Gener 2012

Frases, cites i refranys: follar

“Jo volia viure en pilotes
passant de tot el món,
però ara desperto cada dia
vestit de qui no sóc.
I volia follar com a la Grècia d’abans de nostre senyor,
però ara em masturbo cada dia
i mai, mai, mai, mai no en tinc prou.”

[Happy, El fill del mestre.]

La lletra sencera:

“Què estranys que som en aquesta terra
que avui trepitgem tots dos.
Potser demà quan despertis l’oblidis de qui som.
Tot va tant de presa... pots veure pel retrovisor
l’última tendència, com diu adéu amb plors.

Jo volia viure en pilotes
passant de tot el món,
però ara desperto cada dia
vestit de qui no sóc.
I volia follar com a la Grècia d’abans de nostre senyor,
però ara em masturbo cada dia
i mai no en tinc prou.

Què estranys que som en aquesta terra
que avui sembla que digui prou.
Incomunicats per comunicació i gaudint de l’espectacle.
Tot és tan estúpid... tots volen viure a cos de rei.
Aquí si no estàs happy no hi pintaràs mai res.

Ara treballo 16 hores i puc pagar el piset
de 30 metres sense vistes, però sempre veig el got ple.
Després faig hores a una cuina d’un restaurant francès
i somio amb la veïna russa del segon primer.

Jo volia viure en pilotes
passant de tot el món,
però ara desperto cada dia
i mai no en tinc prou.”

94 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

94 Kg

[Gràfica a Google Docs.]

Mayte Martín - Al cantar a Manuel (2009)

Ahir al vespre vaig veure un fragment del programa Mundo Sonoro a La2 (el programa del que parlo a RTVE a la carta). Em sonava que el programa era repetit (emés el 5 d’abril 2011), però vaig veure la Mayte Martín que no l’havia vist abans. Em va agradar molt el que vaig sentir de música i també les seves paraules quan parlava, entre altres coses, que hi havia molts bons músics que fingien en els sentiments... ella té un sentit especial per detectar aquesta mentida, per això el que fa ella és fer-ho de cor (segur que no eren aquestes paraules, però sí el seu sentit). Em va agradar veure en els assajos sentiment a flor de pell...

En fi... A la nit vaig deixar baixant el disc de l’any 1996 amb el Tete Montoliu “Free Boleros”
i certament es percebeix una “veritat”. Així que aquest matí, després d’escoltar els previs, he comprat el disc sencer de la Mayte Martín “Al cantar a Manuel” (2009) a l’iTunes Store que inclou el llibret en PDF (el primer cop que ho veig).

Copio i enganxo una valoració d’algú que en té un opinió ben ferma:

“Cuando alguien escucha la voz de Mayte siente desbordarse la poesía. Es irrelevante que esté cantando, da lo mismo que sea una guajira, que una bulería, que un bolero, que le acompañe solo una guitarra, o que sea el piano de Tete Montoliu o el de las Labèque... ella tiene poesía en la voz. Por eso cuando como en esta ocasión, además pone música a una poesía como la de Alcántara, el resultado es... puro sentimiento, un lazo de belleza que te atrapa el alma y la estruja haciendo que sea imposible permanecer impasible. Una belleza, gracias Mayte.”

Alma atrapada
por LIBANAR SUNCAÍ

La veritat és que quan ho escoltes com cal se’t posa la “gallina de piel”... ;-)

Tornant a agafar el ritme

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Després que a finals d’agost em comencés a trobar malament, vaig aturar les taules d’exercicis perquè tenia moltes molèsties musculars. El setembre van començar les primeres crisis, però a l’octubre van remetre i vaig poder fer el Repte Resistència i la Cursa Popular.

Al novembre però, les crisis van començar a repetir-se i la primera setmana de desembre va ser desastrosa. Així que, durant tot el mes de desembre no vaig fer absolutament cap tipus d’activitat física i, és clar, em vaig inflar com un tuxó.

Al gener sembla que la cosa s’ha normalitzat (tot i que la setmana després de Reis vaig agafar també la grip) i després d’aquests imprevistos he tornat a intentar a agafar el ritme.

De moment, a part de l’entrenament Nike+, he tornat a fer la mateixa taula de fa un any. O sigui que 3 sèries de 15 repeticions.