Bloc personal,

diumenge, 14 de juliol de 2019

1922 (2017)

[736]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Zak Hilditch
Guió: Stephen King (novel·la), Zak Hilditch
Actors: Thomas Jane, Molly Parker, Dylan Schmid

[ Crim, drama, terror ] 1h 42min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un agricultor humil però orgullós de la seva feina, durant l’any 1922 conspira per assassinar a la seva dona per obtenir-ne guanys econòmics i convenç el seu fill adolescent per ajudar-lo. Però les seves accions tenen conseqüències no desitjades.”

Crítica

Ben feta, però sense gràcia…

Una pel·lícula ben realitzada –ben feta–, però sense cap tipus d’interès. Si ha de ser una pel·lícual de terror, ho ho és en cap cas, perquè les úniques escenes suposadament terrorífiques són les visions que té de la seva dona morta, per la qual cosa, sabent que són visions, no fa ni una mica de por. Se li podria haver donat la volta i, en comptes del clàssic terror dels morts que tornen de la mort, mostrar el terror de l’acte d’assassinar… però ni així.

Que la història estigui escrita per Stephen King no és garantia de res… Però, pel que veig, és el to que agafat Netflix en general, pel·lícules bastant mediocres, però ben realitzades, per a consum massiu. A mi el que m’agradaria és veure coses més bones i, també, reservar-me el dret de veure coses realment dolentes, però perquè jo escolleixo veure aquella porqueria. Sembla que tot el que passa per Netflix tendeix a la globalització, a arribar el màxim de gent possible amb uniformitat, que, suposo, ja és el que busquen.

Resum (amb espòilers)

Una parella queden prenyats en la seva primera relació sexual, per la qual cosa, a principis de segle, es casen de seguida. Ella hereda uns terrenys del seu pare i ell els cultiva molt productivament sentint-se ben orgullós. L’any 1922, el seu fill ja adolescent, ajuda com un home més a conrear el blat de moro.

La seva dona, però, no té gaire clar que això de viure al camp sigui vida per ella i té pensat vendre part del terreny a una gent que té indústria porcina molt bé de preu. El seu marit s’hi oposa. Veient que no arribaran a cap acord, ella proposa el divorci, vendre més terreny i, per suposat, emportar-se el seu fill. El pare, orgullós de la feina del seu fill, comença a menjar-li el cap en que a la ciutat no es viu bé i que el millor és viure al camp, per la qual cosa acaba posant-se del seu costat.

Mentrestant, el noi té una aventura amb una noia de la granja del costat i, tot i els avisos de la mare perquè no li passi el que li va passar a ella i al seu pare, el noi prenya la noia.

A tot això, el pare no ha parat de donar-li voltes al cap i ha decidit que la millor manera d’enfrontar la situació és matar la seva dona, enterrar-la al pou i continuar conreant els cultius. Per això ja té convençut el seu fill de matar la mare conjuntament. Aprofitant que un dia l’han fet veure alcohol de més, la maten bastant sangolentament perquè no sabien ni com fer-ho i llencen el cos al pou.

Al cap d’uns dies el pare mira com està el cos i el veu desembolicat de la flaçada amb el que l’havia embolicat i amb rates sortint-li de la boca. Veient que farà mala olor i el delatarà, decideix portar un vaca de l’estable i posar-la sobre la fusta que tapa el pou perquè, amb el seu propi pes, trenqui la fusta i caigui al pou damunt el cos de la dona. Un cop dintre li fot un tret i, a continuació, comença a omplir el pou de terra. Mentrestant la gent, xèrif inclòs, comencen a preguntar-se on és la dona i ell els diu que ha agafat la maleta i se n’ha anat. Al principi no el creuen, però finalment l’acaben creient.

Mentrestant, els pares de la xicota del fill s’han enterat que la noia està prenyada i han decidit internar-la en un centre fins que tingui la criatura i donar-la en adopció. A més, li reclamen al pare del noi, part dels diners del que val l’ingrés. L’agricultor, que conserva les terres però no té ni cinc cèntims, ha de demanar un prèstec al banc.

El fill, en saber que la seva xicota l’han tancat en un centre, s’escapa i va a buscar-la. Com tampoc en té ni cinc, acaba atracant els llocs per on passa i, un cop rescatada la seva xicota, continuen la fugida robant. En un dels robatoris li foten un tret a la noia a la panxa. Acaben en una casa abandonada i la noia morta. El noi es fot un tret al cap. Avisen el pare al cap d’uns dies i li mostren el cos del seu fill menjat per les rates. Ara té diners del prèstec del banc i demana que arreglin el cos.

Mentrestant, el pare tot emparanoiat, té visions contínues de rates i la dona morta seguint-lo. Arriba l’hivern, torna a estar pelat, no ha arreglat les goteres de la granja i, buscant diners amagats de la seva dona, una rata li mossega la mà. No se la cura, se li infecta i quan es desperta li han hagut de tallar la mà. El prèstec del banc l’obliga a vendre la granja i, sense mà, ha de treballar en el que pot, en una fàbrica.

Al cap dels anys escriu una carta i confesa l’assassinat de la seva dona. S’acaba suicidant.

Cap comentari:

Publica un comentari