Bloc personal,

dijous, 22 d’abril del 2010

"Aires, Vol. 1" (2010) - Julián Sánchez & Javier Galiana


Ahir al vespre de nou al Jamboree. Sembla mentida que no hi havia anat mai i ara ja sóc un 'habitual'... ;-)

Em va tornar a passar una mica com la setmana passada en que després del desplaçament i d'estar tot el dia amb el cohet al cul arriba aquella hora en que vas de baixada. No obstant el concert d'ahir no va tenir desperdici. Un altre cop hi havia una vintena de persones, aquest cop més tirant a la baixa, però el d'ahir, per a mi, sí era un concert imprescindible.

El Julián Sánchez el tenia anomenat del disc Lord Jim Suite amb la Publio Delgado Jazz Ensemble. Estirant una mica el fil sabia que era de Granada, que ja havia guanyat algun premi i que, sobretot, era un crack.

No obstant, després de veure que el concert era la presentació de la seva última feina, vaig buscar a la iTunes Store què era això d'Aires, Vol. 1 amb col·laboració amb Javier Galiana. I la veritat és que ja no és la primera vegada que les mostres d'àudio que mostren no són prou representatives del que realment estan fent. En tot cas, com anava al concert, els dubtes es resoldrien.

I tant que es van resoldre...! La formació en duo ja és una proposta arriscada en sí mateix; si a això li sumes melodies i harmonies no convencionals amb ritmes, síncopes i canvis de ritme acabes entenent per què dos "guiris" que semblaven perduts per Barcelona van marxar així que es van acabar la seva beguda... ;-) En els primers temes, entre l'esgotament i la sorpresa de la novetat vaig estar bastant noquejat. La música que fan no es pot considerar de massa melòdica i mi em recordava més a la música clàssica moderna que estudiva en els estudis clàssics de trompeta que no pas jazz. Però aquesta és la gràcia, no? Jugaven constantment en aquesta fina línia. Encara que si hi estàs més avessat i tens una mica de coneixement del tema, no hi ha lloc a dubte de la qualitat del seu jazz.

A mi, el que més em va agradar del Julián Sánchez va ser, a part del fet de descobrir un mestre de la trompeta, escoltar per primera vegada algú que treu un so que és el que a mi m'agradaria treure: un so ample i net. Si bé és veritat que la trompeta que portava, que no vaig saber identificar marca i model, es veia que és de les 'modernes' amb rangs dinàmics més addients més compensat... i això ajuda molt... ;-) Però la tècnica que hi ha darrera no se la treu ningú.

Els temes anaven des d'stàndards una mica rebuscats (o almenys que jo, ignorant de la vida, no coneixia) fins a composicions pròpies, tant del Julián com del Javier. Curiosament em va agradar molt l'últim tema que van versionar, La leyenda del tiempo del Camarón de la Isla, un tema que no vaig parar de tararejar en tot el viatge de tornada, i un tema que no surt al disc... :(

Disc que no vaig poder estar-me de comprar a la iTunes Store així que vaig arribar a casa. Una altra curiositat: no està etiquetat com jazz... és música internacional...

El disc de Julián Sánchez, trompeta, i Javier Galiana, piano, consta d'aquests temes:
  1. Aires (5:41)
  2. The Maids of Cadiz (4:13)
  3. Ana Maria (6:06)
  4. Chelsea Bridge (4:38)
  5. Vals Para Andrea (5:08)
  6. Recuerdos (6:23)
  7. Ligia (5:53)
  8. A Flower Is a Lovesong Thing (4:46)

2 comentaris:

Anonymous ha dit...

Javier Galiana ;-)

Ricard Vilanova ha dit...

Upppsss... ;-)

Aquesta nit he dormit poques hores... Encara bo que tinc un bon corrector/a... xDDD

Gràcies.

Publica un comentari a l'entrada