Adiós, Eri (2022)

[326]

Valoració

Fitxa tècnica

Tatsuki Fujimoto (guió, dibuix i tinta)
(Sayonara Eri - Goodbye, Eri)

[ Manga shōnen ] (ed. 2022)
Manga Plus (Shueisha)

One-shot - 204 pàgines - digital (pantalla)

Sinopsi

Whakoom:
“El Yuuta filma amb el mòbil la seva mare malalta fins a la seva mort. Abatut per la desgràcia, el Yuuta es dirigeix al terrat d'un hospital per suïcidar-se. Tot i això, allà es troba amb una jove i comença a filmar una pel·lícula que marcarà la seva vida…”

Crítica

“La noia vampir”… està bastant millor del que podria semblar en una primera lectura superflua…

El primer manga que llegeixo de manera legal en format digital i amb una bona traducció des de la mateixa editorial de la Shōnen Jump+, Shueisha, a través de la seva plataforma Manga Plus. Una bona iniciativa per enganxar en la lectura del manga. Tenen el manga disponible a tot el món en japonès, anglès i espanyol (en alguns detalls, diria que és espanyol latino, però bastant neutre en general). De fet, per més que he buscat, no he sabut trobar com aconseguir un exemplar físic…

Per entendre realment de què va la història, cal fer una lectura bastant ràpida i, a poder ser, d’una sola sentada. El format digital afavoreix aquesta lectura.

M’ha agradat el format yonkoma de quatre vinyetes per pàgina i, de tant en tant, alguna a pàgina sencera o doble pàgina. També m’ha agradat la visió POV, com si tot el manga es mostrés des de la perspectiva de la gravació d’un mòbil. No m’ha agradat gens la insisitència en mostrar l’efecte de desenfoc de moviment de la manca d’estabilització de la càmera; una mica està bé, però insistir-hi tant em tira enrera.

Rukku Bakku (2021) (Look Back)

[324]

Valoració

Fitxa tècnica

Tatsuki Fujimoto (guió, dibuix i tinta)
(Rukku Bakku - Look Back)

[ Manga shōnen ]
Shueisha
Norma Editorial

Capítol únic (one shot) - 160 pàgines - 115 x 175 mm

Sinopsi

Whakoom:
“L’últim treball de l’autor de Chainsaw Man! Fujino creu fermament en el seu propi talent; Kyomoto no surt mai de la seva habitació. La imparable passió per dibuixar manga uneix aquestes dues noies que viuen en un poble apartat. Per molt que passin els dies i els mesos, hi ha alguna cosa que sempre les ha donat suport… D'un pinzell inigualable neix una història autoconclusiva que vessa joventut.”

Crítica

Dibuix ben justet, en el límit i amb molts altibaixos, però correcte; història molt interessant…

La preciositat de la portada no es correspon amb l’interior. Està ben dibuixat, sí, però tinc la sensació que és algú que justament està començant a conèixer les eines del dibuix… i això que s’ha empassat un parell de sèries senceres a pols, Fire Punch i Chainsaw Man. He de dir que he llegit el seu currículum, formació i estudis, però aquesta és la sensació que a mi personalment em transmet en algunes vinyetes…

En el seu moment vaig comprar el primer número de Fire Punch, però no em va agradar gens; ni la història ni el dibuix. Chainsaw Man el vaig fullejar sense saber que era el mateix autor. Amb tot, sembla, té gran èxit doncs han fet anime de Chainsaw Man. I pel que sembla també, ara toca premiar un autor tan “bo” publicant tota la seva obra…

Hi ha moments que el dibuix sembla esbosat –mal esbosat– i hi ha moments que ho deixa molt ben acabat sabent molt bé allò que vol comunicar amb el mínim de diàlegs, només amb imatges; em desconcerta. Ara bé, la història a mi em transment sensacions interessants des de gairebé el principi. M’ha agradat, sí.

Resum (amb espòilers)

Ayumu Fujino és una estudiant de primària amb talent per dibuixar manga, que publica al diari de l'escola. Després de ser elogiada per les seves habilitats excepcionals, es veu desafiada per un altra estudiant anomenada Kyomoto, que comença a publicar el seu propi manga juntament amb el de Fujino, però es demostra com l'artista superior entre els dos. Enfurismada per això, Fujino es dedica a millorar les seves habilitats artístiques, cosa que la porta a alienar els seus amics i familiars mentre s'obsessiona per superar Kyomoto. Malgrat les millores, Fujino no aconsegueix els estàndards de Kyomoto i deixa de dibuixar. Quan la seva classe es gradua a l'escola secundària, la Fujino té l'encàrrec de lliurar-li el diploma de Kyomoto, ja que és una ausente agorafòbica que mai va sortir de casa seva. En Fujino entra a casa de Kyomoto i troba un munt de quaderns de dibuixos. Trobant un tros de paper, dibuixa un yonkoma burlant-se de Kyomoto, però sense voler entra a l'habitació de Kyomoto, alertant-la de la presència d'en Fujino. Kyomoto surt de la seva habitació per conèixer en Fujino, revelant-se com una gran fan que havia estat seguint el seu manga al diari de l'escola durant força temps. Extremadament afalagada per l'entusiasta idolatria de Kyomoto, Fujino afirma que té plans per presentar manga a concursos i torna a dibuixar.

Les dues finalment s'uneixen per crear manga, enviant múltiples one-shots que reben grans elogis. Durant els seus anys d'adolescència, a Fujino se li diu que serà serialitzada, però Kyomoto opta per no unir-se a ella perquè desitja rebre educació formal en art. Fujino continua sense ella, treballant en el seu manga Shark Kick, que es fa prou popular com per rebre una adaptació a l'anime.

Un dia, Fujino rep la notícia d'un assassinat en massa en una universitat d'art i descobreix que Kyomoto va ser una de les víctimes. Superada per la culpa per la possibilitat d'haver conduït indirectament Kyomoto a la seva mort inspirant-la a seguir una carrera artística, Fujino torna a casa de Kyomoto i esquinça el yonkoma que va dibuixar fa anys. Un tros s'enfila a l'habitació de Kyomoto i sembla que el temps viatja fins al fatídic dia en què els dos es troben. Kyomoto està massa alarmada per la ferralla per sortir de la seva habitació, cosa que li impedeix conèixer en Fujino. Malgrat això, encara desenvolupa un interès genuí per una carrera artística i va a la universitat de totes maneres. L'assassí en massa gairebé la mata, però Fujino la salva, que deté a l'assassí. Els dos es posen al dia mentre Fujino és carregat en una ambulància per ferides, i Fujino s'ofereix a crear manga amb Kyomoto.

Tornant a casa, Kyomoto dibuixa un yonkoma de Fujino salvant-la de l'assassí. Una ràfega de vent expulsa el manga de la seva habitació i torna a la vista de Fujino a la línia de temps habitual. Sorpresa pel manga, en Fujino entra a l'habitació de Kyomoto, trobant una finestra oberta i múltiples còpies de Shark Kick, demostrant que, malgrat la seva caiguda, Kyomoto mai va deixar de mirar-la.

Encara desesperada per les seves eleccions de vida, Fujino denuncia el dibuix, només per recordar totes les vegades que el seu manga va fer feliç a Kyomoto. La Fujino torna a la feina i segueix dibuixant manga, després d'haver gravat el yonkoma de Kyomoto a sobre de la seva estació de treball per recordar-li per què continua amb una vida aparentment insatisfactòria.

Fire Punch 1 (2016)

Tatsuki Fujmoto (guió, dibuix i tinta)
(Fire Punch)

[ Manga shōnen, gore / terror & slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[58]

Està bé, però no mata…

M’he volgut “posar al dia” amb un manga més recent i, per tant, sense encara gaires reviews i he escollit aquest. Va començar a publicar-se al Japó el 2016, però el volum no ha sortit fins juny de 2017, i aquí a Espanya octubre de 2017. Almenys no s’han quedat esperant veient-les venir, tot mirant les musaranyes… ;-)

Primera impressió: no està malament. Els personatges no són els típics infantilitzats del manga, cosa que ja m’agrada, però el dibuix no m’acaba de fer el pes…

M’explico. Domini del dibuix, composició, estructura… tot, però sembla que estigui experimentant i provant encara l’ús de les mitges tintes, les trames. Per un cantó amb la plumilla li posa molt detall –innecessari segons la meva opinió– en remarcar algunes faccions, però ho fa d’una manera imprecisa, com si li faltés seguretat en ell mateix. I per una altra banda utilitza trames de mig to, els puntets de tota la vida de fotomecànica, de mode aleatori. En uns llocs apareixen molt grans, més grans fins i tot que el detall de la plumilla, i en altres massa petits, fins el punt que en alguns llocs fa moiré. No només amb el punt “tradicional” rodó, sinó també amb línies i altres proves que va fent. No sé… a mi em dóna la sensació d’això, d’experimentació i per tant una mica d’inseguretat. Semblen esbossos “passats a net”, però mantenint el traç de l’esbós… és, si més no, estrany.

Per altra banda, la història està molt bé. És diferent de la majoria i suposo que arriscada també. Planteja la història d’un apocalipsi i com sobreviuen una gran majoria de gent normal i uns pocs amb poders especials. El que no m’acaba d’agradar són alguns diàlegs forçats per voler explicar la història… potser hagués estat més fàcil fer una introducció general o un narrador que hagués anat donant detalls… però bé, això són coses meves. Almenys la història és, si més no, interessant. Però per altra banda, els últims dos capítols no s’aguanten per enlloc… Encara que no oblidem a qui va dirigit: shōnen (joves).

Definitivament no li donaré una segona oportunitat –de moment– ni que sigui via scans perquè no m’ha acabat d’agradar ni història ni dibuix. Si més endavant se m’acaben altres lectures que tinc pendents, m’ho pensaré…

[ Aquí un apunt personal per recordar-me d’aquestes classificacions: seinen - homes adults, josei - dones adultes, shōnen - joves, shōjo - noies adolescents, kodomo - nens, ecchi - luxuriós homes. ]



Whakoom:
“La bruixa del gel és la culpable que tot hagi quedat cobert completament per la neu, la bogeria i la fam mentre que la població mundial, congelada, sospira per unes flames. En aquest món, Agni i la seva germana petita, Lluna, són dos nois que han estat beneïts amb la capacitat de la regeneració. Quin atroç futur els espera a aquests dos germans sense família alguna?”

Comprar a Amazon

7 capítols - 208 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm