Doncs sí. He guanyat el
1r Repte Resistència 2011 organitzat pel meu gimnàs, el
VilarencAqua, en la meva categoria... això sí...
Des de la primera setmana d’octubre i durant tres setmanes consecutives, havia de fer 4 proves per setmana. La primera setmana va ser bicicleta indoor en proves de 40', 30', 30' i 30'. La segona setmana va ser córrer en cinta durant 30', 25', 25' i 25'. I la tercera i última setmana eren proves combinades: la primera prova jo vaig fer bicicleta
indoor durant 30', la segona cinta 30', la tercera el·líptica 30' i finalment la quarta i última rem 30' també. En total
12 proves. Es van anotar les distàncies recorregudes i es van sumar aquestes distàncies (en bicicleta
indoor i el·líptica ens havíem de “limitar” al programa pautat). Amb la suma de les distàncies, en la
categoria adult B (nascuts l'any 1965 i anteriors) vaig ser el primer i, per tant, merescut guanyador. També cal dir que si hagués estat l’últim, hagués quedat classificat en segon lloc, doncs de la meva categoria se’n van apuntar tres però només l’hem acabat dos...
;-)
A part de la meva categoria hi havia la
categoria de “joves”, la
categoria d’adults A i la de
noies (aquí hi havien poques noies i van fer una única categoria tot i que hi havien edats ben diverses). No és per anar de
xulo però si hagués fet el programa lliure (el dels “joves”) potser hauria quedat entre el cinquè i el desè lloc... Excepte els veritables guanyadors tampoc hi havia tant nivell. Realment es tractava de participar, de començar i acabar. I en això, en ser constant, poca gent em pot guanyar... Alguna cosa de bona hem de tenir també els obsessius!
;-)
Per mi però, el veritable repte era acabar les proves, doncs no tenia clar si tindria prou fons per acabar-les. Com al mateix temps també tenia la intenció córrer la
Cursa Popular i finalment he aconseguit els dos propòsits, s’han complert tots els objectius possibles.
Em pensava que el premi seria una samarreta o alguna cosa per l’estil. L’entrega de premis es va realitzar el 31/10/11 a les 20h, però no hi vaig poder assistir, així que avui mateix m’han fet arribar la copa amb la corresponent mini-cerimònia i encaixada de mans. I esperant com esperava, una samarreta, la veritat és que m’ha fet molta il·lusió. Ara que, quan l’ha vista el Marc, me l’ha demanat i està clar que no m’hi he pogut negar. Estava gairebé més content que jo; fins i tot ha fardat davant els seus companys de classe i piscina de la copa que havia guanyat el seu “iaiu”. Tots contents, doncs... :
D
A més, com a segon premi juntament amb aquesta copa, que deu medir ben bé 30 cm (tot i que es veu de pixiglás i pesa molt poquet), i potser més valuós, hi havia de premi també una mensualitat de franc. Ole, ole, ole... Ja podem tirar cohets!
