Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:
A Tòquio hi viu el
Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’onze anys que estudia l’últim curs de primària.
Buenas noches, Punpun explica al llarg de
13 volums i
147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i cinc companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida del Punpun fins l’edat adulta, amb vint-i-dos anys.
Tot vertebrat en la relació entre el
Punpun i l’
Aiko, una nena de la que s’enamora innocentment a primària i, bastant més tard, de la
Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies i neurosis que passen pel seu cap –de nen, primer, i adolescent, després–, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure, però que donen context a la història (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades, fins que no en fas una segona lectura, no ho veus).
[ Estructura de l’obra ]
Hi han cinc parts o etapes vitals del protagonista bastant diferenciades:
- l’escola primària (11 anys),
- secundària (13 anys),
- batxillerat (15 anys),
- dels 18 als 20 anys i
- el procés d’autodestrucció final.
- En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix innocentment l’Aiko i la idealitza.
- En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi; té un contacte distant amb l’Aiko.
- En els volums 5, 6 i 7 el Punpun cursa batxillerat (15 anys); la mare del Punpun té càncer i acaba morint.
- En els volums 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; coneix la Sachi i se n’enamora.
- En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.
Al Japó es va començar a publicar el 2007 i va acabar a finals de 2013. Aquí es va publicar entre 2015 i 2016.
He llegit recentment una
review de l’obra i m’ha aportat punts de vista que ni se m’havien passat pel cap. Pel poc que anat llegint i veient, i per si no ho tenia prou clar,
Buenas noches, Punpun és ja una obra de referència per generacions futures i se’n poden treure tantes lectures com experiències personals existeixen.
Aquí deixo l’enllaç per si algú el vol veure. El que ve a dir és que tota l’obra està basada en el
Tanabata o festivitat de les estrelles, una celebració tradicional japonesa que es conmemora el setè dia del setè mes (7 de juliol) i celebra el retrobament anual de dues estrelles, Vega i Altair, durant la nit i que només es pot veure si el cel està sense núvols. Està basat en la llegenda dels enamorats de
la princesa i el pastor. O dit d’una altra manera, un
triangle amorós, perquè tot i que la història parla de dos enamorats, en realitat es tracte d’un trio on una tercera persona n’és l’espectador. En la història hi han referències creuades al Tabanata, però no només
Vega i
Altair… hi apareix també
Daneb.
La particularitat d’aquest manga, molt ben dibuixat per cert (i millor escrit), és que tots els personatges són bastant realistes però el personatge principal, Punpun, es mostra com un ninot “mal dibuixat” –tot just esbossat– en forma d’au amorfa. Al principi no té ni tan sols els braços, però a mida que Punpun va creixent (madurant) la forma del dibuix es va allargant, evolucionant i, en moments –els necessaris per la situació–, les mans o altres parts del seu cos estan perfectament dibuixades. En moments d’ostracisme perd la forma d’au i s’arriba a convertir en un triangle (o una piràmide, segons es miri…) o fins i tot un cap amb 4 ulls un sota l’altre. La forma que veiem és més el sentiment de com se sent ell respecte els demés que no pas com el veuen els demés: un noi normal. Fins pràcticament l’edat adulta, quan ja ha fet l’estirada final i ja ha madurat, en veiem el cos d’un noi espigat i prim però encara amb el cap d’au.
Una altra particularitat és que tots els personatges del còmic expressen les paraules que surten de les seves boques mitjançant els globus (
bocadillos en castellà) menys ell. Se suposa que té converses però poques vegades apareixen i quan ho fan és a través de vinyetes senceres en negre. Normalment així es mostren els seus pensaments i quan realment diu alguna cosa, el text està entre cometes.
En aquest volum, l’Aiko Tanaka es trasllada a la classe de l'escola primària del Punpun Punyama i s'agraden. A casa, el Punpun entra en el que semblen les conseqüències que el seu pare abusava de la seva mare. Mentre ella es queda a l'hospital i el seu pare se separa, el seu oncle Yūichi Onodera, germà de la mare, ve a viure amb el Punpun. El Punpun també s'assabenta que la mare de l'Aiko ven aigua miraculosa i ell fa una promesa amb l'Aiko de portar-la amb el seu oncle a Kagoshima. El Punpun i els seus amics miren un vídeo porno i s'ensopeguen amb una confessió gravada d'un home que ha assassinat la seva família, sol·licitant que localitzin els cossos i un premi. El Punpun i els seus amics, juntament amb l'Aiko, visiten la fàbrica de miso abandonada esmentada al vídeo.
Capítol 1: En una dia normal d’escola, una nena que li agradava a Punpun, marxa de l’escola. Als pocs dies arriba una nova companya, l’
Aiko Tanaka, de la que també s’hi enamora… a primera vista, és clar. En la seva “malaltisa” personalitat, amb dificultats notables per comunicar-se amb els seus companys, decideix seguir-la fins que ella se’n dóna compte i acaben xerrant (ella, perquè ell no obre la boca). Quan arriba a casa, un dia normal en la família Punyama, el pare –en l’atur– està veient bèisbol al televisor i tot demanant-li una cervesa a la seva dona, comença una discussió. Una més. Més tard el pare li regala un telescopi perquè pugui mirar les estrelles i aprofita per fer la redacció que li han demanat a l’escola tot dient que ell serà investigador espacial… així l’Aiko estarà més per ell. Entre les crits i discussions dels pares, s’inventa tot un món de fantasia en el que déu li parla… Al matí següent Punpun està preparat per anar a l’escola i en baixar al menjador es troba amb tot el menjador destrossat, la seva mare estesa al terra amb un nyenyo al cap i el seu pare balbucejant que ha entrat un lladre…
Capítol 2: La policia interroga el pare del Punpun mentre la seva mare és atesa a l’hospital. Finalment l’oncle
Yūichi, el germà petit de la seva mare –solter i “enrotllat”– es fa càrrec del Punpun. A l’escola ha de llegir la seva redacció davant tota la classe, però s’acaba bloquejant i s’inventa una altra cosa –diu el que pensa que tothom vol escoltar– en el mateix moment que surt corrents. L’Aiko va darrera seu, troba la redacció que li ha caigut al gimnàs, la llegeix i es posa molt contenta.
Capítol 3: L’Aiko troba el Punpun amagat en una dependència del gimnàs i tenen una breu conversa en la que ella li diu que
“no pasa nada por querer soñar”. L’agafa de la mà i surten atravessant la pista polivalent del gimnàs. Aquí el Punpun li diu
“pase lo que pase quiero protegerte a ti, Aiko, y a nadie más que a ti”. I acaba amb un
“porque me gustas mucho”. Aquesta breu declaració d’intencions s’anirà repetint al cap del Punpun durant la resta de volums amb el pas dels anys. Ella li fa un petó. Mentre passen els dies a l’escola, el Punpun acaba convençut que l’Aiko podria ser l’amor de la seva vida.
Capítol 4: El Yūichi, l’oncle de Punpun, s’instal·la definitivament a casa del Punpun per fer-se’n càrrec. Van a veure la seva mare a l’hospital i es comença a veure que la mare del Punpun tampoc en té una especial estima pel seu fill… I mentrestant el Punpun li pregunta a l’oncle Yūichi quan tornarà el seu pare.
Capítol 5: Els companys d’escola es veuen també els caps de setmana i els nois han decidit anar a veure una pel·li “guarra”. Com finalment no la poden veure, s’acaben conformant amb una revista. El grup de noies se’ls troba en aquell moment i, tot intentant dissimular, s’inventen una excusa. Quan ja marxen, l’Aiko es gira mirant el Punpun i li fa una pregunta que també es repetirà una i mil vegades al cap del Punpun:
“¡¡Tú no mientes, ¿verdad Punpun?!” Aquella nit, amb les imatges al cap de la revista i l’enamorament de l’Aiko, el Punpun té la seva primera ejaculació.
Capítol 6: Com no entén què ha passat, està convençut que “el cervell li ha sortit per la pilila”… Comença a mirar llibres “explícits” de medicina i el cap se li omple d’imatges que combina amb les paraules de l’Aiko
“tendremos que ir a otro planeta si no queremos que la humanidad se extinga”. A tot això recorda que el seu pare li va regalar un telescopi i mirant-hi, al veure un punt lluminós que es mou, pensa que ha descobert un planeta. El seu cap no para… sexe, planetes, pares, Aiko… Al dia següent és incapaç d’interactuar amb l’Aiko i l’evita. Al mateix temps una nena se li declara formalment al Harumi, el company del Punpun que porta ulleres.
Capítol 7: A la classe d’educació física, va constantment repetint-se les imatges amb l’afegit del seu company i els tòpics
“dos que se gustan salen juntos” i
“follar”… En un moment donat perd el coneixement, cau al terra i el porten a infermeria. L’Aiko cau a terra expressament per haver d’anar a la infermeria i poder parlar amb el Punpun que fins ara l’havia estat evitant. Ella també li confessa que
“¡¡… tú también me gustas a mí, Punpun!!” i en la seva inocència li demana que pensi “sempre” en la seva felicitat. Amb aquest “sempre” el Punpun dubta. Al tornar cap a casa, el Harumi comenta que la noia amb la que sortia l’ha deixat plantat perquè s’ha enterat tot el món i li fa vergonya. El grup de nois acorden que les dones “fan por” i amb els vídeos porno en tenen més suficient. Just en el moment en que es troben un vídeo porno al terra…
Capítol 8: Mentre l’oncle Yūichi acorda condicions de la separació dels seus pares amb un advocat, el Punpun es queda sol a casa, moment en el que arriben tots els seus amics a veure la pel·li porno que s’han trobat. Tot comença molt bé fins que en el moment més inoportú veuen el relat d’una persona anònima que ha gravat sobre el vídeo perquè justament el trobin els nens. El seu missatge és que ha matat a la seva família amb les seves pròpies mans perquè la vida és una merda i no es mereixen aquest sufriment… Acaba dient on estan enterrats els cadàvers juntament amb una bona quantitat de diners. El vídeo porno continua.
Capítol 9: L’oncle Yūichi es posa a fer el menjar i truquen a la porta. Una dona, molt pesada i a la que clarament li falta un bull, es presenta a la porta acompanyat d’una nena amb l’intenció de vendre-li aigua purificada per un santurró d’una secta. Com l’oncle li rebat totes les absurditats, la dona li fa un numeret i la pobra nena ja no sap com acotar més el cap. A tot això Punpun, que està amb les seves cabòries, surt a la porta a preguntar per un ratllador de poma i es dona compte que la nena és l’Aiko i, la boja de la secta, la seva mare. L’Aiko també veu el Punpun.
Capítol 10: L’Aiko fuig corrents molt avergonyida. El Punpun surt corrents darrera ella que no para de plorar. L’Aiko ensopega amb un ciclista i cau, moment en el que el Punpun arriba a ella. L’Aiko li recrimina que el dia que van sortir del cole i la va acompanyar “camí de casa”, la seva casa estava en direcció contrària –se suposa que per això anava tranquila que no es trobaria ningú conegut–. L’Aiko li explica perquè va haver de canviar d’escola i el Punpun no diu res. L’Aiko vol desaparèixer ben lluny i comença a fantasejar amb anar a casa del seu oncle a Kagoshima, la punta més al sud del país. El Punpun li diu que se n’aniran junts al planeta que ha descobert… i l’Aiko li etziba que està tonto. El Punpun se li abraça i li promet que anirà amb ella a Kagoshima, però l’Aiko l’adverteix que si li falla a la promesa
“te mato, que conste””, una altra frase “mítica” que s’anirà repetint al cap del Punpun.
Capítol 11: Mentre el Punpun fa números per com arribar a Kagoshima, coneixem les també complicades vides dels seus companys d’escola, el Seki –el de la tirita al nas– i el Shimizu –el “curtet” del grup que sempre va em el nas rajant de mocs–. El Seki té un pare alcohòlic que ha tancat el negoci de menjar per emportar i el Simizu “veu” una nau extraterrestre amb el déu caca… o sigui, una merda que és un déu! El Seki abusa del Shimizu i paga amb ell les seves frustacions familiars, però al mateix temps el defensa sempre. Mentrestant el Harumi –el de les ulleres– comenta amb el Koma –el quart noi del grup– la recompensa que deia el noi del vídeo i fa les seves càbales.
Capítol 12: Els cinc nois decideixen anar a buscar el tresor quan apareix el grup de noies vestides amb el vestit tradicional japonés –aquella nit és el Tabanata– amb l’Aiko. S’hi afegeix i va amb ells com un “prova de valor”. Tots sis van cap a la fàbrica abandonada on suposadament hi han els cadàvers enterrats i el tresor i quan estan a punt d’entrar, senten que algú s’acosta.
