I am a HERO 2 (2009)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ] (ed. 2014)
Norma Editorial



[33]

Una mica millor…

La veritat és que aquest segon volum és més semblant a la pel·lícula. De fet la pel·lícula comença com al primer volum i una mica com el segon. El manga però, és més gore que la pel·lícula i s’agraeix. I tot el que “em molestava” de vinyetes sense dir-me res en el primer volum, almenys en aquest segon passen coses… fins i tot moltes més coses que en la pel·lícula. En aquest punt he de dir que m’ha agradat. Amb tot però, i en línies generals, no m’acaba de fer el pes…

Aquest segon volum l’he llegit en biblioteca i això podria haver influit en la meva opinió. Potser continuo un tercer volum en biblioteca… no ho sé encara. (Hi he descobert tot un món “free” que em pot atreure. ;-) ) El que vull dir és que, hi han coses que estan bé –llenguatge cinematogràfic amb acció total, pràcticament sense diàleg– i coses que no. Per exemple, encara que d’una pàgina a una altra canvia el capítol –suposo perquè ho deuen tenir estipulat amb l’editor, tantes pàgines un capítol– la història continua igual, no hi han talls ni canvis de tema. Això potser més endavant estarà bé. Ara ho trobo ridícul. Per altra banda, sabent-ne el contingut de la pel·lícula, anava resaviat i aquest segon volum amb tant poc diàleg i tanta imatge en mode cinematogràfic te l’acabes en un tres i no res. Menys d’una horeta.



Whakoom:
“A Hideo no li acaba quedant més remei que acceptar que la seva nòvia no és víctima d’una nit d’alcohol (aquest cop no), encara que tampoc sembla ser molt conscient en tota la història del que està passant realment. I a partir d’aquest moment comença una lluita per la supervivència en tota regla, en què l’objectiu és allunyar-se el més possible de la ciutat mentre es veu turmentat pel record de Tekko, a la qual ara percep com una companya ideal i afectuosa que va mantenir l’amor per ell fins i tot en aquests últims moments com a criatura monstruosa.”



11 capítols (12-22) - 200 pàg. b/n + 8 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

The Babysitter (2017)

[527]

Està “bastant bé”… però no m’interessa gens!

És la “típica” pel·lícula “de manual” que, a poc ben feta que estigui parida, serà una pel·lícula bastant “correcta” i si li afegeixes una mica de creativitat, fins i tot podràs arribar a dir que és una bona pel·lícula. Francament, jo ara mateix tinc el cap en altres coses i la temàtica –enfocada a adolescents per Halloween– no em diu res. Sí hi ha un moment de sorpresa, però és justament el moment que veus en el tràiler, així que… per mi no val massa la pena.



IMDb (6,4):
“Els esdeveniments d’un vespre/nit prenen un gir inesperat a pitjor quan un “nen” intenta espiar a la seva mainadera.”

A Ghost Story (2017)

[526]

Massa, massa lenta…

La història està força bé. Correctament argumentada, explicada i narrada. Però la lentitud amb que ens mostra els fets és desesperant… i al principi insuportable. Una altra cosa no tindré, però paciència un sac, perquè sinó és per deixar-la al quart d’hora.



IMDb (7,0):
“En aquesta singular exploració del llegat, amor, pèrdua i enormitat de l’existència, el fantasma en forma de llençol blanc d’un home tot just trasapassat, torna a la seva casa suburbana per intentar tornar a connectar amb la seva esposa abandonada.”

#funnywordsgift (151)

“Get out of here legs help me.”

[151]

I am a HERO 1 (2009)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix i tinta… i color, suposo)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial



[32]

Interessant…

He comès un gran error! Introduir-me a la lectura de manga amb “Buenas noches, Punpun”. Malgrat les dificultats inicials per acostumar-me a la manera de llegir un manga, resulta que és una puta obra mestra de la que, ara mateix, n’estic fent una segona lectura perquè m’ho demana el cos… I és clar, qualsevol comparació en surt perdent.

Haig de dir que he escollit aquest manga, perquè en vaig veure la pel·lícula i em va agradar prou com per pensar que el manga en el que estava basada podia ser prou bo. També havia llegit alguna ressenya i tot indicava que era del milloret que es pot llegir en manga ara mateix. La veritat és que amb els dos condicionants que he explicat –havent llegit Punpun i havent vist la pel·lícula- el manga és bastant “lletjot”… mal dibuixat a estones. Però he de suposar que, amb l’excepció dels grans mestres del dibuix, això deu ser el que vindria a ser un manga normal. La manera d’explicar una història i la manera de dibuixar-la. Atenció, no dic que estigui malament, però a mi no m’acaba de fer el pes.

El que sí tinc clar és que no em gastaré 8,07€ x 22 volums = 177,54€ en comprar-me tots els volums. Potser sí que seguixo llegint la sèrie o algun volum més –ja ho veurem–, però em temo que serà via biblioteca municipal.

El que sí volia comentar és que no m’ha agradat l’edició d’aquest manga en particular. En quant a mides, sembla que aquesta és la mida estàndar… realment petit, però ara mateix ja no em preocupa perquè m’hi he acostumat. Però l’edició que ha arribat a les meves mans, o estava mal enquadernada o està mal dissenyada: per molt que obri les pàgines, alguns globus de diàleg que queden en l’interior m’eren difícils de llegir… si hagués estat tot el contingut mogut 2 o 3 mm cap l’exterior que hi quedava un marge prou ample, la cosa hagués estat diferenta.



Whakoom:
“El manga de zombis que està arrasant al Japó. Als seus 35 anys, Hideo Suzuki està atrapat en una vida mediocre, pateix contínues al·lucinacions i està començant a perdre la raó, mantenint filosòfiques converses amb el seu amic imaginari. Però quan el pànic i el caos s’apoderen de Tòquio descobreix, aterrit, que la realitat és molt més esgarrifosa que les seves fantasies. Tindrà el que cal tenir per ser un heroi?”

11 capítols (1-11) - 240 pàg. b/n + 8 pàg. color + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm (15 mm gruix)



I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

88,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88,5 Kg (pes real)

[Gràfica a Google Drive.]

Frases, cites i refranys: volem ser per caminar

“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat.”

(Però així, tot seguit, sense versos ni estrofes, com si fos una frase sencera…)

I ara sí, en vers, tots junts i ben fort:
“I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.”




Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

[ Lluís Llach (1978) ]

Buenas noches, Punpun 13 (2013)

[31]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial (29/10/16 a Espanya)
Shogakukan (27/12/13 al Japó)

13 capítols (135-147) - 272 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Les accions del Punpun l’han conduït fins a un carreró sense sortida… serà aquesta la seva fi? El Punpun es disposa a complir el somni de l’Aiko, que era viatjar junts fins a Kagoshima. Però no és un simple viatge d'enamorats, sinó una fugida endavant de dos fugitius.”

Crítica

Emocional i emocionant…

Jo diria que és la primera vegada que em cauen unes llagrimetes llegint alguna cosa. Sempre que m’ha passat alguna cosa semblant era perquè, a més a més de la història i havien ajudes de tipus visual o auditiu. Així, a pèl, la primera. Per alguna cosa serà.

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta, amb 22 anys. Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen context a la història.

[  Estructura de l’obra  ]

• En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys).
• En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi.
• En els volums 5 i xxx el Punpun cursa batxillerat (15 anys); (la mare del Punpun té càncer i acaba morint).
• En els volums xxx el Punpun fa xxx (xx anys); (xxx).

En aquest volum, el Punpun i l’Aiko continuen el seu viatge, ja que les seves depressions i la seva relació estan en el seu pitjor moment. L'Aiko insisteix en el feliç que està que els dos s'enamorin, però quan el Punpun es desperta de la migdiada, descobreix que l’Aiko s’ha suïcidat penjant-se. Negant-se a acceptar la veritat, el Punpun porta el seu cos amb ell, però finalment és descobert i endut pels gent del lloc. Torna a Tòquio i intenta suïcidar-se a prop d'un edifici antic (la fàbrica de miso) que ell, l'Aiko i els seus amics van visitar a l'escola primària, però la Sachi el troba, el salva i el porta a un hospital. Mentrestant, Pegasus i els seus cultistes es suïciden en massa, però el Seki rescata un Shimizu inconscient de l'edifici en flames. Encara que el Shimizu sobreviu, es torna amnèsic i no recorda qui és el Seki. Un any més tard, el Punpun, ha finalitzat la llibertat condicional per la mort de la mare de l’Aiko, té una feina normal, després d'haver trobat una relativa pau en una vida normal i poc emocionant. El Harumi, un antic company del Punpun de l'escola primària, el coneix per casualitat en un carrer, i després d'unes breus i poc notables paraules creuades, els dos se separen. Mentre el Punpun, envoltat dels amics que ha mantingut aquests darrers anys, s'acomiada d'ell amb llàgrimes, el Harumi li retorna la salutació, sabent que probablement no es tornaran a trobar mai més. A l'escola on el Harumi ensenya, una noia es trasllada a la seva classe i un jove estudiant s'enamora d'ella a primera vista, tal com ho va fer el Punpun amb l'Aiko onze anys abans.


Capítol 135: xxx

Capítol 136 xxx

Capítol 137: xxx

Capítol 138: xxx

Capítol 139: xxx

Capítol 140: xxx

Capítol 141: xxx

Capítol 142: xxx

Capítol 143: xxx

Capítol 144: xxx

Capítol 145: xxx

Capítol 146: xxx

Capítol 147: xxx

Col·lecció

• Buenas noches, Punpun 1 (2007)
• Buenas noches, Punpun 2 (2007)
• Buenas noches, Punpun 3 (2008)
• Buenas noches, Punpun 4 (2009)
• Buenas noches, Punpun 5 (2009)
• Buenas noches, Punpun 6 (2009)
• Buenas noches, Punpun 7 (2010)
• Buenas noches, Punpun 8 (2011)
• Buenas noches, Punpun 9 (2011)
• Buenas noches, Punpun 10 (2012)
• Buenas noches, Punpun 11 (2012)
• Buenas noches, Punpun 12 (2013)
• Buenas noches, Punpun 13 (2013)

Buenas noches, Punpun 12 (2013)

[30]

Valoració

Fitxa tècnica

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(おやすみプンプン - Oyasumi Punpun - Goodnight Punpun)

[ Manga seinen, slice of life ] (ed. 2016)
Norma Editorial (29/10/16 a Espanya)
Shogakukan (28/06/13 al Japó)

13 capítols (122-134) - 256 pàg. + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades mate amb baix relleu) - 130 x 180 mm (16 mm gruix)
Wikipedia   |   MyAnimeList

Sinopsi

Whakoom:
“Les accions del Punpun l’han portat a un carreró sense sortida… serà aquest la seva fi? El Punpun es disposa a complir el somni de l’Aiko que era viatjar junts fins Kagoshima. Però no es tracta d’un simple viatge d’enamorats, sinó d’una fugida cap endavant de dos fugitius.”

Crítica

A algú se li ha anat la pinça…

Quin patiment i quines sensacions més desagradables. En una pel·lícula, quan veig que la temàtica m’incomoda, directament l’aturo i en miro una altra (no tinc temps per estar patint en el meu temps d’oci…). Però amb la vida de Punpun, amb la que tant hem empatitzat durant 11 volums, què en fem ara que pren decisions que no agraden ningú i tot es torna més fosc i entortolligat que mai?

Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:

A Tòquio hi viu el Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’11 anys que estudia l’últim curs de primària. Buenas noches, Punpun explica al llarg de 13 volums i 147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i 5 companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida de Punpun fins l’edat adulta, amb 22 anys. Hi han quatre etapes bastant diferenciades: l’escola primària, secundària, batxillerat i els 20 anys.

Tot vertebrat en la relació entre el Punpun i l’Aiko, una nena de la que s’enamora a primària i, bastant més tard, de la Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies que passen pel seu cap, de nen primer i adolescent després, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades fins que no en fas una segona lectura no ho veus), però que donen context a la història.

[  Estructura de l’obra  ]

• En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix l’Aiko.
• En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi; té un contacte distant amb l’Aiko.
• En els volums 5, 6 i 7 el Punpun cursa batxillerat (15 anys); la mare del Punpun té càncer i acaba morint.
• En els volums 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; coneix la Sachi i se n’enamora.
• En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.

En aquest volum, la relació i les lesions del Punpun i l’Aiko empitjoren cada cop més a mesura que tots dos mostren un comportament suïcida. Després que el Punpun s'acosta a matar un desconegut sense cap motiu real, el duet arriba a Kagoshima i decideix anar a l'illa propera Tanegashima. Un cop allà, després d'una vetllada innocent passat per divertir-se, el Punpun decideix escanyar l'Aiko fins a la mort amb una corda abans de suïcidar-se, però ella l’atura, alhora que confessa que, de fet, és ella qui va matar la seva mare després que el Punpun l’apunyalés, doncs va notar que encara era viva després de la seva lluita amb Punpun. Mentrestant, la Sachi continua buscant el Punpun reunint-se amb els seus amics i familiars.


Capítol 122: xxx

Capítol 123 xxx

Capítol 124: xxx

Capítol 125: xxx

Capítol 126: xxx

Capítol 127: xxx

Capítol 128: xxx

Capítol 129: xxx

Capítol 130: xxx

Capítol 131: xxx

Capítol 132: xxx

Capítol 133: xxx

Capítol 134: xxx

Col·lecció

• Buenas noches, Punpun 1 (2007)
• Buenas noches, Punpun 2 (2007)
• Buenas noches, Punpun 3 (2008)
• Buenas noches, Punpun 4 (2009)
• Buenas noches, Punpun 5 (2009)
• Buenas noches, Punpun 6 (2009)
• Buenas noches, Punpun 7 (2010)
• Buenas noches, Punpun 8 (2011)
• Buenas noches, Punpun 9 (2011)
• Buenas noches, Punpun 10 (2012)
• Buenas noches, Punpun 11 (2012)
• Buenas noches, Punpun 12 (2013)
• Buenas noches, Punpun 13 (2013)