[548]
Esperpèntica i disbaratada… però entretinguda per passar l’estona…
Per resumir-ho en poques paraules, tota la pel·lícula és una persecució policial continuada –que tant bé saben fer els americans– on els personatges, enlloc de ser les “tradicionals” classes desprotegides de la societat –negres, hispans, addictes, homeless…– són, atenció, humans, orcos i elfs, i de propina un parell de centaures, fades torracollons a les que pots matar com mosquits i un drac volant en la llunyania a la llum de la lluna, tot ben amanit amb contrastos entre el món real de policia, corrupció i droga per una banda i màgia per una altra. I sí, està bé, és entretinguda, però no hi ha res més. És clar que és una pel·lícula dirigida a un nínxol de públic molt específic, que justament ara és el que té el poder adquisitiu per permetre’s, per exemple, subscripcions a Netflix… ;-)
IMDb (6,8):
“Situat en un món on les criatures místiques viuen al costat de l’ésser humà, un policia humà es veu obligat a treballar amb un orc per trobar una arma a la qual tothom està disposat a matar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada