Bloc personal,

diumenge, 28 de maig del 2017

Alien: Covenant (2017)

[492]

Valoració

 (primera valoració 28/05/2017)
 (24/08/2025)

Fitxa tècnica

Direcció: Ridley Scott
Guió: John Logan, Dante Harper (història original: Jack Paglen, Michael Green)
Música: Jed Kurzel
Producció: 20th Century Fox, Scott Free Productions, Brandywine Productions
Distribució: 20th Century Fox
Actors: Michael Fassbender, Katherine Waterston, Billy Crudup
Estrena: 04/05/2017 (Odeon Leicester Square, Londres), 12/05/2017 (Regne Unit), 19/05/2017 (Estats Units)
Pressupost: 97-111M $; taquilla: 240,9M $
Títol original: Alien: Covenant

[ Terror, tragèdia, ciència ficció, thriller ]
2 h. 2 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (6,9 6,4) (334K):
“La tripulació d’una nau espaial que transporta colons hu amb destinació a un planeta remot, descobreix un paradís inexplorat amb una amenaça més enllà de la seva imaginació i ha d’intentar escapar-se’n.”

Crítica

Més del mateix… :(
Coneixent la globalitat de la història, m’ha agradat bastant!

Tot i les “males crítiques” ja anava preparat, però així i tot, tinc la sensació que aquesta pel·lícula ja l’havia vista… i és més que evident que no… tot just l’estan estrenant als cinemes. Així que, entreté i poca cosa més. Fins i tot diria que, amb la sensació de ja haver-la vista, pot arribar a avorrir, però com “està ben feta” no arriba a aquest punt.


¡Caram com canvia la percepció de la història en el seu conjunt quan les veus en l’ordre en què es van fer sabent la relació cronològica de la història!

En el primer visionat estava equivocat pensant que ja l’havia vist. Havia vist òbviament Alien (1979) amb la nau dels enginyers (els creadors de la vida a la Terra) estavellada al planetoide (o exolluna) LV-426 i també havia vist Prometheus (2012) amb el robot interpretat pel Michael Fassbender (David a Prometheus) on justament la fan caure a terra i, òbviament, confonia els elements.

En aquesta pel·lícula, continuació de Prometheus (2012), troben l’altra nau dels enginyers amb la que la Shaw, l’única supervivent de Prometheus (2012), i el decapitat robot “sintètic” David surten a buscar el planeta nadiu dels enginyers, que ara està també abatuda en un altre planeta.

Efectivament, en aquesta surt un altre robot “sintètic”, però es diu Walter, també interpretat pel Michael Fassbender, però sense el cabell tenyit de ros, que és un altre exemplar del mateix model de robot. Entenent-la com el que és, la seva continuació, tot canvia i s’entén en el seu conjunt.

En aquesta continuació es mostra com el sintètic David de la Prometheus, en venjança, allibera les armes víriques que els enginyers havien destinat per la Terra contra els propis habitants del planeta dels enginyers i els mata a tots; a tots els habitants i a tota forma de vida animal.

Si de la pel·lícula anterior el resum que es pot fer és que els enginyers són els creadors de la vida humana a la Terra, en aquesta el resum és que es pot dir que la forma final de l’alien –tal com el coneixem a la pel·lícula original Alien (1979) i totes les seves continuacions– és fruit de l’experimentació del robot sintètic David hibridant continuament un paràsit fins donar-li la forma final.

Abans dels incidents a la Prometheus els alienígenes tenien una forma que podria recordar a un pop. Després d’hibridar amb els enginyers prenen una forma similar a la clàssica de l’alien original de 1979, però en color blanc. Després dels incidents de la Covenant ja prenen el color negre de l’alien original.


#6
#8
#9
#10
#1
#2
#3
#4
#7
#5
(2122)
(2179)
(2180)
(2379)
(2004)
(2007)
(2093)
(2104)
(2142)
(2120)
Franquícia



Resum (amb espòilers)

L’any 2104, la nau espacial Covenant està en camí de colonitzar el planeta Origae-6, transportant 2.000 colons i 1.140 embrions humans en estasi criogènica. Una explosió sobtada de supernova fa malbé la nau i mata diversos colons, inclòs el capità Branson. El Walter, un androide avançat, realitza un despertar d’emergència del personal clau per abordar la situació. Durant les reparacions, la tripulació detecta una veu humana emesa des d’un planeta inexplorat i habitable. Contra les protestes de la dona del Branson, la Daniels, el nou capità Chris Oram decideix investigar el planeta en lloc de continuar fins a Origae-6.

La tripulació envia un mòdul d’aterratge a la superfície del planeta, on un equip d’expedició rastreja l’emissió fins a una nau alienígena estavellada. Dos membres de la tripulació són infectats sense saber-ho per espores transportades per l’aire de la flora local. Criatures alienígenes conegudes com a neomorfs creixen ràpidament dins dels dos membres de la tripulació, matant-los en el procés, i després ataquen l’equip, destruint el mòdul d’aterratge en el procés. Un neomorf mor abans que els supervivents siguin rescatats per el David, un predecessor del model del Walter que es va deixar de fabricar per ser massa semblant a l’ésser humà.

El David condueix els supervivents a un temple envoltat de milers d’humanoides morts. Afirma que ell i la directora científica Elizabeth Shaw, els únics supervivents de la nau espacial Prometeu, que va desaparèixer deu anys abans, van arribar a la nau alienígena. Tanmateix, van perdre el control i es va estavellar, cosa que va provocar la mort de l’Elizabeth i l’alliberament d’un patogen mortal que va aniquilar la fauna del planeta. El patogen infecta qualsevol organisme viu, ja sigui matant-lo o creant híbrids agressius.

El David revela la seva decepció amb el model del Walter per mancar de creativitat i humanitat, i ridiculitza el seu inventor, Peter Weyland, com a indigne de les seves creacions. El David confessa el seu amor per l’Elizabeth, l’única persona que el va tractar amb amabilitat. Quan un neomorf s’infiltra al temple i mata un altre membre de l’equip, el David intenta comunicar-s’hi, però s’enfurisma quan l’Oram el mata. Enfrontant-se al David, l’Oram s’assabenta que l’androide ha estat experimentant amb el patogen per dissenyar noves criatures. El David enganya l’Oram perquè s’acosti a un paràsit abraçador de cares, que el deixa fecund fatalment amb un embrió xenomorf.

Mentre l’equip busca els membres desapareguts, el Walter descobreix el cadàver disseccionat de l’Elizabeth, utilitzat pel David en els seus experiments. El David admet haver alliberat el patogen deliberadament i expressa el seu disgust per la humanitat, que creu que és una espècie moribunda que les seves creacions substituiran. El Walter desafia el David, assenyalant inexactituds en la seva comprensió de la història humana, suggerint que les conclusions de el David són errònies. El David aparentment inhabilita el Walter, sense ser conscient de les seves habilitats d’autoreparació.

El David intenta utilitzar la Daniels com a substitut de l’Elizabeth, però el Walter intervé, lluitant contra ell. Mentrestant, el Dan Lope, un altre membre de l’equip, és atacat per un abraçador facial i més tard perseguit pel xenomorf ara completament crescut. El pilot de la nau Tennessee utilitza l’elevador de càrrega de la Covenant per rescatar la Daniels, el Lope i el Walter, que afirma haver eliminat el David. La Daniels aixafa el xenomorf amb el braç agafador de l’elevador, permetent al grup tornar amb la Covenant. L’endemà al matí, un xenomorf surt del pit del Lope, matant-lo. La Daniels i el Tennessee atrauen la criatura a la badia de terraformació de la Covenant i l’expulsen a l’espai.

La nau reprèn el seu viatge cap a Origae-6. Quan el Walter col·loca la Daniels en estasi, ella s’adona que en realitat és el David. Abans que pugui actuar, la càpsula d’estasi la deixa inconscient. Fent-se passar pel Walter, el David envia una transmissió afirmant que la tripulació, excepte la Daniels i el Tennessee, van morir en l’explosió de supernova. Regurgita dos embrions d’abraçadors facials i després avalua els colons adormits, planejant utilitzar-los en els seus experiments.

dissabte, 27 de maig del 2017

dimecres, 24 de maig del 2017

Nina (2016)




[491]

Doncs a mi m’ha agradat i força!


Encara que està mal valorada a IMDb a mi m’ha agradat molt. És clar que té les seves cosetes. Potser la més important i vistosa és que la Zoe Saldana és massa “guapa” per fer de la lletja i esquerpa Nina Simone. Per altra banda, ara mateix la tinc massa identificada amb la tinent Uhura d’Star Trek i Gamora dels Guardians de la Galàxia. Amb tot, durant el devenir de la pel·lícula, poques vegades veig els personatges de ciència ficció d’aquestes produccions amb més repercusió. Veig la Nina. La segona és que ella en canta totes les cançons que sonen a la pel·lícula; a sobre ho fa molt bé; però la Nina tenia una veu molt personal i inconfundible i, és clar, qui l’hagi sentida fins i tot es fa estrany sentir temes clàssics seus en una veu “normal”… Pel demés, la història i la manera d’explicar-la, a mi m’ha enganxat de principi a final. “30 anys d’alcohol, drogues i malaltia mental”, és una frase que diu la mateixa Nina i que descriu bastant bé els tristos finals de molts d’aquests genis.




IMDb (5,2):
“La història de la pianista i cantant de jazz, morta el 2003, Nina Simone incloent el seu ascens a la fama i la relació amb el seu representant de Clifton Henderson.”

dilluns, 22 de maig del 2017

Star Trek Beyond (2016)




[490]

Regulera, però a mi ja em va bé.



Lorem ipsum.



Doncs sí. Potser la més fluixa de les 3. I potser és perquè ja no hi és el J.J. Abrams a la direcció. Amb tot, m’ho passat d’allò més bé i he rigut com una criatura quan, per exemple, intentava arrancar la nau en baixada… ;-)




IMDb (7,1):
“La tripulació de l’USS Enterprise explora els confins de l’espai desconegut on es troben amb un nou enemic despietat, que els posa a ells i tot el que la Federació representa, a prova.”

diumenge, 21 de maig del 2017

Aquarius (2016)




[489]

No sé si bé o malament… encara l’estic processant… ;-)


… com el polvo de la Sònia Braga. Està clar que ha captat el meu interés de principi a final, però en el fons ha passat de tot i no ha passat res i no sé si això és bo o és dolent.




IMDb (7,8):
“Clara, una vídua de 65 anys d’edat i jubilada com a crític musical, va néixer en una família rica i tradicional a Recife, Brasil. Ella és l’última resident d’Aquarius, un original edifici de dues plantes construït en la dècada de 1940, en una zona de classe alta de Recife, a primera línia de platja. Tots els altres apartaments ja han estat adquirits per una constructora que té altres plans per a aquest edifici, però Clara s’ha compromès només a marxar quan mori i participarà en una guerra freda amb l’empresa. Aquesta tensió destorba Clara mentre passa el seu dia a dia, així com es mostra ferma en la seva manera de pensar sobre els seus éssers estimats, el seu passat i el seu futur.”

dissabte, 20 de maig del 2017

On the Milky Road (2016)




[488]

Realment sorprenent!


Una mica més curta i més simplificada i hagués estat una maleïda genialitat… s’ha fet un pèl llarga, innecessàriament (EMHO).




IMDb (7,0):
“Una història que s’estén a través de la guerra, l’amor i la vida com un reclús.”

#funnywordsgift (128)

“Break the ice.”

[128]

divendres, 19 de maig del 2017

Silence (2016)




[487]

Correcte, però no m’interessa gens ni mica…


I per molt ben feta que estigui, és pesadeta de nassos. De les coses bones també te’n canses…




IMDb (7,3):
“Al segle 17, dos sacerdots jesuïtes portuguesos viatgen al Japó en un intent de localitzar al seu mentor, que es rumoreja que té l'apostasia compromesa, i per propagar el catolicisme.”

dijous, 18 de maig del 2017

Kimi no na wa. (2016) (Your Name.)

[486]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Makoto Shinkai
Guió: Makoto Shinkai
Veus de doblatge: Ryûnosuke Kamiki, Mone Kamishiraishi, Ryô Narita

[ Animació, drama, fantasia ] 1h 46min

Sinopsi

IMDb (8,4):
“Dos desconeguts es troben vinculats d’una manera estrambòtica. Quan es formi una connexió, la distància serà l’únic que els mantindrà separats?”

Crítica

Bé… peeerò…

Mal acostumat a les pel·lícules de Ghibli, tot i que aquesta les supera en moltes coses, en altres es queda clarament per sota. És curiós veure com hi han pel·lícules orientals dedicades a un target d’edat tant concret, quan a occident les preparen per a tots els públics i com més ampli és aquest marge, millor…

[Editat 24/05/21] Quatre anys després, l’he tornat a veure per tercera o quarta vegada i m’agrada encara més. Encara vaig descobrint nous detalls que la converteixen en una pel·lícula de referència. Una d’elles és el títol, que tant en japonès com en anglès porten un punt final, tot i que, em sembla, la traducció més correcta seria "El teu nom és…" amb el verb i els punts suspensius, que són les paraules finals.

Com a curiositat, quan vaig escriure incialment aquesta entrada, la valoració era 8,6 i ara veig que és 8,4… En la meva opinió això no vol dir pràcticament res, més enllà que, des de l’èxit l’ha vist molta més gent que els otaku habituals i hi ha hagut molta gent, com jo mateixa al principi, que li ha costat entendre-la.

Resum (amb espòilers)

Mitsuha Miyamizu és una noia de secundària que viu a la ciutat rural d'Itomori, prop d'Hida. Avorrida de la ciutat, vol ser un noi de Tòquio en la seva pròxima vida. Inexplicablement comença a canviar de cos de manera intermitent amb Taki Tachibana, un noi de l’institut de Tòquio, que es desperta com l’altra persona i ha de viure les seves activitats i les seves interaccions socials durant el dia. Els dos inicialment creuen que aquestes experiències són somnis vius, però finalment s’adonen que poden comunicar-se entre ells deixant missatges en paper, telèfons i, de vegades, a la pell de l’altre. Mitsuha (en el cos de Taki) estableix a Taki una cita amb el seu company de feina Miki Okudera, mentre que Taki (en el cos de Mitsuha) fa que Mitsuha sigui popular a l'escola. Un dia, Taki (al cos de Mitsuha) acompanya l’àvia de Mitsuha, Hitoha, i la seva germana Yotsuha, a deixar el ritual kuchikamizake d’alcohol, fet per les germanes, com a ofrena al santuari sintoista situat a la part superior de la ciutat. Es creu que representa el cos del déu guardià del poble que governa sobre les connexions i el temps humans. Taki llegeix una nota de Mitsuha sobre el cometa Tiamat, que s’espera que passi el més proper a la Terra el dia del festival de tardor. L'endemà, Taki es desperta al seu cos i va a una cita amb Miki, que li diu que li agradava la cita, però també que pot dir que està preocupat pels pensaments d'una altra persona. Taki intenta trucar a Mitsuha per telèfon, però no pot arribar a ella i troba que el canvi de cos ha finalitzat.

Taki, Miki i el seu amic Tsukasa viatgen a Gifu en tren en un viatge a Hida, tot i que Taki desconeix el nom de la ciutat, sinó que confia en els esbossos que ha fet del paisatge circumdant de memòria. Un propietari de restaurant a Hida reconeix la ciutat a l’esbós com Itomori, originària d’aquí. Porta a Taki i els seus amics a les ruïnes de la ciutat, que ha estat destruïda i on van morir cinc-cents residents quan el cometa Tiamat es va fragmentar inesperadament tres anys abans. Mentre contempla el cràter d’impacte amb incredulitat, Taki observa que els missatges de Mitsuha desapareixen del seu telèfon i els seus records d’ella comencen a desaparèixer. Taki troba el nom de Mitsuha en el registre de víctimes mortals i es pregunta si el canvi de cos era només un somni. Mentre Miki i Tsukasa tornen a Tòquio, Taki viatja al santuari, amb l'esperança de retrobar-se amb Mitsuha i avisar-la del cometa. Al santuari, Taki beu el kuchikamizake de Mitsuha i després cau en una visió, on albira el passat de Mitsuha. També recorda que ja s'havia trobat amb Mitsuha en un tren tres anys abans quan va arribar a Tòquio en el seu propi període de temps per trobar-lo, tot i que Taki no la va reconèixer ja que el canvi de cos encara havia de produir-se en el seu període temporal. Abans d’abandonar el tren amb vergonya, Mitsuha li havia lliurat la cinta de cabell, que des de llavors porta al canell com a encant de bona sort.

Taki es desperta al cos de Mitsuha a casa seva al matí del festival. Hitoha dedueix el que ha passat i li diu que la capacitat de canvi de cos ha passat a la seva família com a cuidadores del santuari. Taki convenç a Tessie i Sayaka, dos dels amics de Mitsuha, perquè els ciutadans evacquin Itomori, desactivant la subestació elèctrica i emetent una falsa alerta d'emergència. Taki es dirigeix ​​cap al santuari, adonant-se que Mitsuha deu estar al seu cos allà, mentre Mitsuha es desperta al cos de Taki. A la part superior de la muntanya durant la posta de sol, els dos perceben la presència de l’altre, però estan separats per períodes de temps contrastats i no es poden veure. Quan cau el crepuscle (anomenat a la pel·lícula com "hora màgica" o kataware-doki), [nota 1] tornen als seus propis cossos i es veuen en persona. Després que Taki torni la cinta de Mitsuha, intenten escriure els seus noms a la palma de l’altre perquè es recordin. Abans que Mitsuha pugui escriure la seva, però, el crepuscle passa i tornen als seus respectius períodes de temps. Quan el pla d’evacuació falla, Mitsuha ha de convèncer el seu pare Toshiki, l’alcalde d’Itomori, per evacuar tothom. Abans de fer-ho, Mitsuha s'adona que els seus records de Taki s'esvaeixen i descobreix que va escriure "T'estimo" a la seva mà en lloc del seu propi nom. Els fragments del cometa xoquen contra la Terra i destrueixen Itomori. Taki es desperta en el seu propi període de temps sense recordar res.

Cinc anys després, Taki s’ha graduat de la universitat i busca feina. Intueix perdre alguna cosa important que no pot identificar i sent un interès inexplicable pels esdeveniments que envolten el cometa, ara fa vuit anys. La ciutat d’Itomori havia estat destruïda; no obstant això, tota la seva gent va sobreviure ja que havien evacuat just a temps. Mentrestant, Mitsuha s'ha traslladat a Tòquio. Temps després, Taki i Mitsuha es veuen mútuament quan els seus respectius trens es passen, i de seguida es veuen atrets a buscar-se. Cadascun desembarca i corre per trobar l’altre, reunint-se finalment a les escales del santuari Suga [ja]. Taki crida a Mitsuha, dient que sent que la coneix, i ella respon igual. Després d’haver trobat allò que cadascun havia buscat durant molt de temps, van vessar llàgrimes de felicitat i es pregunten simultàniament el seu nom.