Ricard Vilanova

diumenge, 24 de desembre del 2017

I am a HERO 7 (2011)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ]
Norma Editorial

[60]

La història continua igual de interessant…

Sembla mentida que, una història tan llarga a nivell dibuix/manga i coneixent-ne la història a través de la pel·lícula, continui igual d’interessant. Suposo que és perquè, com ja he comentat en volums anteriors, una pel·lícula relatada o un story-board tal qual. I una vegada més em sap greu per la feina que suposa tal quantitat de dibuixos i tantes pàgines per explicar tan poques coses, perquè al final t’ho puleixes en un tres i no res. La diferència principal amb la pel·lícula, deixant de banda els moltíssims detalls de qualitat molt interessants, és el personatge de la noia infectada semi-humana / semi-zombie, l’Hiromi.

Llegit via scans.

Whakoom:
“La situació és desesperada: animat per Araki, que ha sentit parlar d’un grup de supervivents, Hideo accedeix a anar fins al centre comercial on es concentren amb l’esperança de trobar refugi, companyia i informació. Però el problema és què fer amb Hiromi…”

12 capítols (69-81) - 240 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm

I am a HERO 1 (2009)
I am a HERO 2 (2009)
I am a HERO 3 (2010)
I am a HERO 4 (2010)
I am a HERO 5 (2010)
I am a HERO 6 (2011)
I am a HERO 7 (2011)
I am a HERO 8 (2012)
I am a HERO 9 (2012)
I am a HERO 10 (2012)
I am a HERO 11 (2013)
I am a HERO 12 (2013)
I am a HERO 13 (2013)
I am a HERO 14 (2014)
I am a HERO 15 (2014)
I am a HERO 16 (2014)
I am a HERO 17 (2015)
I am a HERO 18 (2015)
I am a HERO 19 (2016)
I am a HERO 20 (2016)
I am a HERO 21 (2016)
I am a HERO 22 (2017)

Hana to Arisu (2004) (Hana and Alice)

[549]

Fresca i espontània…

He arribat a aquesta pel·lícula perquè havia llegit que l’anime que acabo també de veure Hana to Arisu Satsujin Jiken (2015) (The Case of Hana & Alice) estava basat en una pel·lícula live-action anterior de 2004… i la curiositat va matar el gat… ;-)

Doncs la veritat és que m’ha sorprés perquè està molt bé. No sembla una cosa de l’altre món, però primer la història és prou diferenta de l’anime com per tenir-ne curiositat i després perquè “a la seva manera” està molt ben rodada i construïda. Això sí, llarga de collons… més de dues hores per “una japonesa”… En algun moment, a aquesta frescura i espontaneïtat se li veu el llautó, i també en altres moments allarguen detalls que no aporten res. Si no hagués estat per això s’hagués emportat les 4 estrelles.

Menció especial també per la banda sonora que es manté a l’anime igual que els personatges, però no la història tot i que té alguns punts en comú. Ara em venen ganes de tornar a veure l’anime per poder “constatar” aquestes diferències… ;-)

IMDb (7,4):
“Quan dues amigues molt íntimes es relacionen amb un mateix noi es posen d’acord per enganyar-lo.”

dissabte, 23 de desembre del 2017

#funnywordsgift (159)

“This is already dark brown.”

[159]

Bright (2017)

[548]

Esperpèntica i disbaratada… però entretinguda per passar l’estona…

Per resumir-ho en poques paraules, tota la pel·lícula és una persecució policial continuada –que tant bé saben fer els americans– on els personatges, enlloc de ser les “tradicionals” classes desprotegides de la societat –negres, hispans, addictes, homeless…– són, atenció, humans, orcos i elfs, i de propina un parell de centaures, fades torracollons a les que pots matar com mosquits i un drac volant en la llunyania a la llum de la lluna, tot ben amanit amb contrastos entre el món real de policia, corrupció i droga per una banda i màgia per una altra. I sí, està bé, és entretinguda, però no hi ha res més. És clar que és una pel·lícula dirigida a un nínxol de públic molt específic, que justament ara és el que té el poder adquisitiu per permetre’s, per exemple, subscripcions a Netflix… ;-)

IMDb (6,8):
“Situat en un món on les criatures místiques viuen al costat de l’ésser humà, un policia humà es veu obligat a treballar amb un orc per trobar una arma a la qual tothom està disposat a matar.”

divendres, 22 de desembre del 2017

Myûjiamu (2016) (Museum)

[547]

Un Seven japonès bastant descafeïnat i massa lineal.

Doncs això… cares japoneses per un thriller detectiuesc buscant un assassí macabre, però sense cap més interés. Hi he arribat perquè és la versió live-action d’una manga que potser començaré a llegir i volia saber de què anava la cosa… De moment sembla que “el dolent de la pel·lícula” té més presència gràfica al manga que a la pel·lícula (ja ho explicaré si l’acabo llegint), però em dóna la sensació que la gràcia del manga és l’explicitat del gore que a la pel·lícula no s’hi poden recrear. Penso jo…

Entretinguda, però un pèl llarga.

IMDb (6,1):
“El detectiu Hisashi Sawamura (Shun Oguri) de la Policia Metropolitana de Tòquio està cansat intentant sortir-se’n de la separació amb la seva dona. Després d’haver perdut la seva família, ara tracta tant dels assassinats en sèrie com d’aparentment castigar a les seves víctimes. L’horror ve per cortesia del manga Museum: The Serial Killer Is Laughing In The Rain.”

Hana to Arisu Satsujin Jiken (2015) (The Case of Hana & Alice)

[546]

M’ha agradat molt!

Una altra d’aquestes amb el títol confós, perquè en espanyol també s’ha traduït com El caso de Hana y Alice, però en anglès en alguns llocs és The Case of Hana & Alice i en altres The Murder Case of Hana & Alice i, és clar, aquest segon títol em donava falses pistes que la pel·lícula anava de l’assassinat de dues noies, quan el que és en realitat, la investigació d’un suposat assassinat basat en rumors, on al final, justament això, és el de menys perquè la història és una altra més senzilla i ordinària.

La manera en que es desenvolupa la història i aquesta animació fresca, espontània i no tan convencional, m’han agradat molt. No és de les que busquen tocar-te la fibra, només va a explicar una història que a l’espectador ni li va ni li ve, però ho fa d’una manera magistral. Si li haig de posar un PERÒ és que, al ser animació basada en personatges reals (no ho sé 100% segur però ho dono per fet), alguns moments confonc el personatge de l’Alice amb el de la seva mare… al final saps qui és pel moviment i per la veu, però per les cares, al ser de ‘línia clara’ sense detalls significatius, és fàcil confondre’s.

IMDb (7,2):
“Després de separar-se els seus pares, Tetsuko de 14 anys (que aviat es farà dir Alice) es trasllada amb la seva mare a una ciutat nova que ella mateixa anomena ‘The Boonies’ i ha d’inscriure’s com a estudiant de transferència en una nova escola secundària. Ella immediatament es veu assetjada per sentar-se en la taula de ‘Judes’, un estudiant un any més gran que ella que es diu que va ser assassinat l’any abans. Se li diu que si algú en sap alguna cosa seria Hana, una noia reclosa a la casa que hi ha al costat, que no ha pogut tornar a assistir a classes des que ‘Judes’ va desaparèixer.”

dimarts, 19 de desembre del 2017

I am a HERO 6 (2011)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ]
Norma Editorial

[59]

Cada cop m’agrada més…

I és per això que he decidit pujar-li una estrella. En la manera que explica la història, els lapsus intencionats, com ho fa gràficament. L’únic però és que, com és un storyboard cinematogràfic, els capítols passen volant i els volums te’ls puleixes en un tres i no res. Sort dels scans sinó hagués estat la meva ruina total… ;-)

Llegit via scans.

Whakoom:
“Hideo ha trobat un company de fatigues en Araki, un fotògraf que vol immortalitzar els successos que estan sacsejant el país. Però el camí cap al centre comercial on, segons els fòrums d’Internet, es concentren els supervivents està ple de perills ... sense comptar amb el que porten al cotxe.”

11 capítols (58-68) - 216 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm

dilluns, 18 de desembre del 2017

Star Trek: The Next Generation (1989-90) S03

[47]

Mantenint el nivell…

La veritat és que, en aquesta ocasió, l’he anat veient amb moltes interrupcions, poca continuitat i no tinc la sensació d’haver-la seguit “de veritat” com altres temporades o altres sèries. Com sempre, Borgs per començar i acabar la temporada que sembla que és l’únic que fa pujar l’audiència…

Novetats (per dir-ho d’alguna manera)? Torna la doctora titular Beverly Crusher, per mi la millor. També torna, en aquest cas de la mort i òbviament de manera puntual, la tinent Tasha Yar. Finalment “ascendeixen” Wesley Crusher (Will Wheaton) a alferes amb el botonet al coll (no només honorífic com fins ara) i sense haver completat la formació acadèmica…

APUNTS: Aquests són la nau (USS Enterprise NCC-1701-D), la “jerarquia de colors“ de l’uniforme i la insígnia/comunicador en aquesta sèrie per aquesta 3a temporada, igual que les anteriors. Els millors uniformes.

26 capítols de 44 minuts.

IMDb (8,6):
“Cent anys després de la missió de cinc anys del capità Kirk, una nova generació d’oficials de la Flota Estelar inicien un viatge en una nova Enterprise en una missió per anar allà on ningú hi ha anat abans.”

Fire Punch 1 (2016)

Tatsuki Fujmoto (guió, dibuix i tinta)
(Fire Punch)

[ Manga shōnen, gore / terror & slice of life ] (ed. 2017)
Norma Editorial

[58]

Està bé, però no mata…

M’he volgut “posar al dia” amb un manga més recent i, per tant, sense encara gaires reviews i he escollit aquest. Va començar a publicar-se al Japó el 2016, però el volum no ha sortit fins juny de 2017, i aquí a Espanya octubre de 2017. Almenys no s’han quedat esperant veient-les venir, tot mirant les musaranyes… ;-)

Primera impressió: no està malament. Els personatges no són els típics infantilitzats del manga, cosa que ja m’agrada, però el dibuix no m’acaba de fer el pes…

M’explico. Domini del dibuix, composició, estructura… tot, però sembla que estigui experimentant i provant encara l’ús de les mitges tintes, les trames. Per un cantó amb la plumilla li posa molt detall –innecessari segons la meva opinió– en remarcar algunes faccions, però ho fa d’una manera imprecisa, com si li faltés seguretat en ell mateix. I per una altra banda utilitza trames de mig to, els puntets de tota la vida de fotomecànica, de mode aleatori. En uns llocs apareixen molt grans, més grans fins i tot que el detall de la plumilla, i en altres massa petits, fins el punt que en alguns llocs fa moiré. No només amb el punt “tradicional” rodó, sinó també amb línies i altres proves que va fent. No sé… a mi em dóna la sensació d’això, d’experimentació i per tant una mica d’inseguretat. Semblen esbossos “passats a net”, però mantenint el traç de l’esbós… és, si més no, estrany.

Per altra banda, la història està molt bé. És diferent de la majoria i suposo que arriscada també. Planteja la història d’un apocalipsi i com sobreviuen una gran majoria de gent normal i uns pocs amb poders especials. El que no m’acaba d’agradar són alguns diàlegs forçats per voler explicar la història… potser hagués estat més fàcil fer una introducció general o un narrador que hagués anat donant detalls… però bé, això són coses meves. Almenys la història és, si més no, interessant. Però per altra banda, els últims dos capítols no s’aguanten per enlloc… Encara que no oblidem a qui va dirigit: shōnen (joves).

Definitivament no li donaré una segona oportunitat –de moment– ni que sigui via scans perquè no m’ha acabat d’agradar ni història ni dibuix. Si més endavant se m’acaben altres lectures que tinc pendents, m’ho pensaré…

[ Aquí un apunt personal per recordar-me d’aquestes classificacions: seinen - homes adults, josei - dones adultes, shōnen - joves, shōjo - noies adolescents, kodomo - nens, ecchi - luxuriós homes. ]

Whakoom:
“La bruixa del gel és la culpable que tot hagi quedat cobert completament per la neu, la bogeria i la fam mentre que la població mundial, congelada, sospira per unes flames. En aquest món, Agni i la seva germana petita, Lluna, són dos nois que han estat beneïts amb la capacitat de la regeneració. Quin atroç futur els espera a aquests dos germans sense família alguna?”

Comprar a Amazon

7 capítols - 208 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm

diumenge, 17 de desembre del 2017

I am a HERO 5 (2010)

Kengo Hanazawa (guió, dibuix, tinta i color)
(I Am a Hero)

[ Manga, seinen, zombis / terror, slice of life ]
Norma Editorial

[57]

Què bé que m’ho passo!

Acabo de tornar a veure la pel·lícula per refrescar i també he pogut veure el ben feta que està. Com sempre en aquests casos, han re-escrit la història perquè s’adapti millor al format pel·lícula i, en la meva opinió, ha estat per millor.

En aquest volum passen coses que a la pel·lícula es mencionen però de passada i aquí s’expliquen ben explicades. Per exemple, comencen a pujar un grup molt nombrós de gent al mont Fuji pels senders marcats i en un dels temples és quan els bebés comencen a mossegar a la gent, entre ells la Hiromi. Encara no es parla de ZQN, però aquesta és l’explicació de perquè està infectada i no al mateix temps… En els últims capítols m’he perdut una mica… falta de coherència i continuitat? No sé… a veure si això queda aclarit al proper volum.

Llegit via scans.

Whakoom:
“La incertesa i la falta de notícies estan fent efecte en Hideo, que ara se sent obligat a tenir cura d’Hiromi, una adolescent que va trobar en l’espessor. Ningú sap què està passant, com combatre a aquests estranys infectats ni com enfrontar-se al nou ordre que sembla estar establint.”

11 capítols (47-57) - 208 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes (plastificades brillo) - 115 x 175 mm

Ricard Vilanova,

persona humana.