Bloc personal,

dissabte, 2 de desembre de 2017

Breakfast at Tiffany’s (1961)




[537]

Glamour 1 - Química 0

No posaria la mà al foc, però diria que aquesta mítica pel·lícula no l’he arribada a veure mai. Certament hauré vist una i mil imatges o escenes considerades ja iconogràfiques, però per separat, mai en el seu contexte. I la mateixa intro, també. No sé perquè, però hagués dit que era en blanc i negre…

La qüestió és que, sí, està bé, però no mata… i només cal començar per l’entrada amb els títols de crèdit: baixa l’Audrey Hepburn d’un taxi, després d’una nit de farra suposadament amb alcohol a dojo, a 3/4 de 6 del matí davant la joieria Tiffany’s de Nova York, amb la fresca que fot a aquella hora del matí amb les espatles a l’aire amb un vestit negre, sense ni una arruga, súper ajustat als peus, que ha de caminar amb pasetes curtes, tot ben posat… És clar, qui entri en el joc de creure’s això –la majoria de joves de l’època que volien enmirallar-se en el luxe i la joventut de l’Audrey, és clar– ja ha begut oli! I després de dormir la mona, millor dit, a mig dormir la mona, la desperten i s’aixeca amb tres capes de maquillatge, tot perfectament col·locat, el pèl de perruqueria i ni tan sols una mica de rímel corregut.

O sigui… a veure… que vale… que tot molt bonic, però tot impostat, com la química entre els dos personatges principals: nul·la! I l’Audrey aquí tenia 32 anys… doncs també se li veuen! i tant que se li veuen! i encara podria passar per algun més! Però ho dic per bé, perquè se li veu d’experiència, no es deixa portar.



IMDb (7,7):
“Una noia jove que socialitza a Nova York s’interessa per un jove que s’ha mudat al seu bloc d’apartaments, però el seu passat amenaça d’obrir-se camí.”

Cap comentari:

Publica un comentari