Bloc personal,

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 escrits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 escrits. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de setembre del 2021

Allegiant (2016)

[1089]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Robert Schwentke
Guió: Noah Oppenheim, Adam Cooper, Bill Collage, Veronica Roth (novel·la)
Actors: Shailene Woodley, Theo James, Jeff Daniels

[ Acció, aventura, misteri ] 2h 0min

Sinopsi

IMDb (5,7):
“Després de les terribles revelacions d’Insurgent, Tris ha d’escapar amb Four més enllà del mur que envolta Chicago, per descobrir finalment la veritat impactant del món que els envolta.”

Crítica

Es veia venir…

Acabo de veure la trilogia completa. Pràcticament no la recordava; només alguns detalls. I, pel que veig, vaig veure en el seu moment la primera part (Divergent (2014) 4/5) en vose i la segona part (La serie Divergente: Insurgente (2015) 3/5) doblada en espanyol, més o menys en el moment de l’estrena, però en cap moment vaig arribar a veure aquesta tercera part. Ara, vista seguida, m’han agradat les tres; la primera més, òbviament.

I pels comentaris que feia en el seu moment i informació que he anat buscant, veig que:
  • 1.- hi han cinc llibres;
  • 2.- es parla sempre de trilogia;
  • 3.- es parla que la tercera part de la trilogia la farien en dues parts: la primera, la que ens ocupa, i una segona que s’hauria de titular The Divergent Series: Ascendant, prevista per 2017, però algú va decidir que en farien una sèrie de televisió i, pel fet d’incomplir el contracte, van ser retirats els drets, per la qual cosa, al final, ni una cosa ni l’altra i es va quedar inconclosa.

Dit tot això, em reafirmo en la idea que em sembla molt millor que The Hunger Games (2012, 2013, 2014 i 2015), l’altra trilogia de temàtica i particions semblant que, malgrat estar millor valorada (penso que, en part, per la millor tirada dels actors), la història de Divergent és més consistent.

I dit això, òbviament aquesta última és la més fluixa de les tres, doncs un cop superat la novetat del canvi de paradigma, la resolució final és massa evident.

El que em quedo amb moltes ganes de saber què passava amb aquesta segona part de la tercera part… l’Ascendant… Poden passar encara més coses?

Resum (amb espòilers)

Després que Evelyn prohibeixi la sortida de qualsevol ciutadà, anuncia que tots els membres erudits implicats en l'anterior intent de cop d'estat seran jutjats i executats si són declarats culpables. Tris i Four rescaten a Caleb de l'execució i intenten escapar de la paret, juntament amb Tori, Peter i Christina. Edgar fa una emboscada al grup i mata a Tori, però els protagonistes principals escapen i passen la paret. No obstant això, els soldats amb armes avançades intercepten el grup i porten els membres a l’Oficina de Benestar Genètic, una ciutat de tecnologia avançada que s’amaga darrere d’un escut encobert. Després de sotmetre's a la descontaminació, el grup s'assabenta que fa anys, l'ONU creia que els problemes de la societat eren causats per "gens danyats". Intentant crear una societat millor, va començar a alterar els gens de la gent, cosa que finalment va conduir a les guerres de la puresa que van destruir la major part del planeta. Per intentar revertir la destrucció, es van crear una sèrie d’experiments per intentar reparar l'error, que va establir ciutats aïllades de les restes del món.

Matthew i Nita posen a prova Tris i Four per verificar i estudiar la seva divergència. Es demostra que Tris és realment divergent i el primer divergent de Chicago que és 100% genèticament pur, però l’estructura genètica de Four indica que els seus gens encara tenen danys. Caleb i Peter estan assignats a equips de vigilància que controlen remotament Chicago, i Christina i Four són assignats als militars. Després, Matthew porta Tris al líder del Bureau, David, que li dóna a Tris un dispositiu que li permet veure els records de la seva difunta mare. Veu que la seva mare havia estat rescatada dels erms quan era petita abans de presentar-se voluntàriament a l’experiment de Chicago per dedicació al projecte. A canvi de la seva ajuda per restablir la pau a Chicago, en què David reclama només que el consell tingui el poder d'intervenir, Tris accepta ajudar David a continuar l'experiment.

Mentrestant, Four i Christina entrenen amb Nita. S'uneixen a l'exèrcit en una missió de rescat a un poble erm proper, però Four desconfia de les intencions de l'Oficina després que s'adoni que simplement segresten nens i s'esborren els records amb gas d'amnèsia. Four també intenta advertir Tris de les intencions de l'Oficina, però una videotrucada de David els interromp. Caleb adverteix a Four d'un conflicte que torna a escalar ràpidament a Chicago entre el grup de leals de Johanna i sense-facció d'Evelyn. Four avisa a Tris perquè torni a Chicago amb ell per acabar amb el vessament de sang. No obstant això, decideix anar amb David, que accepta reinserir Four a Chicago sota l'escorta de Matthew i alguns soldats de l'Oficina. Un cop a l'aire, Matthew revela tranquil·lament a Four que el vol és una trampa i que està destinat a ser assassinat. Es produeix un escamoteig i Four derrota a tots els soldats, però el transport es bloqueja com a resultat. Matthew dona a Four un dispositiu per permetre el pas a través de l'escut d'encobriment i Four es dirigeix a Chicago. Matthew es queda enrere per ser rescatat per l’Oficina i adverteix Tris.

Mentrestant, Tris no està d'acord amb els objectius del consell i critica la seva negativa a aturar la violència a Chicago. El consell respon que David té tot el poder d'intervenir sempre que ho desitgi, revelant les seves mentides. Durant el vol de tornada a l’Oficina, Tris posa fi a la seva associació. Al seu retorn, reuneix Caleb i Christina al cotxe de David per tornar a Chicago. Nita els ajuda a escapar i revela que la regla de David no és popular entre tothom a l’Oficina. Four és capturat pels sense-facció, que s'enfronta a Evelyn per acabar amb la violència. Tris, Caleb i Christina arriben a trobar la ciutat que es trenca a la fase inicial d’un assalt complet dels leals. De tornada a l’Oficina, David manté un acord amb Peter a canvi de la promoció de Peter i l’insereix a Chicago per convèncer Evelyn de desplegar un estoc amagat de gas d’amnesia de l’Oficina per netejar els records dels atacants i forçar una pau al seu favor. Evelyn hi està d’acord, però Peter la porta a una volta oculta.

Després de rescatar Four, Tris i Christina lluiten amb dels sense-facció i arriben a la volta. A la porta de la volta, Four convenç a Evelyn perquè detingui l'atac de gas, ja que ell no la recordaria si la portés a terme. Ella capitula i atura l'alliberament, però un Peter frustrat li dispara a la cama, alegre fins que el mateix gas comença a inundar també la volta. En adonar-se que David l’ha traït, Peter obre la volta perquè Tris i Four puguin aturar l’alliberament del gas. Peter fuig cap a l’escut encobert, ja que Four promet trobar i matar Peter.

Arriba Caleb i ajuda a Tris a destruir el centre de dispersió de gas, que atura l'alliberament. El grup es reuneix al cim de l'edifici erudit mentre observa la llançadora de David, que pilota automàticament cap a l'Oficina i està molt carregada d'explosius. Tris transmet un missatge a tot el món que revela que l'Oficina existeix i que Chicago era un experiment de puresa genètica. El seu missatge a l'Oficina és que Chicago ja no és el seu experiment sinó que ara és la llar dels seus ciutadans. Caleb detona els explosius al final del missatge, que arrencen un forat massiu a través de la paret de la capa i deixen al descobert l’Oficina. Mentre el grup mira, es revela que la imatge de David es troba darrere de Tris a través d’un dispositiu de visualització remota de l’Oficina, just abans que es publiquin els crèdits.

divendres, 20 d’abril del 2018

Banda sonora

Dos quarts de deu del matí, una hora ben concorreguda. La cafetera pita amb aquell habitual soroll agut en el moment que escalfa la llet. El brogit de les tasses acariciant plats i culleretes, tots correctament alineats sobre la barra. La remor de fons de la gent parlant de les seves coses. La banda sonora d’un dia com qualsevol altre.

Només entrar, una parella engolint un croissant en una mà i la tassa del cafè amb llet fumejant, gairebé cremant, a l’altra, com qui se li va la vida. Una mica més enllà, el senyor Mariano fent el seu entrepà habitual, però avui acompanyat d’una copeta de vi. Sembla que hi ha gana, perquè ja està fent una altra mossegada quan encara no s’ha empassat l’anterior. I a mà esquerra, una taula de quatre ben animada amb les mares de sempre que acaben de deixar els seus fills a l’escola. M’assec a l’única taula que queda lliure arran de finestra i espero el meu cafè mentre fullejo el diari del dia.

Avui el protagonisme el porta, per variar, la Belén que, entre riures de les seves companyes i mirades de reüll mig avergonyides, va explicant fil per randa tots els detalls del moment en el que va arribar ahir per la tarda a casa i li va fer una mamada al Joan, el seu marit. Segons ella, feia dies que duia molt estrès acumulat a sobre i, a cada paraula del Joan, ella li deixava anar un renec. N’era conscient que, amb les dificultats que havia tingut últimament a la feina, ell tampoc estava passant el seu millor moment, així que, només arribar, va anar per feina…

La conversa a la taula del costat s’ha animat tant que, malgrat l’esforç continu que fan per anar baixant la veu, no sóc l’únic que s’ha enterat de pràcticament tot. Les mirades còmplices de la gent que està més allunyada i el riure sota el nas de tothom, fa evident que no es tracta d’un cas especial de tafaneria per la meva part, sinó que sóc espectador d’una pel·lícula en el món real.

Al final, un dia més al bar de la cantonada de baix. El que explicava el diari, ara mateix, ja no ho recordo massa bé. Però de la mamada de la Belén, ja no me’n podré oblidar.



He presentat aquest relat a un concurs (III concurs “Relats per al cafetó”) i, al principi, li havia posat de títol La mamada, però finalment l’he deixat com està ara. Les bases deien que era un concurs obert a qualsevol persona aficionada a l’escriptura, establien un màxim de 400 paraules i havien de ser relats que acompanyessin el cafetó, valorant el sentit de l’humor, la creativitat i la imaginació. No cal dir que “no hi ha hagut sort”… ;-) No sé si perquè era massa agosarat o simplement perquè el nivell és el que és.

La veritat és que, rellegint-lo ara, al meu cap funcionava molt millor de com ha quedat escrit. Realment és bastant mediocre, narrativament parlant. Algun dia aprendré a construir frases ben fetes.

Em sembla haver llegit que s’hi han presentat 17 escrits i que 16 es publicaran… i no sé per què, aquest serà l’únic exclòs… ;-) No sabia que hi haguessin normes per valorar què es pot publicar i què no.

ACTUALITZAT: Finalment sí he estat inclòs… mira que sóc malpensat! ;-)

Aquí el PDF amb el document dels relats. Hi ha relats que a mi m’han agradat força, però justament el guanyador és dels que menys m’ha agradat. El guanyador de l’accèsit està molt millor que el guanyador… en la meva opinió, és clar. I el que veig és que les faltes d’ortografia, que n’hi han, no estan corretgides. Jo en tenia una de ben grossa i s’ha quedat. No sé pas quin criteri hi havia quan, les faltes d’ortografia bàsiques, almenys en la publicació del fulletó, no han estat corretgides.

[ Llistat d’escrits i relats ]

Comptador de paraules: 388

Escrits i relats

Llistat de escrits i relats:
  1. Banda sonora