[534]
Bonica però buida! Un “quiero y no puedo”…
Pel·lícula curteta (1 hora) molt ben feta, però en la meva humil opinió, una història sense història… Hi han tres parts corresponents a dues històries platòniques d’amor que tampoc porten enlloc, és a dir, no resolen a res “positiu”. Ai, com m’agrades, ai, què bonic és tot, i ja està! Si tingués un bonica banda sonora –només la té al final– podríem dir que és un vídeo clip animat, però com això tampoc destaca es queda en un “quiero y no puedo”… També podria ser que no hagi entés res… tampoc seria el primer cop.
Primer em pensava que estava basada en un manga de dos volums de Makoto Shinkai, però ara veig que és al revés… primer la pel·lícula i després el manga. Està classificat com seinen (adults), quan a mi em sembla més aviat shōnen (joves i adolescents)… en fi. El director, Makoto Shinkai, és el mateix de Kimi no na wa (2016) (Your name) i Koto no ha no niwa (2013) (The Garden of Words) entre d’altres.
IMDb (7,7):
“Dividit en tres segments interconnectats, seguim a un jove anomenat Takaki a través de la seva vida amb uns hiverns cruels, tecnologia freda i, finalment, les obligacions i la responsabilitat dels adults quan convergeixen per posar a prova els delicats pètals de l’amor.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada