En la meva caminada, sortint de casa, he entrat per la urbanització Blau Mar, la propera a la Casa del Mar. Ha estat l’últim moment que he vist la llum dels fanals. Des d’aquest aquest punt, una foscor com poques vegades m’he trobat, on fins i tot costava distingir on posaves el peu en la part més clara i neta del camí, però que, a costa de repetir una i mil vegades el camí, havent-lo après de memòria, el podria fer gairebé amb els ulls tancats. He agafat la pista forestal, neta i ample, però amb fortes pendents per la que, si no veus on trepitges, seria fàcil relliscar. Després he agafat un desviament a mà esquerra que puja vorejant la serra dels Paranys per un corriol, per acabar sortint a la urbanització Els Cards, zona il·luninada altre cop.
D’allà, agafant ja direcció de tornada, de seguida deixes els fanals enrera i hi ha un tros de carrer/carretera sense acera on, quan passa un cotxe, quedes ben enlluernat. Al cap d’una estona apareix una vorera a la banda dreta i el primer fanal. Just arribant al segon fanal és quan he vist al cel una filera de llumetes ben estranya que en un principi no he sabut identificar. Aquesta era la posició 41,23190° N, 1,76050° E abans indicada.
Per explicar-ho de la manera més gràfica possible, aquesta filera de llumetes semblava les finestres il·luminades d’un tren en moviment, viatjant de nit, molt en la llunyania. En la zona on em trobava no sabria orientar-me amb exactitud, però diria que la trajectòria de les llumetes era d’oest a est. Ara que escric això, ja no sabria quantes llumetes es veien, però podríem dir que entre 20 i 40. Estranyat i sorprès, he intentat gravar un vídeo, però la meva presbícia obrint l’aplicació del mòbil per poder-lo gravar i seleccionar correctament cada icona, m’han fet perdre el moment en què calia gaudir. A sobre, un cop revisat el vídeo, no es veia absolutament res. Negre absolut.
La finalització del primer vídeo és de les 21:16 hores i la del segon les 21:17 hores. Al moment de gravar el segon vídeo, les llumetes ja s’han anat fonent amb la foscor de la nit. En arribar a casa, he tuitejat l’esdeveniment amb el hashtag #meteorit i al moment algú m’ha enviat una foto desenfocada, la que il·lustra aquesta entrada, però bastant més entenedora que tota aquesta parrafada que estic escrivint.
En el fil del tuit m’he permès la llibertat de fer una broma en el que deia que o bé era un meteorit o bé era un atac dels nord-americans contra Putin amb míssils intercontinentals.
Per primera vegada a la meva vida he vist un objecte de l’espai exterior desintegrar-se en l’atmosfera terrestre. He de suposar que un #meteorit, avui 26/09/22 a les 21:17h. Era una filera de llumetes enceses, com si fossin les finestres d’un tren per la nit.
— Ricard Vilanova (@ricardvilanova) September 26, 2022
He comentat l’esdeveniment amb la família i no han faltat les burles i que si hi tenia res a veure amb l’Estació Espacial Internacional o, fins i tot, amb el fet que aquesta mateixa nit, però bastant més tard, la NASA feia estavellar la nau DART contra un asteroide en un primer intent de defensa planetària de la Terra, fet que ha resultat reeixit, però que, en cap cas, tenen res a veure amb aquest esdeveniment.
Una altra cosa que queda aquí anotada, i mig perduda entre altres mil anotacions, com ho han estat els terratrèmols.
==
[ Editat 30/09/22 ]
Finalment, el que vaig acabar veient era l’Starlink (60 satèl·lits en línia) de l’Elon Musk.
Aquí un vídeo publicat a TikTok de l’usuari @unknown62672829394 on es veu més clarament:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada