Tatsuki Fujmoto (guió, dibuix i tinta)
(Fire Punch)
[ Manga shōnen, gore / terror & slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial
[58]
Està bé, però no mata…
M’he volgut “posar al dia” amb un manga més recent i, per tant, sense encara gaires reviews i he escollit aquest. Va començar a publicar-se al Japó el 2016, però el volum no ha sortit fins juny de 2017, i aquí a Espanya octubre de 2017. Almenys no s’han quedat esperant veient-les venir, tot mirant les musaranyes… ;-)
Primera impressió: no està malament. Els personatges no són els típics infantilitzats del manga, cosa que ja m’agrada, però el dibuix no m’acaba de fer el pes…
M’explico. Domini del dibuix, composició, estructura… tot, però sembla que estigui experimentant i provant encara l’ús de les mitges tintes, les trames. Per un cantó amb la plumilla li posa molt detall –innecessari segons la meva opinió– en remarcar algunes faccions, però ho fa d’una manera imprecisa, com si li faltés seguretat en ell mateix. I per una altra banda utilitza trames de mig to, els puntets de tota la vida de fotomecànica, de mode aleatori. En uns llocs apareixen molt grans, més grans fins i tot que el detall de la plumilla, i en altres massa petits, fins el punt que en alguns llocs fa moiré. No només amb el punt “tradicional” rodó, sinó també amb línies i altres proves que va fent. No sé… a mi em dóna la sensació d’això, d’experimentació i per tant una mica d’inseguretat. Semblen esbossos “passats a net”, però mantenint el traç de l’esbós… és, si més no, estrany.
Per altra banda, la història està molt bé. És diferent de la majoria i suposo que arriscada també. Planteja la història d’un apocalipsi i com sobreviuen una gran majoria de gent normal i uns pocs amb poders especials. El que no m’acaba d’agradar són alguns diàlegs forçats per voler explicar la història… potser hagués estat més fàcil fer una introducció general o un narrador que hagués anat donant detalls… però bé, això són coses meves. Almenys la història és, si més no, interessant. Però per altra banda, els últims dos capítols no s’aguanten per enlloc… Encara que no oblidem a qui va dirigit: shōnen (joves).
Definitivament no li donaré una segona oportunitat –de moment– ni que sigui via scans perquè no m’ha acabat d’agradar ni història ni dibuix. Si més endavant se m’acaben altres lectures que tinc pendents, m’ho pensaré…
[ Aquí un apunt personal per recordar-me d’aquestes classificacions: seinen - homes adults, josei - dones adultes, shōnen - joves, shōjo - noies adolescents, kodomo - nens, ecchi - luxuriós homes. ]
Whakoom:
“La bruixa del gel és la culpable que tot hagi quedat cobert completament per la neu, la bogeria i la fam mentre que la població mundial, congelada, sospira per unes flames. En aquest món, Agni i la seva germana petita, Lluna, són dos nois que han estat beneïts amb la capacitat de la regeneració. Quin atroç futur els espera a aquests dos germans sense família alguna?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada