Faristols

Aquí un comentari sobre una cosa que fa temps em ronda pel cap...

No entenc com existint aquest tipus de suports per partitures a un preu realment escandalós (12,30 eur.) hi ha ni un sol grup o músic que, havent de fer un concert en un local mínimament anomenat o formant part d'una gira, encara van amb els faristols plegables de tota la vida. Que sí, que tenen això, que són plegables, però a part d'això l'estètica en un concert ho és tot...

No li vaig massa sentit anar amb tratje i corbata i portar un faristol d'aquests plegables...

I tampoc entenc com, alguns músics no veuen que el faristol ha d'anar el més baixat possible. Que l'espectador el que vol veure és la seva cara, encara que sembli una contradicció, doncs a un concert vas a escoltar, però no deixa de ser un espectacle i primer és la part visual abans que la sonora fins i tot en un concert.

Els altres, els macos, tenen l'inconvenient del transport. Però bé que moltes vegades es porten trastos més grans, com la mateixa bateria o un contrabaix.

En canvi una jam-session és, en un principi, diferent. Encara que en el fons hauria de ser el mateix. Però el fet d'anar a una jam-session és perquè el músic pot estar entre el públic i s'afegeix al grup i aquí sí que és més espontani.

I el curiós és que, els més plegables (perquè els de la dreta també són, en part, plegables), que en algun lloc poden valer menys de 6 eur., a la botiga més pròxima pot valer prop de 20 eur. i és en aquest punt que es dóna la paradoxa que pot valer més el senzill que el maco.

He vist ajuntaments que tenien aquest faristol, el maco, com atril pels oradors i aquí també hem de dir, una cosa per a cada cosa... tot i que tampoc queda malament no és que li escau.

En fi... aquestes "coses meves" pròpies d'un altre blog però que per temàtica tocava tractar aquí... ;-)