquesta típica reacció que jo mateix he practicat tantes vegades per falta d’autoestima ara, el “rei del fardar”, és el que acota el cap i fa veure que no t’ha vist.

Sap greu dir-ho, però és d’aquells moments que el cor s’inflama d’alegria –venjativa si es vol– i per dintre acabes dient: ‘Ha! Ara, empasa-te-la!’. És d’aquells moments en que pots afirmar sense lloc a dubtes que el karma existeix… i no cal esperar a una altra vida. Allò que fas t’és retornat. O també, si es vol dir d’una altra manera, el temps posa a cadascú al seu lloc.

En una fracció de segon…