Ja sabia que la cosa seria difícil. I no és que hagi estat difícil... és que ha estat impossible! També és veritat que he començat massa fort, però ara ja sé el que és anar sobre-revolucionat, és a dir, amb més pulsacions de les que cal... i sé quantes pulsacions són. He anat aguantant fins la meitat. Després ja no he pogut. I això que havia posat dos dies de descans enmig: el primer amb treball de cames al gimnàs amb cardio de bici i rem, i el segon descans total. A més, havia preparat un circuit totalment pla per no fondreʼm a la pujada... el cas és que no hi he arribat... ;-)
A 150 ppm peto. Senzillament. Pulsacions de treball: 130 - 140 ppm. Ideal: 135 ppm. En el moment que mʼenfilo per sobre de 140 ppm sé que poca estona més aguantaré i serà per acabar a 150 ppm. Però és clar, això serà el final... Està bé saber-ho per reservar-ho pel final.
Quan portava 1 km, hi ha hagut un moment que anava a 4ʼ50”/km i a 135 ppm. En aquest punt anava perfecte. Però he apretat, sembla ser, per posar-me a 4ʼ45”/km i les pulsacions han saltat de cop a 140 ppm. I de 140 a 145 ppm en un moment. Llavors he tornat a afluixar, però les pulsacions seguien pujant a 148 ppm. Mantenint llavors el ritme a 4ʼ50”/km he tardat gairebé mig km en baixar per sota de 145 ppm. Està clar que aquesta ha estat lʼerror... sinó, segurament hagués aguantat 1 km més... possiblement.
El que semblar clar és que només haig de passar de 140 ppm per enfilar-me a 150 ppm en els dos últims km, tirant llarg... O sigui, lʼsprint final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada