Green Book (2018)

[698]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Peter Farrelly
Guió: Nick Vallelonga, Brian Hayes Currie, Peter Farrelly
Actors: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Linda Cardellini

[ Biografia, comèdia, drama ] 2h 10min

Sinopsi

IMDb (8,3):
“Un pinxo italo-americà de classe obrera es converteix en el conductor d’un pianista de música clàssica afroamericà en una gira de locals a través dels anys 60 del sud d’Amèrica.”

Crítica

Espectacular Viggo Mortensen!

Molt he sentit a parlar de Mahershala Ali, l’actor de moda perquè està apareixent en un grapat de pel·lícules de renom i, per mi, la veritat, l’únic que fa és posar la cara a un personatge bastant passiu i normal, quan n’hauria de ser el principal. I poc he sentit a parlar del paperot que fa Viggo Mortensen, carregant sobre la seva esquene tot el pes de la pel·lícula, tot i ser un personatge “secundari”, i fent-ho de manera magistral.

Resum (amb espòilers)

Un pinxo guardaespatlles de locals nocturns, especialista en fer fora dels locals a mastegots els clients problemàtics, però amatent pare de família italo-americana, davant el tancament del local on treballa per reformes, ha d’aconseguir diners per mantenir la família i, tot i que té ofertes de mafiosos per fer activitats il·lícites, finalment acaba agafant una feina de conductor i assistent personal d’un home negre, pianista de música clàssica amb gran reconeixement, per fer una gira per l’Amèrica més racista del sud dels EE.UU. durants els anys seixanta.

El conductor primer refusa la feina, perquè ell mateix és molt racista quan així ho demostra quan venen negres a arreglar les aixetes de la cuina a casa, però per no acceptar la feina d’uns mafiosos d’ascendència italiana com ell mateix, l’acaba agafant.

Tota la pel·lícula narra les diverses dificultats que acaben passant tots dos –acompanyats d’un parell de músics més, però que ho fan en un altre cotxe… viatjant pel sud dels estats units, en un moment on encara hi havia separació de classes i, els negres s’havien d’allotjar en pensions indignes, quan el mateix intèrpret, en el millor moment de la seva carrera i disposant d’elevats ingressos i podent viure amb un gran nivell de vida, s’hi ha d’allotjar. Per recórrer tots aquests establiments del sud dels estats units, s’ha editat el Green Book (llibre verd), que no deixa de ser un llistat d’hospederies per negres i és el que van seguint en tota la narració i que dona nom a la pel·lícula.

Una relació que, en un principi és bastant tibant, acaba estovant el cor del pinxo que finalment defensa el seu cap sense pensar-ho dos cops quan arriba el moment, com en diversos moments de segregació racial que es produeixen pel fet de ser negre… i homosexual.

#funnywordsgift (222)

“We were few and the grandmother gave birth.”

[222]

BlacKkKlansman (2018)

[697]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Spike Lee
Guió: Charlie Wachtel, David Rabinowitz, Kevin Willmott, Spike Lee, Ron Stallworth (novel·la)
Actors: John David Washington, Adam Driver, Laura Harrier

[ Biografia, crim, drama ] 2h 15min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Ron Stallworth, un oficial de policia nord-americà de color de Colorado Springs, aconsegueix infiltrar-se en la branca local de Ku Klux Klan amb l’ajuda d’un substitut jueu que finalment es converteix en el seu líder. Basat en esdeveniments reals.”

Crítica

No m’ha agradat gens…

He de suposar que no és una pel·lícula dolenta… he de suposar que “no l’he entés”… però a mi no m’ha agradat gens. L’he vista impostada i fingida de principi a final. I això que hi han actors a la pel·lícula que m’agraden moltíssim (Adam Driver i Michael Buscemi) i ho fan la mar de bé.

L’únic que ha despertat el meu interés ha estat els minuts finals amb imatges reals dels enfrontaments –morts incloses– del racisme als EEUU amb el nou reposicionament de l’extrema dreta arreu del món.

Resum (amb espòilers)

En plena lluita pels drets dels negres als EEUU –Martin Luther King, el black power, els panteres negres…– un policia afroamericà ha de lluitar amb el racisme dins el mateix cos de policia i el que es produeix al carrer.

Aconsegueix assistir a algun mitin d’oradors negres concienciant de la lluita pels seus drets, amb la por que puguin ser perillosos i fa alguna cosa més que amistat amb la noia organitzadora de l’acte, presidenta de l’associació d’estudiants.

L’èxit de la missió fa que s’envalentoni i, a través del telèfon, es fa passar per un home blanc que vol formar part del Ku Klux Klan que està intentant revifar-se i tornar a fer de les seves. Després de parlar amb diferentes persones, aconsegueix parlar amb el líder, que confia plenament amb ell i el fa soci del Ku Klux Klan. Pels contactes directes, envia un company policia jueue que es veu en més d’una situació complicada, quan els fanàtics de la puresa de la raça ària fan més preguntes de les normals.

Infiltrats en el Ku Klux Klans –també hi han agents del FBI–, saben que tot i estar desorganitzats, un dels extremistes vol assassinar la presidenta de l’associació d’estudiants, per la qual cosa envia la seva dona amb un paquet d’explosiu. A última hora intenten aturar-la, però ella ja ha posat l’explosiu… tot i que, en comptes de posar-lo a la porta de la casa, el posa al cotxe i, quan la policia arresta el policia negre per ser negre i anar de civil, els extremistes fan esclatar la bomba en el moment just que estaven al costat del cotxe amb la bomba i acaben morts.

Tothom es felicita per l’èxit de l’actuació policial i també detenen un dels policies xenòfobs, però des de la direcció de la policia ordenen destruir tot el material de la investigació.

Les imatges del final de la pel·lícula, tot i ser breus, expliquen com durant el 2017 va augmentar, de nou, l’escalada xenòfoba amb manifestacions de l’extrema dreta, el resorgiment del Ku Klux Klan i fins i tot la mort de manifestants blancs en suport als negres embestits per cotxes de racistes i el suport de Donald Trump…

The Favourite (2018)

[696]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Yorgos Lanthimos
Guió: Deborah Davis, Tony McNamara
Actors: Olivia Colman, Emma Stone, Rachel Weisz

[ Biografia, comèdia, drama ] 1h 59min

Sinopsi

IMDb (7,7):
“A principis del segle XVIII Anglaterra, una fràgil reina Anne ocupa el tron i la seva amiga, Lady Sarah, regeix el país en el seu lloc. Quan una nova criada, Abigail, arriba, el seu encant aparta lady Sarah a un segon pla.”

Crítica

Aquesta sí val la pena…

Tot i que estava nominada a deu òscars, només se n’ha emportat un –actriu protagonista– pel paper de reina (en la meva opinió, aquí hi havien tres actrius protagonistes).

Aquesta sí està ben feta i es mereixia molt més… no com Bohemian Rhapsody (2018) que, a mi, no m’ha fet el pes…

Ei… i un “ole” per la banda sonora: aquelles notes de corda i piano que van en crescendo. Amb què ben poc es pot fer tant!

Resum (amb espòilers)

La reina d’Anglaterra, després de disset avortaments, governa sola com un titella, sota la directriu de la seva cuidadora/amant que és qui acaba fent i desfent a la cort. Una cosina seva que ha estat desposeïda de tots els bens materials, arriba a la cort per treballar de criada, però una afecció de la reina als peus i cames –gota, suposo–, sabent ella la manera de tractar-lo amb plantes medicinals, fa que canvïi la seva sort dins la cort i, finalment, és acollida per la cosina manipuladora.

En el dia a dia de la cort, acaba veient les intimitats de la seva cosina amb la reina i com acaben fent l’amor i petonejant-se d’amagatotis. Així que pot, intenta aconseguir apropar-se a la reina i, mica en mica, sense que la cosina se n’adoni massa, l’acaba apartant. Fins que hi ha un dia que la reina i la nouvinguda s’enlliten i la cosina ho descobreix. En aquell moment l’envia de nou a baix de tot a encarregar-se de la neteja, però ella simula que l’han pegat i aconsegueix convertir-se en criada de la reina.

En una lluita de gelos per aconseguir els favors de la reina, la nova criada de la reina enverina la seva cosina, que cau del cavall i és arrastrada pel terra fins acabar amb el rostre malmès. En el temps que s’intenta recuperar de les ferides del cavall i del verí, la nova criada orquestra, a través de favors entre uns i altres, com assegurar-se un lloc fixe a la cort al mateix temps que decideix el futur d’Anglaterra.

Quan la seva cosina torna amb una cicatriu ostentosa a la cara per tornar a posar la criada al seu lloc, la reina ja ha canviat d’opinió i no en vol saber res més, fins el punt que la desterra. Finalment la nouvinguda és qui governa, però aquest cop la reina no es deixa fer tan fàcilment, tot i que la gota s’ha escampat pel seu cos fins provocar-li paràlisi a la meitat del seu cos i s’endevina que no li queden gaires dies de vida.

The Intern (2015)

[695]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Nancy Meyers
Guió: Nancy Meyers
Actors: Robert De Niro, Anne Hathaway, Rene Russo

[ Comèdia, drama ] 2h 1min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Un vidu de setanta anys, Ben Whittaker, ha descobert que la jubilació no l’omple. Aprofitant una oportunitat per tornar a treballar, es converteix en un becari sènior en una botiga de roba per internet, fundada i dirigida per Jules Ostin.”

Crítica

“Prefabricada”, però ben feta…

És clarament una pel·lícula molt estereotipada, però amb els ingredients justos, necessaris i, sobretot, de qualitat perquè surti, al final, una bona pel·lícula. El que passa és que, he vist tantes pel·lícules d’aquest tipus que, al final, per estar excessívament ensucrades –aquesta en té un dosi elevada– acaben sent un bunyol difícil de pair. En canvi, aquesta m’ha agradat força… potser perquè m’he identificat amb el personatge –un senyor de 70 anys–… ai las!

Resum (amb espòilers)

Un home vidu que ja s’ha jubilat, després de donar la volta al món i de fer tot allò que se li suposa ha de fer un jubilat, troba que la casa li cau al damunt i necessita moviment. Una empresa de venda de roba per internet amb molt poca trajectòria, però amb un creixement desmesurat, busca gent gran per integrar-la dins l’empresa, s’hi presenta i l’agafen per contraposició dels altres carcamals.

La seva feina és ser assistent de la fundadora de l’empresa una dona jove, casada i amb un filla petita. En principi, a la directiva no li fa cap gràcia haver de treballar amb gent gran, però la paciència del becari, d’estar sempre allà per quan ella ho necessita, fa que li vaig agafant confiança, fins al punt que, òbviament, l’acaba necessitant.

Es veu la vida laboral d’una empresa tecnològicament puntera, la vida familiar de la directiva i les relacions dels diferents personatges. És clàssica en aquest sentit, però donant-li la volta a la situació i feminitzant la figura dominant de l’amo.

El becari acaba fent-li de xofer i fins i tot de mainadera, fins que acaba aconsellant-li què fer amb l’empresa i amb la seva vida privada quan sap que el marit li posa les banyes.

Mirai no Mirai (2018) (Mirai - Mirai, mi hermana pequeña)

[694]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Mamoru Hosoda
Guió: Mamoru Hosoda
Veus de doblatge: Daniel Dae Kim, Rebecca Hall, John Cho

[ Animació, aventura, drama ] 1h 38min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Un nen petit troba un jardí màgic que li permet viatjar al llarg del temps i conèixer els seus familiars de diferents èpoques, amb l’orientació de la seva germana petita del futur.”

Crítica

Té un què…

Sense deixar de fer notar els increïbles efectes realistes que cada cop es fan notar en aquest tipus de pel·lícules, en un moment donat he pensat que no deixava de ser “una més” de les moltíssimes que es fan. A més, amb l’afegit que l’estètica dels personatges és sempre la mateixa i ningú s’esforça per aportar res nou. No obstant això, cap al final, li han donat una petita volta en els efectes de l’animació i, com a mínim, ja no puc dir allò d’“una més”.

A mi m’ha agradat bastant i, per què no reconèixer-ho, m‘ha tocat la patata.

Resum (amb espòilers)

Un nen petit d’edat indeterminada (podira tenir tres anys, però també sis o set…) no reacciona massa bé davant l’arribada de la seva germaneta acabada de nèixer. Els pares estan més per la nena que per ell.

En tota aquesta incomprensió, troba una escapatòria en un món imaginari amb el que interactua amb el gos de casa en forma humana i diferents familiars –pares, avis…–, sobretot amb la seva germana petita, però en el moment que té dotze o tretze anys, ja més gran que ell (en alguna traducció la pel·lícula es titula Mirai del futur). Aprèn de tots ells que també van ser nens i no sempre va ser fàcil, fins que, en un final feliç, tots s’acaben estimant i comprenent.

#funnywordsgift (221)

“At night, all cats are brown.”

[221]

Twelve Monkeys (1995)

[693]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Terry Gilliam
Guió: Chris Marker (La Jetée (1962)), David Webb Peoples, Janet Peoples
Actors: Bruce Willis, Madeleine Stowe, Brad Pitt

[ Misteri, ciència-ficció, thriller ] 2h 9min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“En un futur món devastat per una malaltia vírica, un convicte és enviat al passat per recopilar informació sobre un virus artificial que va eliminar la major part de la població humana del planeta.”

Crítica

La recordava més bona del que és…

Aquesta és la típica que tenia sobrevalorada en la meva memòria, òbviament distorsionada pel pas del temps. Amb els anys l’havia mitificada i això que, de sempre, en els successius visionats, mai la vaig acabar d’entendre, però hi veia una mestria que ara s’ha quedat bastant esvaïda.

Tot i això, no negaré pas que està molt ben feta i és, i ha estat, un referent durant molts anys.

ACTUALITZACIÓ:

Aquesta pel·lícula ja la tenia valorada… fa cinc anys, però com veig que l’opinió d’aleshores és bastant diferent de la d’ara, la mantinc i mostro el que deia fa cinc anys: Twelve Monkeys (1995) (23/11/2014)

Resum (amb espòilers)

En el futur la humanitat ha quedat devastada per una epidèmia vírica que ha fet l’atmosfera del planeta inhabitable només pels humans. Els supervivents queden reclosos en immensos refugis subterranis i utilitzen els codemnats per prendre mostres de la superfície, convenientment protegits, per saber si algun dia podran tornar a habitar la superfície. En aquest futur d’estètica cyberpunk, els doctors aconsegueixen crear una màquina del temps bastant erràtica i envien un dels seus conillets d’índies / codemnat a anar al passat per intentar arreglar el desastre.

A part del mal tràngol del que suposa el viatge en sí, té la mala sort que ràpidament és internat en un centre psiquiàtric i allà és tractat amb fortes drogues perquè ningú se’l creu. Allà coneix dos personatges claus, la psiquiatra que, amb la millor de les intencions, intenta ajudar-lo dignosticant-lo com un cas perdut i un noi jove, realment anat de l’olla, fill d’un milionari científic que treballa amb virus…

La informació fragmentada que té el convicte per saber què ha passat és que tot passa per l’exèrcit dels dotze monos i des de bon començament va seguint aquesta pista. Mentrestant, des del futur, el fan tornar en un parell d’ocasions i també en un parell d’ocasions s’equivoquen en enviar-lo a l’any correcte, per anar actualitzant la informació disponible.

La psiquiatra, que en un principi el veu com un desequilibrat, acaba creient-lo quan li diu avança una notícia que està present en tots els informatius, doncs per a ell forma part del seu passat i, a més, és testimoni en primera persona quan, en una de les ocasions, desapereix daant dels seus nassos quan al fan tornar al futur. El boig del psiquiàtric és qui acaba muntant l’exèrcit dels dotze monos, justament perquè ell li va donar el nom quan estaven internats. Les diferències, però, són que l’exèrcit dels dotze monos no és qui provoca l’epidèmia: l’únic que buscaven és alliberar tots els animals del zoològic enmig de la ciutat. I finalment qui va provocar el desastre víric va ser un adjunt del científic que és qui agafa mostres dels virus i s’encarrega de repartir-les pel planeta per acabar amb la vida humana.

El protagonista, sempre afartat de drogues o colpejat i sagnant tota l’estona, no acaba mai de saber on és i va d’un cantó a un altre, com enmig d’un malson, sense saber què és real i què no, però és qui acaba avisant del desastre i, tot i que acaba mort en l’aeroport per trets de la policia quan intentava detenir el propagador del virus mentre és observat per ell mateix quan era nen, els científics del futur troben la manera d’interceptar l’ajudant del científic abans de provocar el desastre.