Frases, cites i refranys: lʼevolució del dissenyador

“Si abans dos fulletons et feien el mes –s'havia de fer tot a mà mitjançant Letraset– avui se n'han de fer dotze. Som més els que sabem fer-ho, així la nostra feina val menys. Fins el dia que venen a buscar-te amb nom i cognoms. Aquest dia, que es repeteix fins el desgastament en els somnis de tots els dissenyadors, podrem investigar i innovar fins acabar-ne farts.”

[Nano Trias a Este trabajo me mata: Del aburrido diseño actual a la Desidia, pasando por Bershka de la revista Visual.]

Agost 2011

Frases, cites i refranys: els 3 fonaments de la vida

“Abans era «tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre».
Ara és «tenir un avatar, plantar alguna cosa a Farmville i escriure un tweet».”

[Llegit a Microsiervos, via @nikgaturro.]

Frases, cites i refranys: portar el cap posat

“Abans de fer que no dʼaquesta manera amb el cap, assegureu-vos que el porteu posat.”

[Llegit a Twitter: @josepjulien.]

89 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

89 Kg

[Gràfica a Google Docs.]

48 hores amb les halògenes enceses

Fa cosa d'un mes vaig tenir una visita a casa i, com la porta del carrer era oberta, van pujar directament al pis. Van trucar a la porta i no vaig sentir el timbre. Normal per altra banda si tens el balcó obert amb el soroll del carrer, la ràdio posada i la porta del rebedor tancada... Però per comprovar-ho vaig sortir a picar al timbre a veure si realment funcionava i al tocar-lo es va quedar enganxat i no parava de sonar. Vaig advertir que els interruptors tenen un petit defecte de disseny en el plàstic i si no està correctament muntat pot passar que es quedi encallat i, en el timbre en aquest cas, estigui sonant indefinidament.

Fa cosa de dos dies quan sortia al matí a primera hora vaig veure les llums de l'escala oberts. Jo no els encenc mai perquè tinc l'ascensor al costat i amb la llum d'emergència s'hi veu perfectament. El cas és que vaig pensar que algun veí acabava de sortir o entrar perquè justament estaven les llums enceses. Al migdia però, quan vaig tornar, ja em va estranyar més que algú encengués els llums al migdia doncs la lluminositat a l'escala és molt bona, però no se sap mai... L'endemà pel matí però, un altre cop igual.

Algun cop ha passat al pàrquing on, quedant-se les llums enceses vol dir fallada del temporitzador. Al garatge hi han fluorescents i el consum és mínim i, fins a cert punt, no té més importància. A l'escala en canvi, les llums halògenes per planta són unes quantes... bastantes... multiplicat per tres plantes més planta baixa... El consum de llum ha de ser important si és continuat (i això que jo no pago ni ascensor, ni pàrquing; només lloguer i se suposa que el consum elèctric de l'escala va inclòs en el lloguer).

Avui al migdia quan he tornat, la calor acumulada per les halògenes començava a ser insuportable. Portaven les llums de l'escala més de 48 hores enceses i cap veí havia mirat a què es podia deure. A primera hora de la tarda he aprofitat que baixa la brossa al container i, en comptes del que faig habitualment de baixar directament amb l'ascensor al pàrquing, he anat mirant i comprovant els diferents interruptors des del segon pis on sóc fins la planta baixa a veure si n'hi havia algun d'enganxat. I efectivament a la primera planta, al costat de la porta primera, l'interruptor de la llum estava encallat amb aquest petit defecte del plàstic. L'he col·locat a lloc. He deixat la brossa al contàiner. He entrat al garatge des del carrer. I quan he sortit amb la moto, les llums ja havien esgotat el temps del temporitzador i estaven apagades.

Frases, cites i refranys: diners

- Os habéis vuelto locos. Parece mentira.
- Sr. Castrillo, este es un negocio como otro cualquiera.
- ¿Negocio? ¡Esto es un robo como la copa de un pino!
 - Nosotros somos incapaces de robar a un semejante, pero un banco no es un semejante. ¿Quién pierde el dinero que se roba en un banco?
- ¿Los clientes? ¡No!
- Los accionistas lo descontarán de los beneficios que no declaran.
- Y lo contarán en las pérdidas que declaran.
- Y lo cobrarán al seguro.
- Y no lo pagarán a Hacienda.
- Aún van a salir ganando dinero.
- ¿Lo has entendido?
- Bueno… en ese acaso apúntame un chalet en Torremolinos y, si puede ser, un yate pequeño para recorrer la costa.
- ¡Anda! ¡Y ese es el que no quería nada!

[Atraco a las tres (1962),José Mª Forqué.]

Descomptes Apple (10%)

Qui sigui estudiant i ho pugui acreditar ja sap què és gaudir dels descomptes d'Apple per estudiants. Però els que ja hem passat aquesta etapa i, a més, no tenim amics ni familiars que ho puguin fer per tu, cada cop és més difícil aconseguir algun descompte del tipus que sigui. I ja no comptem en que a més a més necessitem TOTES les factures possibles per desgravar el que sigui... ;-)

Fa 4 anys vaig aconseguir un 5% de descompte en la compra de l'iMac 24" al fer-me soci de l'FNAC (tot i que vaig haver de pagar l'alta del carnet...).

Ara però, si t'uneixes des de Tuenti a Apple, tens un 10% de descompte (no em queda clar fins quan acaba la promo). El problema (no ser estudiant) és el mateix però, que té el no tenir adolescents a la vora per demar-los una invitació a Tuenti, perquè només et pots donar d'alta per invitació. Aix... aquests conflictes generacionals...

He fet una crida a la meva llista LSPM i directament, sense resposta, ja he rebut una invitació. L'he acceptada i ja estic d'alta. A més m'he afegit a la pàgina d'Apple i avui per avui disposo d'aquest 10 % de descompte (no sé si a l'octubre, quan faci la compra encara estarà disponible).

El cas és que sapigueu que tinc 10 invitacions per repartir de Tuenti. ¡Que-lo-sepas!

Cada cop tinc més clar com ha de ser el nou iMac que compraré a l'octubre. Si primer tenia clar que havia de tenir trackpad, ara això ja és anecdòtic. Igual que el fet que tingui 16 GB de RAM. Les 27" són també innegociables. Ara mateix estic dubtant si anar al processador més potent, Intel Quad-Core i7 de 3.4 GHz, o potser just l'anterior, l'i5 de 3.1 GHz (també de 4 nuclis). A fi de comptes "només" hi han 200 eur. de diferència i ja no ve d'aquí. I el mateix em passa amb el processador gràfic: no sé si quedar-me amb l'standard, Radeon HD 6970M d'AMD amb 1 GB de memòria GDDR5, o anar a la superior de 2 GB per "només" 100 eur. de diferència...

El punt clau per mi però, està en el disc dur. Bé, el disc dur em quedaré amb el de sèrie d'1 TB Serial ATA a 7.200 rpm. Vull dir el disc d'estat sòlid SSD: Apple ofereix la possibilitat d'afegir-hi un segon disc, en aquest cas SSD, que per instal·lar-hi el SO i les principals aplicacions sembla que va de vici la rapidesa d'execució i arrancada. Però són discs massa nous encara i per tant molt cars. De fet amb un disc de 60GB passava de sobres. Si fós de 100 GB no em queixaria pas (en aquests 2 casos estem parlant d'aproximadament 100 eur. de diferència). Però Apple només ofereix la possibilitat d'instal·lar-hi un disc SSD de 256 GB i aquí la diferència és el que fa pensar-t'ho dues vegades: 600 eur. de diferència. Perquè mentre tinc clar que la RAM la compraré a Crucial i me la posaré jo sense problemes com en l'actual iMac 24" –una feina de nens–, per contra instal·lar un SSD implica desmuntar pràcticament tot l'iMac inclosa la placa mare... una feina massa delicada a part de perdre tota la garantia...

Tinc un mes per pensar-m'ho doncs.

Frases, cites i refranys: lʼexistència

“Si un arbre cau enmig del bosc i no hi ha ningú allí per escoltar-ho, fa soroll?”

[George Berkeley (1685-1753), filòsof irlandès.]

Actualització: aquesta frase sempre l'havia sentida/llegida fent referència a la vista i a l'existència: "Si un arbre cau enmig del bosc i ningú ho veu, existeix?" (tot i que també n'hi han de mixtes del tipus "si un arbre cau enmig del bosc i no hi ha ningú que ho vegi, fa soroll?"). Doncs es veu que en realitat fa referència a l'oïde i més concretament caldria indicar que no està així expressada; està referida a la justificació de l'existència de Déu: de fet l'arbre és una idea de Déu on aquest arbre existeix encara que ningú el vegi senzillament perquè Déu l'observa contantement...

La frase construïda al voltant del so (i sense la inclusió del concepte Déu) actualment acaba sent una mena d'endevinalla que té una solució "amb trampa": si l'arbre cau i no hi ha ningú a prop per escoltar-lo, la caiguda produeix ones vibratòries a l'aire, però NO HI HA SO perquè aquestes ones han d'arribar al cervell perquè es percebeixi la SENSACIÓ SONORA. Tècnicament, el que anomenem so és la sensació del cervell davant els moviments vibratoris de cossos elàstics que es transmeten a través d'un medi elàstic com l'aire, l'aigua i fins i tot elements sòlids, cosa que fa a diferent velocitat. No escoltem per les orelles, ni olorem pel nas, ni veiem per la vista: les orelles, el nas o els ulls són el vehicle de conexió entre els estímuls exteriors i el cervell que és qui finalment transforma els estímuls en sensacions sonores, oloroses o visuals.

Nova taula d’exercicis (5x8)

Primera taula d’exercicis, segona i tercera. Alguns canvis:

46 Jazzaldia: Abdullah Ibrahim & Ekaya

Tal i com indicava en una entrada anterior, si les dues primeres setmanes d'agost La2 de TVE s'han dedicat a emetre les gravacions del Festival de Jazz de Vitoria, aquestes dues setmanes que segueixen li toca al Festival de Jazz de Donosti (46 Heineken Jazzaldia). En aquesta ocasió, el meu particular descobriment ha estat Abdullah Ibrahim. Ja no sé quantes vegades porto escoltades el concert d'ahir a la nit, sempre en segon terme mentre treballo, però és que no me'n canso. Chapeau!

Festival de Jazz de Donosti (46 Heineken Jazzaldia) a La2 de TVE:
15/08/11 Tea for three (Dave Douglas, Enrico Rava, Avishai Cohen)
16/08/11 Abdullah Ibrahim & Ekaya
17/08/11 Medeski, Martin, & Wood + Soulboop (Randy Brecker, Bill Evans)
18/08/11 John McLaughlin & The 4th dimension
22/08/11 Avishai Cohen Trio: Seven Seas
23/08/11 Cassandra Wilson
24/08/11 Cindy Lauper: The Memphis blues tour
25/08/11 Mavis Staples

Frases, cites i refranys: artistes

“Els veritables artistes entreguen a temps.”

[Steve Jobs. Llegit a Microsiervos.]

Festivals de Jazz d'Estiu (2011): Nigel Kennedy Quintet

Ja han començat a emetre per La 2 de TVE els Festivals de Jazz d'Estiu que habitualment ve gravant en el seu moment. (Per cert, cada cop ho expliquen més malament al seu web i me n'he enterat perquè ja estava al tanto del que venia.)

De moment han començat la primera setmana de juliol amb el Festival de Jazz de Vitoria i han emés el concert del Kyle Eastwood i el de Nigel Kennedy Quintet.

Retransmissions per La2 de TVE del Festival de Jazz de Vitoria:
01/08/11 Kyle Eastwood
02/08/11 Nigel Kennedy Quintet
03/08/11 José James
04/08/11 Jamie Cullum
08/08/11 Michel Camilo
09/08/11 Rubén Blades
10/08/11 Danilo Pérez Trío
11/08/11 Herbie Hancock

És del concert d'aquesta nit passada, Nigel Kennedy Quintet, del qui vull parlar. Sempre m'ha agradat escoltar el violí en jazz, doncs no s'escolta gaire sovint i, com és aquest cas, si a sobre és d'una qualitat notable paga la pena. No l'havia sentit nomenar mai i m'ha sorprés molt agradablement.

Més info sobre Kyle Kennedy a la Wikipedia (en anglès millor).

I una cosa que no acabo d'entendre: per què posen que "un concert de jazz" no és apte per menors de 7 anys? Algú m'ho pot dir? Potser els programes de sobretaula que es diuen de tot sí són per tots els públics... Com no sigui per l'hora en que s'emet... Qui els entengui que els compri!