Maricón l’últim!

Aquest text és un esbós d’alguna cosa que porto dies pensant, però que, com a cada moment canvio d’opinió, no sé ben bé cap on enfocar-ho. Potser l’acabo, potser no. Aniré editant sobre la marxa…


[ Idees generals: Boomer -> injecció -> alguns s’estan despertant -> això és la guerra -> #entretotsensensortirem ??? -> maricón l’últim ]

[ Introducció ]

Soc de la generació del baby boom (puto boomer…!) i, com a tal, he viscut experiències i situacions que generacions posteriors no han conegut ni, possiblement, coneixeran.

Una d’aquestes experiències és el fet que, molt sovint, quan de petits ens posàvem malalts, el metge ens receptava el medicament de torn en format injecció. S’anava a la farmàcia al comprar la injecció i calia buscar un practicant (era així com s’anomenava a la persona que admiministrava la injecció). (Un petit detall que ara m’ha vingut al cap és que, normalment, les xeringues eren de vidre i, igual que les agulles, reutilitzables…). La sort que teníem a casa és que jo tenia una tieta que era practicant i ens posava les injeccions sense haver de pagar.

No sé si les coses han canviat gaire amb el pas dels anys, però una manera de clavar una agulla en la tendre pell d’un nen sense que acabés en un mar de llàgrimes, era distreure’l. En casos com aquest, de vegades és més dolorosa l’autosuggestió que l’experiència en sí. A fi de comptes, si el practicant ho fa correctament, no notem la introducció de l’agulla per sota de la pell; en tot cas, potser, la introducció sobtada d’una gran quantitat de líquid sense que doni temps al seu drenatge. La qüestió és que els practicants saben bé que, per evitar que el subsconscient ens faci una mala passada, en el moment de fer la punxada, després de netejar la superfíce amb alcohol, o, justament aprofitant aquesta neteja, fan un parell de pessigades o passades més fortes amb el cotó fluix, perquè en la tercera ens pensem que encara està passant l’alcohol i quan ens n’adonem, ja ens ha clavat l’agulla.


[ Desenvolupament de la idea ]

A dia d’avui que ha esclatat el coronavirus arreu del món i la majoria de la gent està en situació de confinament, estem patint més l’ansietat d’estar tancats a casa que pensant en les repercusions de tot plegat. Fins fa poc tots jugàvem a un mateix joc seguint més o menys les mateixes regles i, de cop, les regles han canviat. Tot ha canviat. Res tornarà a ser el mateix. El fet de confinar-nos ha estat una de les primeres pessigades abans de posar-nos la injecció, però encara queda una altra pessigada i, per suposat, la injecció que, em temo, serà la més dolorosa de la nostra vida. Més que una injecció serà una hòstia amb la mà oberta enmig de la galta i sense avisar.

Arribats a final de mes, ja algunes empreses han començat a aplicar els ERTO perquè no poden pagar els seus treballadors i, amb l’excusa que l’estat pagarà almenys el setanta per cent de la nòmina, s’han tret un pes de sobre, si no és el cas que, directament, han acomiadat pesos morts de l’empresa i han fet una neteja. Ha estat ara, a final de mes, que alguns s’han començat a adonar que això no és només un confinament; no és només una aturada temporal de feina; és renunciar al teu estatus en el que podies viure al dia sense més preocupacions perquè tenies una feina.

El problema no és el coronavirus… lorem ipsum…

• Salut general
• Economia
• Supervivència personal

< Períodes de confinament previstos davant els rebrots d’infecció per tal de controlar els nivells de col·lapsament de les UCIs.







[ Conclusió ]

Lorem ipsum dolor sit amet…

Això, de veritat, ho arreglarem entre tots? ¿“In God we trust”, que diuen els americans estampant, amb tota la patxoca del món, aquesta frase en els bitllets d’un dòlar? Really? Lorem ipsum…

Com es deia quan era petit, sense pensar el que era políticament correcte i el que no, maricón l’últim!

Star Trek: Picard (2020) S01

[114]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Kirsten Beyer, Michael Chabon, Akiva Goldsman
Actors: Patrick Stewart, Alison Pill, Isa Briones

[ Acció, aventura, drama ] 10 capítols de 45-60min

Sinopsi

IMDb (7,8):
“Sèrie de seguiment a Star Trek: La nova generació (1987) i Star Trek: Nemesis (2002) que se centra en Jean-Luc Picard (Sir Patrick Stewart) en el proper capítol de la seva vida.”

Crítica

Quin nyap i quina gran decepció!

D’entrada la cosa ja feia tuf, però en un moment donat semblava que podia tenir interès. Finalment, aquest interès ha desaparegut completament i la decepció ha estat enorme.

Explicar històries és alguna cosa més que construir imatges visuals, que és per l’únic que s’aguanta. No hi ha història i no hi ha res darrera. En comparació amb The Mandalorian que, a primer cop d’ull, no té cap pretensió –cosa molt important també– no li arriba a la sola de les sabates. The Mandalorian és l’univers Star Wars però sense pretensions, minimalista a més no poder, però, quan cal, tot mil·limètricament estructurat i treballat. Aquí l’únic ganxo són els personatges “ressucitats” i ben reconeixibles. A part d’això, jo no li veig res més.

Mira que, amb el que em va agradar la sèrie original –i avorrir també, tot cal dir-ho– fins el punt que, de grandet, he vist els 175 capítols dues vegades… i ara això.

Resum (amb espòilers)

Gairebé dues dècades després de la desaparició del comandant Data i després de la destrucció del sistema estel·lar romulà i la retirada del suport de la Federació per a la seva evacuació, Jean-Luc Picard i Starfleet es van "separar" per motius que mai havien fet públics per cap de les dues parts fins ara.

Picard ha estat tenint somnis recurrents en què interactua amb Data. Un d’aquests recorda una pintura de dades titulada "Filla". Una misteriosa jove anomenada Dahj acudeix a Picard per ajudar-lo, i descobreix que és un sintètic biològic creat pel doctor Bruce Maddox basat en el cervell positrònic de Data, la qual cosa és la filla de Data. Després que Dahj sigui assassinat per una societat secreta de romulans que creuen que ella és una "Destroyer" profetitzada de tota la vida, Picard s'assabenta que té una germana bessona. Ell fa la seva missió trobar-la i preservar el llegat del seu vell amic.

Rambo: Last Blood (2019)

[817]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Adrian Grünberg
Guió: Matthew Cirulnick, Sylvester Stallone
Actors: Sylvester Stallone, Paz Vega, Sergio Peris-Mencheta

[ GAcció, aventura, thriller ] 1h 29min

Sinopsi

IMDb (6,2):
“Rambo ha d'enfrontar-se al seu passat i descobrir les seves impecables habilitats de combat per venjar-se exactament en una missió final.”

Crítica

No val la pena perdre el temps…

Ni cap ni peus. Amb el que havia estat i en el que s’ha convertit… actor i pel·lícula.

Resum (amb espòilers)

Onze anys després dels fets a Birmània, el veterà de la guerra del Vietnam, John Rambo, viu a Bowie, Arizona, al ranxo de cavalls del seu pare, que gestiona amb la seva antiga amiga Maria Beltran i la seva néta, Gabriela. Gabriela li diu a Rambo que un amic seu, Gizelle, ha trobat el pare biològic de Gabriela, Miguel, a Mèxic. Tant Rambo com Maria li diuen que no vagi a Mèxic, però Gabriela va en secret allà per preguntar-se per què Miguel la va abandonar i la seva mare fa anys. Gizelle condueix Gabriela al pis de Miguel, on ell li diu amb fredor que mai no va tenir cura de Gabriela ni de la seva mare.

Gizelle es porta a una ofegada Gabriela a un club proper, on Gabriela és drogada i segrestada pels agents policials d'un càrtel mexicà. Mentrestant, Maria informa a Rambo de la desaparició de Gabriela a Mèxic. Rambo es va dirigir cap a Mèxic i interroga tant Miguel com Gizelle sobre el parador de Gabriela. Gizelle porta de mala gana a Rambo al club on va ser vista per última vegada a Gabriela i s’enfronta a El Flaco, l’home que va parlar per última vegada amb Gabriela. Una dona misteriosa, Carmen Delgado, escolta Rambo mentre El Flaco el porta a la ubicació de Gabriela. Rambo és immediatament confrontat, colpejat i marcat pel càrtel, dirigit pels germans Hugo i Victor Martinez. Agafen el permís de conduir amb la ubicació del ranxo de Rambo i una foto de Gabriela, a qui Victor reconeix. El vot del càrtel va maltractar a Gabriela encara més a causa de les accions de Rambo.

Carmen torna a Rambo a la seva llar on ella el cuida fins que es recupera plenament al cap de quatre dies. Mentre que Rambo és cuidada per Carmen, Gabriela és desposseïda i dosificada constantment amb heroïna i venuda per ser violada repetidament. Carmen diu que és una periodista independent que ha estat investigant els germans Martinez, que van segrestar i assassinar la seva germana. Rambo després assalta un dels bordells, assassinant diversos homes fins que troba una gabriela drogada. Mentre tornava a casa a la seva recollida, Rambo agraeix a Gabriela que li hagi donat esperança durant deu anys, però mor per la sobredosi forçada. Un Rambo enfurismat envia a Maria i empara el ranxo amb trampes per a un enfrontament, i després torna a Mèxic per demanar ajuda a Carmen per trobar a Victor. Carmen inicialment es nega i li diu a Rambo que resoldrà res, però està convençuda després que apel·li al seu dolor i frustració.

Rambo va assaltar la casa de Victor, assassinant a diversos guàrdies i decapitant a Victor. En represàlia, Hugo condueix un grup d'atacs al ranxo de Rambo, on cadascun cau víctima de les trampes. Salvant Hugo per l'últim, Rambo el mutila i li arrenca el cor. Després, un afeblit Rambo s’asseu al porxo de la casa del seu pare, fent vot per continuar lluitant i per mantenir vius els records dels seus éssers estimats. Durant els crèdits, es mostren retransmissions a escenes de les quatre primeres pel·lícules de la franquícia, amb Rambo finalment enfilant el seu cavall i muntant cap al capvespre.

Birds of Prey: And the Fantabulous Emancipation of One Harley Quinn (2020)

[816]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Cathy Yan
Guió: Christina Hodson, Paul Dini
Actors: Margot Robbie, Rosie Perez, Mary Elizabeth Winstead

[ Acció, aventura, crim ] 1h 49min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Després de dividir-se amb el Joker, Harley Quinn s'uneix a superherois Black Canary, Huntress i Renee Montoya per salvar a una jove d'un maligne senyor del crim.”

Crítica

Un “quiero y no puedo”…

Després de l’èxit de la seva aparició en l’anterior pel·lícula, volent suavitzar-ne el caràcter sexual, tot queda en un no res. No va enlloc. En algun moment, sembla que icònicament podria colar, però no. Li falta de tot.

Resum (amb espòilers)

Poc després de la derrota de l'Enchantress, el Joker es separa amb Harley Quinn, llançant-la als carrers de Gotham City. Doc, l'anciana propietària d'un restaurant taiwanès, l'agafa, i es recupera de la seva relació tallant-se els cabells, adoptant una hiena tacada (que nomena Bruce Wayne) i prenent un derby rodolí.

Una nit, Harley es va embriagar en una discoteca propietat del gàngster Roman Sionis i atorga el conductor de Roman després que la insulta. Després coneix la cantant burlesca Dinah Lance, que després rescata a un Harley intoxicat d'un intent de segrest. Roman es mostra impressionat per les habilitats de Dinah i la nomena com a nova impulsora. La nit següent, Harley va explotar la planta Ace Chemicals, on es va comprometre amb els Joker anys anteriors com a manera de anunciar públicament la seva ruptura. Mentrestant, el detectiu Renee Montoya del GCPD investiga una sèrie de massacres provocats per un vigilant que duia a la ballesta. Trobant el collaret de Harley al lloc de l'explosió Ace Chemicals, Montoya assenyala que Harley està en perill sense la protecció del Joker. Ella s’acosta a Dinah per ser una informadora sobre Roman per a ells, però Dinah rebutja l’oferta.

Roman envia Dinah i el seu sàdic dretà Victor Zsasz a recuperar un diamant incrustat amb els números de compte a la fortuna de la família del crim de Bertinelli, massacrats fa anys. La jove cartera Cassandra "Cass" Cain roba el diamant de Zsasz, però l'empassa després que sigui arrestada. Harley, fugit de Montoya i d'altres persones que havia maltractat en el passat, és capturat pels homes de Roman. Zsasz informa a Roman que Cassandra té el diamant i Dinah avisa Montoya sobre la situació. Quan Roman tortura Harley i es prepara per matar-la, s'ofereix a recuperar el diamant per a ell. Roman està d'acord, però també recomana Cass per agitar la competència. Arribant al GCPD amb una gran varietat de llançadores de granades no letals inspirades en focs artificials, Harley allibera Cassandra i la parella s’escapa al magatzem d’evidències. Són emboscats per diversos matons, però aconsegueixen matar-los a tots.

Després d’escapar del magatzem d’evidències, Harley i Cassandra van lligar quan s’amagaven a l’apartament del primer. El "assassí de ballesta" es posa en contacte amb Doc. A qui es revela que és Helena Bertinelli. Després d'haver sobreviscut a la massacre de la seva família i entrenar-se com a assassina, Helena ha estat dirigida a cadascun dels gàngsters responsables dels assassinats de la seva família, preferint el moniker de "The Huntress". L'apartament de Quinn és bombardejat per criminals que busquen Cass, i Doc revela amb tristesa que va trair a Harley, venent-los per diners. Harley truca a Roman i s'ofereix a convertir Cassandra a canvi de la seva protecció i accepta reunir-se en un parc d'atraccions abandonat (la majoria dels antics amagats del Joker). Dinah avisa Montoya de la cita, mentre que Zsasz adverteix el traïdor missatge de Dinah en ruta cap al parc i informa Roman. Devastat per la traïció de Dinah, Roman fa la seva màscara ritualista de la qual obté el seu sobrenom de "màscara negra".

Al parc, Montoya s’enfronta a Harley, però Harley la tira per una finestra. Arriba Zsasz i tranquil·litza Harley abans de retenir a Dinah al punt de pistola, però és assassinat per Helena, que revela que Zsasz va ser l'últim dels assassins de la seva família. Montoya torna i es produeix una parada, fins que s’adonen que Roman ha arribat amb un petit exèrcit de criminals emmascarats, conegut col·lectivament com a False Face Society. Utilitzant l'antic equip de Quinn, l'equip improvisat resisteix i repele l'atac amb èxit. Durant la batalla, Cass és capturada per Roman, mentre Dinah revela la seva capacitat metahumana de crits a nivell supersònic, derrotant a un nombre addicional de mafiosos alineats amb Roman. Harley fa persecució en patins i, amb l'ajuda d'Helena, la parella persegueix Roman. En un moll proper, es produeix l’enfrontament final. Amb l'objectiu d'una figura ombra a la distància que creu romana, Harley malgasta la seva última bala mentre Roman apareix per darrere de la figura, que es revela que és una estàtua. Roman reté Cassandra com a ostatge i es prepara per matar-la. Tot i això, Cassandra treu l’anell d’una granada que havia agafat del cofre d’armes d’Harley abans, colant-se la granada a la jaqueta de Roman. Harley llença a Roman del moll just abans que la granada detoni i el mata.

Després de la destrucció de l'imperi criminal de Roma, Montoya abandona el PCCD. Amb els diners dels comptes amagats dins del diamant, s'uneix a Dinah i Helena per establir un equip de vigilants: els ocells de presa. Harley i Cassandra s’escapen, venent el diamant en si mateix a una casa de peó i iniciant el seu propi contracte de matança.

En una seqüència d’àudio postcrèdits, Harley està a punt de revelar un secret sobre Batman, però la pel·lícula acaba a meitat de la frase.

#funnywordsgift (277)

“Late, bad and never!”

[277]

Joker (2019)

[815]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Todd Phillips
Guió: Todd Phillips, Scott Silver
Actors: Joaquin Phoenix, Robert De Niro, Zazie Beetz

[ Crim, drama, thriller ] 2h 2min

Sinopsi

IMDb (8,5):
“A la ciutat de Gotham, el comediant amb problemes mentals Arthur Fleck és menyspreat i maltractat per la societat. Després s'inicia en una espiral descendent de revolució i de cruenta sang. Aquest camí el porta cara a cara amb el seu alter ego: el Joker.”

Crítica

Molt dura… per ser “només” entreteniment.

Al final la cosa se suavitza, però el cos principal de la pel·lícula és molt dur. La història d’una depressió ben fosca, d’una malaltia mental mal portada, la d’una successió de fets que aboquen a una tempesta perfecta.

M’ha agradat molt, però entenc que res té a veure amb una pel·lícula de superherois… o supermalvats.

Resum (amb espòilers)

El 1981, el pallasso de festa i l’aspirant comediant stand-up Arthur Fleck viu amb la seva mare, Penny, a la ciutat de Gotham. Gotham té una gran criminalitat i desocupació, deixant empobrits i empobrits els pobles de la població. Arthur pateix un trastorn mèdic que li fa riure en moments inapropiats; depèn dels serveis socials per a la medicació. Després que una colla de delinqüents ataca Arthur en un carreró, el seu company de feina, Randall, li dóna una arma per a la seva protecció. Arthur coneix la seva veïna, la mare soltera Sophie Dumond, i la convida a la seva propera rutina de parada en una discoteca.

Mentre s’entreté a un hospital infantil, la pistola d’Arturo li cau de la butxaca. Randall es mostra a la direcció que Arthur va comprar la pistola i Arthur va ser disparat. Al metro, encara amb el seu maquillatge de pallasso, Arthur és colpejat per tres empresaris embriagats Wayne Enterprises; dispara dos en autodefensa i executa el tercer. Els assassinats són condemnats pel candidat a l'alcaldessa multimilionari Thomas Wayne, que crida els "encerts" dels envejosos de persones amb més èxit. Comencen les demostracions contra els rics de Gotham, amb manifestants amb màscares de pallasso a la imatge d'Arthur. Les retallades de finançament obturen el programa de serveis socials, deixant a Arthur sense la seva medicació. Tot això es tradueix en que Arthur va patir una fractura mental, el que el va portar a trucar a la porta de Sophie i a besar-lo apassionadament, donant lloc a una relació en cinta.

Sophie assisteix a la rutina d’art de Arthur, que va malament; riu sense control i té problemes per emetre els seus acudits. Murray Franklin, presentadora de xerrades populars, es burla de Arthur mostrant clips de la rutina de la comèdia del seu programa. Arthur intercepta una carta escrita per Penny a Thomas, al·legant que ell és el fill il·legítim de Thomas i fa valer a la seva mare per ocultar la veritat. Arthur es dirigeix ​​a Wayne Manor, on coneix al fill petit de Thomas, Bruce, però fuig després d'una baralla amb el majordom de la família Alfred Pennyworth. Després de la visita de dos detectius del departament de policia de la ciutat de Gotham que investigaven la implicació d'Arthur en els assassinats del tren, Penny pateix un ictus i és hospitalitzat.

En un acte públic, Arthur es confronta amb Thomas, que li diu que Penny és delirant i no la seva mare biològica. En negació, Arthur visita l’hospital estatal d’Arkham i roba el cas de Penny; el fitxer diu que Penny va adoptar Arthur com a nadó i va permetre al seu nuvi maltractador perjudicar a tots dos. Tot i això, Penny diu que Thomas va utilitzar la seva influència per fabricar l'adopció per ocultar la seva aventura. Distret, Arthur torna a casa i entra a l’apartament de Sophie sense avisar. Atemorida, Sophie li diu que marxi i les seves trobades anteriors es revelen que són deliris de Arthur. L’endemà, Arthur mata Penny a l’hospital.

Es convida a Arthur a aparèixer al programa de Murray a causa de la popularitat inesperada dels clips de la seva rutina de comèdia. Mentre ell prepara, Arthur la visita Randall i el seu ex-col·lega Gary. Arthur assassina Randall però deixa a Gary il·lès ja que el tractava bé en el passat. En ruta cap a l'estudi, els dos detectius són perseguits per Arthur en un tren ple d'alguns dels manifestants del pallasso. Un detectiu dispara accidentalment a un manifestant i incita a un motí, deixant a Arthur escapar.

Abans que el programa es faci en directe, Arthur demana que Murray el presenti com a Joker, una referència a les burles anteriors de Murray. Arthur surt als aplaudiments, però comença a explicar acudits morbosos, confessa els assassinats al tren i s’interpreta sobre com la societat abandona la situació de baixa i la seva malaltia mental, ja que Murray el critica i el públic es posa en perill. Arthur mata a Murray i és arrestat mentre esclaten disturbis a tot Gotham. Un antidisturbista voreja la família Wayne en un carreró i assassina Thomas i la seva dona, Martha, escarmentant Bruce. balla a les alegres de la multitud.

A Arkham, Arthur es riu amb una broma i li diu al seu psiquiatre que no ho entendria. Corre de forma ordenada, deixant un rastre d’empremtes sagnants.

87,5 Kg

87,5 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

El hoyo (2019)

[814]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Galder Gaztelu-Urrutia
Guió: David Desola
Actors: Ivan Massagué, Zorion Eguileor, Antonia San Juan

[ Terror, ciència ficció, thriller ] 1h 34min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Una presó vertical amb una cel·la per nivell. Dues persones per cèl·lula. Una única plataforma d’aliments i dos minuts al dia per alimentar-se de dalt a baix. Un malson interminable atrapat a The Pit.”

Crítica

Molt interessant…

La gran pena és que, per entendre l’àudio en espanyol, hagi d’activar els subtítols per falta de vocalització i d’un nivell mínim d’àudio. De totes maneres, no és fàcil fer una pel·lícula mínimament interessant amb tants pocs actors, decorats i banda sonora… i ho aconsegueix.

Resum (amb espòilers)

Goreng es desperta en una cel·la de formigó marcada amb el número 48. El seu company de cel·la, Trimagasi, explica que es troben en una presó en forma de torre en la qual s’entrega menjar a través d’una plataforma que viatja de dalt a baix pels grans forats dels pisos i sostres. ; els que estan a nivells baixos només poden menjar el que els de dalt els deixen. Cada habitació es reescalfa fatalment o es refreda si els presoners intenten recollir menjar després que la plataforma hagi deixat el nivell. Cada mes, els presoners són assignats a un nou nivell i es permet que cada pres porta un article amb ells; Goreng va triar una còpia de Don Quixot, Trimagasi, un ganivet autoafilant. Un dia, una dona amb sang anomenada Miharu va baixar a la plataforma i Trimagasi explica que baixa cada mes a la fossa a la recerca del seu fill.

Els companys de cel·la es diuen els uns als altres per què es troben a la fossa: Goreng es va oferir voluntari per passar sis mesos a la fossa a canvi d’un diploma i Trimagasi compleix una condemna d’un any per matar-se. Es fan amics amb el pas del mes, però el dia de l'habitació, Goreng es desperta emmordassat i lligat al llit. Han estat reassignats al nivell 171, on la plataforma està completament buida de menjar quan arriba, i Trimagasi explica que té previst menjar tires de carn de Goreng per sostenir-se. Al vuitè dia, Trimagasi es talla a la cama de Goreng, però Miharu l'ataca per la plataforma. Ella talla a Goreng i mata a Trimagasi. Miharu es menja i se li alimenta una mica de carn de Trimagasi abans de continuar baixant.

Al mes següent, Goreng es desperta al nivell 33 amb una dona, Imoguiri, com a company de cel·la. La reconeix com a funcionària que el va interrogar abans d’enviar-lo a la fossa. Ella explica a Goreng que hi ha 200 pisos en total i que desconeixia les horribles condicions del Pit i es va oferir voluntàriament per intentar arreglar les coses quan li van diagnosticar un càncer terminal. Imoguiri raciona el seu menjar i intenta convèncer els que hi ha a sota perquè ho facin també, però la ignoren fins que Goreng amenaça de defecar el seu menjar.

Goreng es desperta al mes següent al nivell 202 i troba que s'ha penjat a ella mateixa. Es menja la seva carn per sobreviure, experimentant al·lucinacions d’ella i Trimagasi abans de despertar-se el mes següent al nivell 6. El seu company d’habitació, Baharat, intenta pujar i escapar pel nivell superior amb l’ajuda d’aquells de dalt fent servir la corda que va portar a la fossa, però la parella que viu al nivell 5 l'empeny cap enrere mentre puja i es defeca a la cara amb la corda caient al forat. Goreng diu a Baharat que estima que hi ha uns 250 nivells en total, aconseguint que Baharat acabi amb ell per eliminar el menjar.

A mesura que baixen, reparteixen porcions als presos, atacant els que resisteixen o intenten menjar més. Ells són testimonis, però no poden impedir que Miharu sigui assassinat per un intern a un nivell inferior, tots dos que sofreixen lesions mentre intentaven defensar-la. Goreng i Baharat continuen descendint i descobreixen que la plataforma no s’atura en nivells on ningú està viu, passant finalment el nivell 250 i arriba al nivell 333 on la plataforma finalment s’atura. Suposen que ha de ser l’últim nivell i baixar, però la plataforma continua baixant, encallant-los. Descobreixen una petita nena, el fill de Miharu era real i, en realitat, la seva filla, a l’habitació i li donen menjar a la paneta cotta intocada que havien guardat com a "missatge" per als xefs de la part superior. Goreng passa i somia amb Baharat dient-li que "la noia és el missatge". L’endemà, Goreng troba Baharat mort després d’haver sucumbit a les seves ferides i porta el nen amb ell quan arriba la plataforma, baixant fins al fons de la fossa on torna a veure a Trimagasi, que li diu que “el missatge no requereix cap portador. " Goreng surt de la plataforma i marxa amb Trimagasi, tots dos girant-se per veure com la noia és transportada a la fossa.

What Happened, Miss Simone? (2015)

[813]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Liz Garbus
Actors: Nina Simone, Lisa Simone Kelly, Roger Nupie

[ Documental, biografia, música ] 1h 41min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Un documental sobre la vida i la llegenda Nina Simone, una cantant, pianista i activista de drets civils nord-americana etiquetada com a High Priestess of Soul.”

Crítica

Meravellosa i dura alhora!

Fa temps ja vaig veure un documental de Nina Simone i em va impressionar aquesta personalitat desbocada. Per si no em va quedar clar llavors, ara he pogut veure el resultat del transtorn bipolar en una persona amb un talent desbordant. En aquesta ocasió tampoc fan incís en l’ús de drogues, sinó en el context que li va tocar viure de racialització, maltractaments i depressió.

Resum (amb espòilers)

What Happened, Miss Simone? és una pel·lícula documental biogràfica nord-americana del 2015 sobre Nina Simone dirigida per Liz Garbus. La pel·lícula va obrir el 2015 Festival de Cinema de Sundance. La projecció va ser seguida per una actuació d'homenatge de John Legend. La pel·lícula va ser estrenada per Netflix el 26 de juny de 2015. Va ser nominada a la millor pel·lícula documental als 88è Premi de l'Acadèmia.