Bloc personal,

dilluns, 3 de novembre de 2008

Ingrid Jensen Quartet


Ahir teníem el segon concert del cicle Trompetes! del 40 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Aquest ha estat bastant millor que el de Tomasz Stanko Quartet... pel tipus de música. I com sempre tinc un PERÒ... aquest cop ha estat el trobar-me malament. Estava molt inquiet en feia mal la panxa... en fi. A l'arribar a casa vomitera i aigua per baix... El virus de panxa. Si no hagués estat per això l'hagués disfrutat més.

El concert començava a les 8 del vespre a la sala Luz de Gas. Jo vaig sortir de casa a les 6, per anar amb temps, i vaig arribar de seguida: a les 7. Ni una retenció. Vaig donar unes voltes buscant aparcament i al final cap al pàrquing. A 2/4 de 8 ja estava a la porta fent cua, dels primers.

Com no hi havia estat mai em va sorprendre positivament. És una sala petita... hi deun cabre 200 persones sentades. En seients del tot incòmodes, això sí (i encara que no em trobava bé, els seients, quan portes més d'una hora fan mal al cul). És com un teatret. Amb un escenari relativament gran (uns 10 metres de boca) i 2 mini escenaris als 2 laterals que s'utilitzen d'entrada. Tot super ben sonoritzat i il·luminat. Jo em vaig sentar a la fila 3, però també m'hagués pogut sentar a la fila 1.

El concert va començar bastant puntual: a les 8 i 10 com a molt tard. L'Ingrid molt bé: una noia primeta, sense pit, vestida amb texans i una bluseta, d'uns 30 anys... i descalça! Vaig tardar en donar-me compte, però la noia va descalça... Si tenim en compte que ella és de les que està sempre treient l'aigua de la trompeta, devia tenir el terra tot mullat... i ella descalça!!! Serà guarra! ;-)

Al piano Jordi Rossy, al contrabaix Matt Brewer i a la batera Jon Wikan. L'Ingrid Tocava la trompeta i el fliscorn. Un molt bon so i una tècnica darrera també envejables. Tenia al terra pedals de distorsió de so que, em sembla a mi, els va utilitzar molt bé. Segons anava tocant, tenia el tic d'anar aixecant la cama esquerra i encongir l'espatlla esquerra també.

Tot i això els meus gustos, quan vaig a escoltar un trompetista, són que mostri totes les virgueries que són capaços de fer. Que segur, tant en el Tomasz con la Ingrid, són molts. Però és clar, aquesta gent, tant l'un com l'altra, no són només músics... són compositors i busquen alguna cosa més enllà. I a mi el que va faltar és una mica més de virtuosisme instrumental.

El concert el van fer durar una hora i mitja. Déu n'hi do per una noia que als 5 minuts ja tenia el llavi inflat com un tomàquet. I a sobre un bis de regal. L'Ingrid va parlar bastant, explicant cada tema, presentant als músics, etc. i ho va fer en anglès, excepte alguna paraula al principi de benvinguda en castellà. I el que em va semblar entendre quan van fer el bis és que hi havia molt de músic a la sala... I era veritat. A la cua, esperant per entrar, vaig escoltar un grup de 4-5 persones on almenys hi havien 2 trompetistes i de carrera, que a part de fer els seus bolos tenien nanos a classe... Però com "no estic al món" no sé qui eren... ;-)

En fi un bon concert, que no vaig poder aprofitar pel virus de panxa aquest... Com deia això anirà a més, i no sé per què, em sembla que el millor serà l'últim.

El proper concert, la setmana que ve, dissabte 8 de novembre a les 9 del vespre: Nicholas Payton Quintet. Torno a avisar qui vulgui acompanyar-me. Les entrades a 25€. I aquest concert sí que promet. El Payton el conec de fa temps i segons he llegit, després de ser el protegit de Wynton Marsalis i fer concerts arreu del món i gravar discos a tort i dret, s'ha agafat uns anys sabàtics i ara torna a la càrrega. De fet, jo havia d'anar a veure Nicholas Payton a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Va haver-hi algun problema amb la programació i en comptes de anar-hi ell s'hi va presentar el Roy Hargrove, del que ja tenia CDs (i comprats!) de l'època. Estic parlant de fa molts anys... potser 10 o més... I hi vaig fer fotos en blanc i negre. A veure si les trobo.

Cap comentari:

Publica un comentari