Aoashi (2022) S01

[280]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Akira Satō
Guió: Masahiro Yokotani, Yūgo Kobayashiu (manga)
Música: Masaru Yokoyama
Estudi: Production I.G
Veus de doblatge: Kōki Ohsuzu, Tatsumaru Tachibana, Seiichirō Yamashitaa

[ Animació, comèdia, drama, esports, seinen ] 24 capítols de 22 min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Ashito Aoi viu a la prefectura d'Ehime i té un gran talent en el futbol, però intenta amagar-ho. A causa de la seva personalitat molt directa, provoca un desastre que li serveix de gran revés.”

Crítica

La primera gran decepció de la temporada…

Basat en un manga de Yūgo Kobayashiu actualment en publicació des de 2015 de 27 volums.

Havia de ser una de les moltes sorpreses d’aquesta temporada i al final ha estat ben bé al revés. És una gran decepció perquè penso en tot allò que hagués pogut ser. Una bona història, una bona trama i uns personatges bastant potents. La capacitat material de fer una bona animació hi hés, però el que sembla no hi ha és temps per fer-la i per això ha quedat ben mediocre amb escenes estàtiques que semblen diorames de pessebre sense cap tipus d’animació.

Amb tot, no m’hauria pensat mai que estaria veient una sèrie d’esports, futbol per més inri, i que, a més, m’acabaria agradant. El problema que tenim els europeus –més concretament els catalans– que hem vist els millors anys de Messi jugant al Barça, és que qualsevol semblança o gran gesticulació en l’anime no li arriba a la sola de les sabates de qualsevol cosa que pugui haver fet en la vida real en un camp de futbol.

Ha estat una sèrie “llarga”, de 24 capítols, en què em pensava acabaria al capítol 12. També haig de dir que, al principi de temporada, anava al dia amb totes les sèries i tots els capítols, però ara que han anat acabant les sèries d’aquesta temporada, m’he anat desconectant i desinteressant de tot.

Resum (amb espòilers)

Aoashi explica la història del jove Ashito Aoi en el seu tercer any a l'Ehime City Middle School i la seva trobada amb l'entrenador de futbol Tatsuya Fukuda. Ashito, encara que amb talent, és un noi difícil, però Fukuda creu en ell i el convida a unir-se al seu propi equip. Ashito podria canviar la cara del futbol japonès.

Explica el camí des de que jugava a futbol de manera amateur a secundària en un petit poble enmig del no res, fins convertir-se en estudiant de preparatòria entrenant en un club molt reconegut a Tòquio amb els conseqüents sacrificis econòmics per la família. Passant la criba de selecció i començant a entrenar amb el juvenil B, fins arribar al juvenil A, empassant-se l’orgull de voler ser davanter i anotador a jugar, finalment, de lateral en la defensa.

A tot això es dona a entendre una certa relació amorosa amb la germana de l’entrenador tot i que, a exepció de l’últim capítol, és d’allò més subtil i queda molt en segon terme. Gairebé s’explica més en l’ending, on es succeixen un seguit d’imatges fixes de la “bellesa” d’aquesta noia.