Aquest disc el vaig sentir en directe el 19/10/10 al Jamboree i em va semblar molt interessant com la resta de treballs de la Raspall. En el directe potser em va agradar més en el seu dia Plujazz, però al final aquest últim potser segueix més l'estil Raspall dels anteriors i és, com la resta, per escoltar una i una altra vegada.
Els músics, els comentats:
- Ana Rossi veu,
- Elisabet Raspall piano,
- Tom Warburton contrabaix i
- Mariano Steimberg bateria.
Els temes del disc:
- Chovendo Na Roseira (3:32)
- Qui S'ha Begut la Lluna? (5:51)
- É Com Esse Que Eu Vou (7:45)
- Desencís (4:28)
- Modinha (5:10)
- Sorra i Escuma (4:13)
- Dinorah Dinorah (4:20)
- Baião de Quatro Toques (3:19)
- Tardor (4:40)
- O Grande Amor (5:12)
De Lila (1999) em va agradar moltíssim Qui s'ha begut la lluna?, que no em canso mai d'escoltar també una i una altra vegada. Em fa sentir coses... I en aquest nou disc hi ha la versió amb lletra: "la cirereta del pastís".
De Triangles (1996) hi havia Sorra i escuma com a peça destacada. A més, l'altre dia per la tele, en un programa de Comunicàlia per les televisions locals, Un tal Jaç, que és la versió "multimèdia" (per dir-ho d'alguna manera) de la revista Jaç del grup Enderrock, van interpretar aquest tema gravat al Jamboree...
Desencís m'agrada també moltíssim. Per un moment em pensava que també era la versió amb lletra d'algun tema de Plujazz...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada