El kenyà Dennis Kimetto (30 anys) acaba de fer un nou rècord del món en marató i ha deixat el crono en 2:02:57 a la marató de Berlín. L’anterior rècord el va fer fa tot just un any, a Berlín també, Wilson Kipsang, kenyà també, és clar, amb 2:03:23. Sembla ser que a la marató de Boston de 2011 un altre kenyà, Geoffrey Mutai, ja havia deixat el crono en 2:03:02 però la IAAF no el va validar per una qüestió d’altimetria…
Fins aquí la notícia. Ara anem a posar les dades en contexte:
1.- Córrer una marató en 2:02:57 implica mantenir un ritme constant durant tots i cadascun dels més de 42 km de 2:55 min/km.
2.- Just aquesta setmana he fet sèries de 400 m… a tota òstia, per entendre’ns… treient el fetge per la boca, com indicava. La sèrie més ràpida ha sortit per 1:24, la qual cosa vol dir que de velocitat punta he aconseguit un ritme de 3:30 min/km.
3.- Això vol dir que jo, anant a la màxima velocitat possible en 400 m, vaig més lent que el kenyà dels nassos en la marató! Suposo que podria anar al seu ritme, però no crec que aguantés més de 100 metres a la màxima velocitat possible que donés el meu cos. I això tenint en compte que ara estic “entrenat”… ai las!
4.- Ara afegim que “el fill de la gran puta” (per dir-li alguna cosa) ha fet uns canvis de ritme brutals en els últims quilòmetres per desempellagar-se del que ha quedat en segon lloc, el també kenyà (ai caram!) Emmanuel Mutai, que ha entrat 17 segons després i també ha rebaixat l’anterior marca mundial. Justament ha marcat els millors ritmes en els últims quilòmetres: ritmes de 2:50 min/km. Ara que vingui algú a explicar-li a aquest senyor què és això del “mur”!
diumenge, 28 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada