Frases, cites i refranys: jazz paliza...

"A mi no me gusta emplear la palabra jazz, que incluso muchos músicos de jazz siempre la rechazaban... porque el jazz es un término equívoco. A mi lo que me gusta es la música buena, la música que te emociona, la música que te llega. Y a veces esa música puede ser rock, a veces puede ser música clásica, a veces es jazz, a veces música brasileña.
O sea, el jazz también puede ser muy paliza. Hay músicos de jazz que te sacan un dolor de cabeza tremendo."

[Fernando Trueba. (Entrevista del Buenafuente a La Sexta el 22/02/11 a Fernando Trueba i Javier Mariscal en motiu de l'estrena de Chico y Rita.)]

Febrer 2011

Frases, cites i refranys: microburgesia low cost

"Microburguesia low cost: milions de persones que passen amb tot just 1.000 euros al mes. Una classe social satisfeta per menjar al Pans & Company, viatjar amb EasyJet i muntar-se els seus propis mobles d'Ikea."

[Extret de La Contra de La Vanguardia del 25/02/11 en una entrevista a Marc Vidal.]

Frases, cites i refranys: l'efecte papallona

"La globalització funciona així: un tímid nerd vol lligar amb noies, s'inventa un web anomenat Facebook a Harvard i acaba afectant a la vida d'un dictador a Egipte."

[Llegit a Microsiervos ja fa dies... via un Twitter de MarceloTas.]

Els païssos àrabs i els "nous" païssos...

Riem molt quan ens diuen que els americans no saben on està Espanya... que es pensen que està al costat de Mèxic... Doncs a veure qui és el "guapo" que se sap els noms de tots els païssos en aquest interessant joc que ens deixa a tots, segur, en evidència.

Potser és més "normal" que els de l'oest de l'antiga Unió Soviètica no sabem on estan, però, almenys jo, donava per fet que els del nord d'Àfrica sí me'ls sabia... però tampoc. N'he sabut molts, però potser molts més no sabien ni on eren i realment estan al costat de casa.

Qui vulgui provar els coneixements geogràfics: http://www.rethinkingschools.org/just_fun/games/mapgame.html

[Llegit a Microsiervos.]

The Day the Earth Stood Still (1951)

[5]

En sóc fan!

No serà de les millors, però el fet que s’hagi convertit en un clàssic i que en sigui fan, per mi sí és d’allò millor.



IMDb (7,8):
“Un extra-terrestre arriba a la Terra li diu a la gent que han de viure en pau o seran destruïts com un perill per a altres planetes.”




Títol original de l’entrada:

El dia que la Terra es va aturar...

... seria la traducció literal de The Day the Earth Stood Still que és el nom original de la película de ciència ficció que aquí es va "canviar" per Ultimàtum a la Terra (1951) i és la que ara mateix em té ocupat... ;-)

Com bon freak que sóc estic buscant una imatge de Gort que és el robot que surt a la película i que, en el moment que la vaig veure (segur que era ben jovenet), em va impactar molt. No sé si més que el mateix plat volador...

Ara veuré la pel·lícula que gràcies a la interné, o globalització, digues-li com vulguis, pots "consultar" en qualsevol moment. El que no sabia és que a part de la pel·lícula original de 1951 hi ha una versió "moderna" del 2008 protagonitzada pel Keanu Reeves. La veurem també, doncs, que no tinc res millor que fer... ;-)

No sé per què, però aquesta frase que surt a la pel·lícula donava per fet que era d'H.P. Lovecraft, però no. I té tantes referències que la converteix en tot un món. És la frase clau que fa aprendre Klaatu (el missatger extraterrestre pacífic) a la protagonista (Helen Benson) perquè la digui davant el robot (Gort), aturi la destrucció de la terra i resuciti Klaatu:

"Klaatu barada nikto"

Referències a aquesta frase:

• Microsiervos
• Wikipedia
• ThinkWasabi

3 dies sense moto... :(

Dimarts passat, 15/02/11, quan tornava cap a casa plovia. Com tenia la transmissió pendent de canviar-la em va semblar un bon moment per cuidar-la fins el final. Així que dimecres 16/02/11 la vaig untar de greix de cadena. Engego la moto, li poso la primera marxa i no es mou... la segona i tampoc... el mateix amb totes les marxes: no m'entraven, o millor dit, sí entraven però la moto no es movia.

Després de mirar-m'ho des de davant, des de darrerar, des del costat i des tots els punts de vista possible em decideixo a trucar a l'assegurança que em faci arribar una grua. Li dic clarament a la noia que la moto arrenca però no entren les marxes i que la moto està al garatge, que hauran de fer entrar la grua al garatge... que sí, que sí, que cap problema. M'arriba la grua i em diu que si vol que m'intenta arrancar la moto. Ein? Com? Però si la moto arranca, el que passa és que no entren les marxes! Evidentment la grua no entrava al garatge i vam haver de pujar-la empentant-la per la rampa fins dalt.

La veritat és que tenia molts dubtes de com quedaria trabada una moto amb dues rodes sobre una plataforma d'una grua, però ho va fer molt bé i s'aguantava perfectament. És més, millor sense cavallet o pota de cabra. L'aguantava la força de les corretges que presionaven la moto contra la seva suspensió i no es va moure un milímetre.

Vam arribar al taller a les 4 de la tarda en punt, quan obrien el taller. L'Antònio ja va endevinar què passava i va veure de seguida que el problema era la rosca que aguant el pinyó i tot l'eix de la transmissió a la part davantera. El problema és que aquesta rosca, quan es canvia la transmissió es manté i no estava previst; així que la va haver de demanar i no sabia si arribaria el mateix divendres o potser dilluns.

Avui divendres 18/02/11 he trucat al migdia i ja havia arribat la peça i estava muntant la moto. En definitiva 414,60€ de l'ala que en aquesta ocasió no m'han fet tant de mal perquè ja m'ho esperava. De vegades m'espero 80-90€ per una feina i quan me'n claven 120 poso el crit al cel, però no ha estat aquest el cas. A més com ja sabia el que valia la transmissió vaig demanar que em fés també el canvi d'oli, de filtre d'oli, filtre d'aire i bujies... o sigui un "completo"... ;-)

El comptaquilòmetres em sembla marcava 53.760 Km. i la cosa ha anat així:

• Filtre d'oli: 11,03€
• Junta de buidat: 1,38€
• 2,80 l. d'oli de motor Motul: 40,32€
• filtre d'aire: 30,53€
• 2 bujies: 20,50€
• kit de transmissió: 150,84€
• rosca eix de sortida (el problema de l'avaria): 11,71€
• arandela precintadora rosca: 1,80€
• mà d'obra (desmuntar, substituir, muntatge, prova i NETEJA!!! ;-)): 83,25€

TOTAL NET: 351,36€ + 63,24€ IVA (18% la mare que el va parir!!!) = 414,60€

La hidratació al llarg dels anys

Si algú ens diu que per practicar qualsevol tipus d'esport ens hem d'hidratar bé abans i després de l'exercici ens sembla una cosa tan evident que, almenys a mi, ens pot produir fins i tot desconfiança justament perquè és tan obvi que no pot donar lloc al dubte.

Ara bé, això tan evident i obvi mirant enrera al llarg dels anys, no ho és tant. Recordo amb, no sé... 14 anys?, un dia del mes d'agost anar a les pistes d'atletisme a entrenar i com era estiu i vacances, anar-hi més aviat de l'habitual, al voltant de les 5 de la tarda, començar a unes cistelles amb 2 ó 3 companys, després continuar amb un partidet de bàsket en tota regla, més tard un de futbol, i quan ja era una hora més "normal" començar l'entrenament habitual d'anar a còrrer 3 ó 4 quilòmetres d'escalfament, els exercicis i finalment l'entrenament en sí que podia constar de sèries de 400 m... Entre una cosa i l'altre, i justament perquè era agost, estiu i vacances, arribaves a casa a 2/4 de 10 del vespre. Doncs tot això sense veure una sola gota d'aigua! No estic parlant d'un dia puntual, parlo de tota una "època"; parlo d'un costum i d'uns hàbits que avui estarien totalment fora de lloc. I ara em pregunto jo, on està la hidratació tan òbvia i evident que avui en dia és "pecat mortal" fer un exercici de 15 minuts sense portar una ampolla de litre i mig?

Ja és ben cert allò que diuen que a la natura només sobreviuen els més forts, perquè sinó de què... ;-)  Ara que, després també hi han efectes o danys col·laterals i, quan arriben, no sabem a causa de què. Però només hem de mirar una mica enrera i es poden trobar respostes a tot si en sabem llegir els senyals.

(I qui diu hidratació també podria dir higiene... Segurament els records es desvirtuen al llarg dels anys però, segons la meva particular memòria, de petit (7 anys?) el "normal" era passar per la banyera un cop per setmana, mentre que avui en dia el que no passa per la dutxa diàriament és un "marrano"... Estic segur que el nostre òrgan olfactiu ha canviat amb el pas dels anys i ha après noves olors i classifica les bones olors i les dolentes de diferent manera. El nostre nas evoluciona culturalment. Corol·lari: tot passa, tot canvia.)

El rellotge atòmic d'Alemanya sense combustible...

Doncs això era el que podíem llegir a Las tecnoimágenes de la semana de RTVE:

El reloj atómico que se estropeó
El reloj atómico del centro Physikalisch Technische Bundesanstalt de Alemania se estropeó hace meses por falta de cesio, uno de los productos químicos básicos para su funcionamiento. Con la llegada de diez nuevos gramos de este material que los técnicos han instalado en su interior podrá funcionar sin problemas durante los próximos veinte años. Foto: EFE.

Una anotació que no tindria més importància si no fos perquè tinc un rellotge que justament llegeix l'hora d'aquest rellotge atòmic. Un rellotge que en 20 anys potser només li he canviat una única pila d'1,5 V unes 3 vegades... no més. Un rellotge que era, i és, el més fiable perquè et dóna l'hora exacta. Cada dia, mitjançant freqüències de radio dirigides al rellotge atòmic d'Alemanya, potser unes 10 vegades al dia, actualitza l'hora al mil·lisegon. No he hagut de posar mai el rellotge a l'hora ni, quan hi han els preceptius canvis horaris de primavera i tardor, s'adelanta o enrererix una hora.

Ara, en aquesta època d'internet constantment actualitzat o portant el mòbil a la butxa i fent-lo servir com a rellotge, potser no té tanta importància, però feu una mirada 20 anys enrera... És curiós com només 10 g. de combustible, cesi, marquen la diferència que un rellotge atòmic funcioni 20 anys més o no.

Una anècdota: el passat cap de setmana van fer la pel·lícula Jungla de Cristal 4.0 (2007) per la tele en que bàsicament narren una atac massiu i total als sistemes informàtics dels EE.UU. Un dels hackers (i sobretot nerd també, cal dir-ho) té en el seu cau tot un mega-sistema informàtic i generadors de corrent alternatius a la xarxa general per si hi ha una caiguda... però el més interessant és que té un aparell de radiofreqüència perquè, segons ell, si cau tot és l'únic sistema de comunicació amb el món real.

Tanta tecnologia i al final els sistemes més analògics són els que sobreviuen en una situació extrema.

La meva nina inflable...

Tenia una bossa de gel que posant-la o bé al microones o bé a la nevera aconseguia calor o fred segons el que necessités en cada moment. L'última vegada que la vaig posar al microones es va començar a inflar d'una manera que feia por... es veu que tenia una costura mig trencada i el plàstic de dintre no va tenir impediment per inflar-se amb la calor. Així que bossa a la brossa.

Me'n vaig anar a la ferreteria a veure què tenien, perquè em semblava recordar que l'última vegada que vaig buscar una bossa d'aigua calenta em van dir que ja no en feien... que si volia hi havien bosses de llavors tractades que es podien posar al microones i calentaven igual o sinó, la mateixa bossa de gel que ara tenia. Doncs no. Vaig demanar què tenien en substitució de les "desfassades" bosses d'aigua calenta i em van senyalar les bosses calentes "de tota la vida". Això sí ara tenen un foradet per entrar l'aigua un pèl més petit i estan fabricades en goma natural.

I per reinventar el negoci, ara també les venen amb el seu jerseiet de llana. El que vaig escollir és un jersei de coll alt amb alguns colors de l'arc de Sant Martí. Una mica gay, potser sí. Però jo veig aquesta bossa i veig el jersei d'una noia... la de la meva nina inflable (d'aigua en aquest cas, però inflable). ;-)

Netejar-se el cul

Com vaig prometre en l'anterior entrada, aquí va la meva aportació escatològica.

De ben petits ens ensenyen a netejar el cul i, almenys als nois, ens diuen de passar la mà amb el paper per darrera per netejar millor... Doncs porto temps pensant-ho i els nois hauríem d'acostumar-nos a netejar amb la mà des de davant perquè a part que netejar l'orifici rectal es fa un lleu massatge a la pròstata que és una cosa que s'ha de cuidar. I les noies haurien de rentar-se l'orifici miccionador des de davant i el rectal des de darrera per no barrejar mai els microbis particulars de cada flora.

Com diu aquell... "ho sento, però algú ho havia de dir".

Interessantíssim bloc: Aneu a cagar

Tot just anava a escriure una entrada escatològica i, per documentar-me, he anat a buscar informació i m'he trobat amb una sorpresa molt divertida: un bloc anomenat Aneu a cagar en el que, tot i que no està massa actualitzat no hi ha una sola entrada que no te'n facis un tip de riure, sempre acompanyades d'una imatge que no et pot fer sentir indiferent... ;-)

L'escriu algú que es fa dir Pere Llufa i aquesta és la imatge que posa al seu perfil de Facebook...

No és només que riguis molt, sinó que a més està fet com Déu mana i escriu que fa goig. Quan sigui gran jo voldria escriure així...

Per mostra un botó... un exemple d'un troç d'entrada titulada De Brummel, calçotets, mitjons i altres bèsties nadalenques:

"Per això, tres mesos abans de les festes de Nadal permeteu-me aprofitar aquest espai per llançar un missatge als meus familiars, amics, coneguts i saludats:

Benvolguts fills de puta, els mitjons i els calçotets ja me’ls compro jo; la colònia també i de corbata no en porto.

Voleu fer-me el podrit favor de regalar-me una PS3, una Wii o qualsevol altra collonada que em permeti gaudir com un gos?"