Bloc personal,

dimecres, 11 de juliol de 2012

Barefoot running o còrrer descalç

Últimament estic fent algunes bogeries. Lʼúltima ha estat sortir de casa descalç per anar a còrrer.

Potser en el moment de còrrer no sembla tan cridaner i més com ho he fet jo, per la sorra, però el moment que surts per la porta de casa vestit, però descalç, que baixes les escales, que surts al carrer, que la gent seʼt queda mirant perquè se tʼha anat la xaveta al deixar-te les sabates... això no té preu. És com algun malson dʼaquells en que surts de casa despullat... una sensació estranya...

I per què? Doncs res... una conseqüència lògica de les línies dʼinvestigació... ;-) Que lʼúltim mes mʼhe fet 150 Km., que les sabatilles Nike Air Pegasus+ 28 estan a punt de fer un any i poc els falta pels 700 Km. acumulats, que sʼhan trencat per un cantó (no és massa important encara), que el merchandising de Nike sʼencarrega de recordar-te que és el moment de canviar-te-les i comences a investigar. I una cosa porta lʼaltra...

Cercant noves sabatilles*, ja fa temps vaig començar a “no entendre” el concepte minimalista (sabatilles minimalistes?). Després el concepte barefoot. Veia sabatilles super-primes sense pràcticament cap tipus dʼamortiguació i algunes que tenien els dits dels peus... El primer que vaig pensar és “collonades”!

Però vaig seguir informant-me i he descobert que hi ha tot un món al darrera, més enllà de les curses populars, les maratons, els triatlons (sprint i olímpics), els ironman, els ultraman... hi ha gent que decideix còrrer descalça!

Dieun que és la millor manera de no tenir butllofes i la millor manera dʼamortiguar lʼimpacte de la carrera. Hi ha tot una línia de pensament al darrera i molts més seguidors dels que mai de la vida hauria dit. Ara fa poc, entrava al gimnàs i algú en sortia amb aquestes sabatilles... i vaig tornar a pensar: “collonades”! Però és que sembla que tenen tant dʼèxit que, sabatilles normals, de cop estan pensades en clau barefoot i tothom nʼelogia les bondats: que si la biomecànica de la petjada, que si la milor amortiguació, que si lʼenfortiment dels músculs del peu... Tot un món!

I jo continuant llegint. Experiències de gent fent carreres de 185 Km. (ultramarató) amb calçat minimalista patint quan arribaven a zones amb pedres...

Al principi el foot, fonèticament el confonia amb el food i semblava alguna cosa dʼslow food tan de moda... Però després de fer aquesta última lectura i havent entés què és el barefoot running, he decidit així, a lo loco, provar-ho i he pensat que tenint la platja a la porta de casa, res millor que provar-ho a la platja. He esperat a la posta de sol perquè marxessin els banyistes i no molestar-nos mútuament i mʼhe marcat 30 minutets xino-xano. I per ser el primer dia no 10, ó 15, ó 20 minuts, nooo... 30 minuts!

Increïble el color plata del mar a aquesta hora i la quantitat de friquis –com jo mateix, sense anar més lluny– que surten just a aquesta hora del seu amagatall com vampirs esperant la posta de sol...


I aquí estem, amb el primer podòmetre sense podòmetre (no hi han sabatilles: no hi ha podòmetre), però diuen que el nou iPod nano de 6a generació no li cal. Efectivament, algun cop me lʼhavia descuidat i ell havia comptat... malament, però havia comptat la carrera. Em deia (i diu ara també) que anava a un ritme bastant superior al real. El que ha estat diferent ara però, ha estat que per primer cop mʼha pujat la carrera i lʼha comptabilitzat.

Per provar, he fet aquests 30 minutets a pas tranquilet i, com he tingut bones sensacions, he anat apretant. Al final una mica de molèstia al dit mig del peu esquerra (curiosament quan corria em semblava que la molèstia era del dit anular) i, possiblement, em sortirà butllofa... Bé, algunes més: als dits índex i mitjà del peu esquerra i al índex del dret. De moment només noto una mica de molèstia al índex del peu esquerra. Si no tinc més molèsties provaré dos cops per setmana a lʼestiu i una a lʼhivern.

Curioses les sensacions mirant-te els peus mentre corres i vas veient la tremolor de la pell, carn i ossoos dels peus impactant contra el terra... Però el més curiós de còrrer descalç per la platja, no és la sensació del fregament de la pell dels dits i de la planta del peu amb el paper de lija que és la sorra de la platja, sinó la inclinació del terreny... et dóna la sensació que et carregaràs molt més dʼun cantó que no de lʼaltre. I res més lluny de la realitat. Bona experiència en general (tot dependrà dels dies i aparositat de les butllofes).

Repeteixo comentari de lʼaltra entrada:

No pain. No gain.










(*) De moment he encarregat les Nike Lunarglide+ 4. Perquè, en principi, amb el model que tenia fins ara, les Nike Air Pegasus+ 28, en tenia prou. A mi em van costar entre 90 i 95 € al Decathlon fa cosa dʼun any, però ara estaven dʼoferta per sota de 70 €. Així que hi vaig anar però, com sempre, no hi havia el meu número. Per una altra banda, vaig veure que les Lungarglide+ 4 que originàriament les venien a 132 € a la Nike Store (+ despeses dʼenviament), i deixant les NikeID personalitzables a part a un preu de 165 €, a Wiggle les tenien per un preu de 113,28 € i, ara excepcionalment, amb un 10% de descompte a 101,95€ (despeses  dʼenviament incloses)... no mʼho vaig pensar dos cops tot i que no podia escollir color...

Cap comentari:

Publica un comentari