[486]
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció:
Makoto Shinkai
Guió:
Makoto Shinkai
Veus de doblatge:
Ryûnosuke Kamiki,
Mone Kamishiraishi,
Ryô Narita
[ Animació, drama, fantasia ] 1h 46min
Sinopsi
IMDb (8,4):
“Dos desconeguts es troben vinculats d’una manera estrambòtica. Quan es formi una connexió, la distància serà l’únic que els mantindrà separats?”
Crítica
Bé… peeerò…
Mal acostumat a les pel·lícules de Ghibli, tot i que aquesta les supera en moltes coses, en altres es queda clarament per sota. És curiós veure com hi han pel·lícules orientals dedicades a un target d’edat tant concret, quan a occident les preparen per a tots els públics i com més ampli és aquest marge, millor…
[Editat 24/05/21] Quatre anys després, l’he tornat a veure per tercera o quarta vegada i m’agrada encara més. Encara vaig descobrint nous detalls que la converteixen en una pel·lícula de referència. Una d’elles és el títol, que tant en japonès com en anglès porten un punt final, tot i que, em sembla, la traducció més correcta seria
"El teu nom és…" amb el verb i els punts suspensius, que són les paraules finals.
Com a curiositat, quan vaig escriure incialment aquesta entrada, la valoració era 8,6 i ara veig que és 8,4… En la meva opinió això no vol dir pràcticament res, més enllà que, des de l’èxit l’ha vist molta més gent que els
otaku habituals i hi ha hagut molta gent, com jo mateixa al principi, que li ha costat entendre-la.
Resum (amb espòilers)
Mitsuha Miyamizu és una noia de secundària que viu a la ciutat rural d'Itomori, prop d'Hida. Avorrida de la ciutat, vol ser un noi de Tòquio en la seva pròxima vida. Inexplicablement comença a canviar de cos de manera intermitent amb Taki Tachibana, un noi de l’institut de Tòquio, que es desperta com l’altra persona i ha de viure les seves activitats i les seves interaccions socials durant el dia. Els dos inicialment creuen que aquestes experiències són somnis vius, però finalment s’adonen que poden comunicar-se entre ells deixant missatges en paper, telèfons i, de vegades, a la pell de l’altre. Mitsuha (en el cos de Taki) estableix a Taki una cita amb el seu company de feina Miki Okudera, mentre que Taki (en el cos de Mitsuha) fa que Mitsuha sigui popular a l'escola. Un dia, Taki (al cos de Mitsuha) acompanya l’àvia de Mitsuha, Hitoha, i la seva germana Yotsuha, a deixar el ritual kuchikamizake d’alcohol, fet per les germanes, com a ofrena al santuari sintoista situat a la part superior de la ciutat. Es creu que representa el cos del déu guardià del poble que governa sobre les connexions i el temps humans. Taki llegeix una nota de Mitsuha sobre el cometa Tiamat, que s’espera que passi el més proper a la Terra el dia del festival de tardor. L'endemà, Taki es desperta al seu cos i va a una cita amb Miki, que li diu que li agradava la cita, però també que pot dir que està preocupat pels pensaments d'una altra persona. Taki intenta trucar a Mitsuha per telèfon, però no pot arribar a ella i troba que el canvi de cos ha finalitzat.
Taki, Miki i el seu amic Tsukasa viatgen a Gifu en tren en un viatge a Hida, tot i que Taki desconeix el nom de la ciutat, sinó que confia en els esbossos que ha fet del paisatge circumdant de memòria. Un propietari de restaurant a Hida reconeix la ciutat a l’esbós com Itomori, originària d’aquí. Porta a Taki i els seus amics a les ruïnes de la ciutat, que ha estat destruïda i on van morir cinc-cents residents quan el cometa Tiamat es va fragmentar inesperadament tres anys abans. Mentre contempla el cràter d’impacte amb incredulitat, Taki observa que els missatges de Mitsuha desapareixen del seu telèfon i els seus records d’ella comencen a desaparèixer. Taki troba el nom de Mitsuha en el registre de víctimes mortals i es pregunta si el canvi de cos era només un somni. Mentre Miki i Tsukasa tornen a Tòquio, Taki viatja al santuari, amb l'esperança de retrobar-se amb Mitsuha i avisar-la del cometa. Al santuari, Taki beu el kuchikamizake de Mitsuha i després cau en una visió, on albira el passat de Mitsuha. També recorda que ja s'havia trobat amb Mitsuha en un tren tres anys abans quan va arribar a Tòquio en el seu propi període de temps per trobar-lo, tot i que Taki no la va reconèixer ja que el canvi de cos encara havia de produir-se en el seu període temporal. Abans d’abandonar el tren amb vergonya, Mitsuha li havia lliurat la cinta de cabell, que des de llavors porta al canell com a encant de bona sort.
Taki es desperta al cos de Mitsuha a casa seva al matí del festival. Hitoha dedueix el que ha passat i li diu que la capacitat de canvi de cos ha passat a la seva família com a cuidadores del santuari. Taki convenç a Tessie i Sayaka, dos dels amics de Mitsuha, perquè els ciutadans evacquin Itomori, desactivant la subestació elèctrica i emetent una falsa alerta d'emergència. Taki es dirigeix cap al santuari, adonant-se que Mitsuha deu estar al seu cos allà, mentre Mitsuha es desperta al cos de Taki. A la part superior de la muntanya durant la posta de sol, els dos perceben la presència de l’altre, però estan separats per períodes de temps contrastats i no es poden veure. Quan cau el crepuscle (anomenat a la pel·lícula com "hora màgica" o kataware-doki), [nota 1] tornen als seus propis cossos i es veuen en persona. Després que Taki torni la cinta de Mitsuha, intenten escriure els seus noms a la palma de l’altre perquè es recordin. Abans que Mitsuha pugui escriure la seva, però, el crepuscle passa i tornen als seus respectius períodes de temps. Quan el pla d’evacuació falla, Mitsuha ha de convèncer el seu pare Toshiki, l’alcalde d’Itomori, per evacuar tothom. Abans de fer-ho, Mitsuha s'adona que els seus records de Taki s'esvaeixen i descobreix que va escriure "T'estimo" a la seva mà en lloc del seu propi nom. Els fragments del cometa xoquen contra la Terra i destrueixen Itomori. Taki es desperta en el seu propi període de temps sense recordar res.
Cinc anys després, Taki s’ha graduat de la universitat i busca feina. Intueix perdre alguna cosa important que no pot identificar i sent un interès inexplicable pels esdeveniments que envolten el cometa, ara fa vuit anys. La ciutat d’Itomori havia estat destruïda; no obstant això, tota la seva gent va sobreviure ja que havien evacuat just a temps. Mentrestant, Mitsuha s'ha traslladat a Tòquio. Temps després, Taki i Mitsuha es veuen mútuament quan els seus respectius trens es passen, i de seguida es veuen atrets a buscar-se. Cadascun desembarca i corre per trobar l’altre, reunint-se finalment a les escales del santuari Suga [ja]. Taki crida a Mitsuha, dient que sent que la coneix, i ella respon igual. Després d’haver trobat allò que cadascun havia buscat durant molt de temps, van vessar llàgrimes de felicitat i es pregunten simultàniament el seu nom.
