#onedayonecover [8-365]

George Benson & Al Jarreau - Givin’ it up (2006)

Transformers: Age of Extinction (2014)

[81]

Barroca… molt barroca!

2h 45min de pel·lícula, poca broma! Currada fins l’últim detall… Bé… excepte l’escena de la persecució en moto on una noia de faccions xineses molt prima condueix la moto i no han tingut el detall de substituir-la digitalment i es veu clarament el doblador que fa dos com ella… ;-) No tindria més importància si no fós perquè la pel·lícula té un 90% llarg d’edició digital! I alguns errors “bàsics” de guió que fins i tot fan una mica de riure en un moment que hauria de ser seriós.

Però he de dir amb tot, que m’ho he passat força bé. Esperava un plom similar al d’un capítol de la franquícia (Transformers: Revenge of the Fallen [2009]) que fa poc van fer per la tele i per mi no tenia res a veure.


IMDb (5,9):
“Els Autobots han de fugir d’un caçador de recompenses que pren el control de la serendipia humana. Optimus Prime i la seva banda han de recórrer a un mecànic i la seva filla a la recerca d’ajuda.”

#onedayonecover [7-365]

Till Brönner - Oceana (2006)

#onedayonecover [6-365]

Quincy Jones - Ultimate Collection (2002)

#onedayonecover [5-365]

Diana Krall - Collaborations (2002)

#onedayonecover [4-365]

Quincy Jones - Quincy in Rio (1969)

94 kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

94 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

#onedayonecover [3-365]

Dianne Reeves - A Little Moonlight (2003)

#onedayonecover [2-365]

Chris Botti - Italia (2007)

#onedayonecover [1-365]

Quincy Jones - Smackwater Jack (1971)

Projecte #onedayonecover

Fa temps –anys fins i tot– que a l’ordinador hi tinc instal·lat un salvapantalles que s’activa passats uns minuts determinats d’inactivitat, en el que es veuen algunes de les caràtules de la meva biblioteca d’iTunes i, a més, tinc la possibilitat d’escoltar el disc només fent clic sobre la imatge de la caràtula.

La visió de tota aquesta col·lecció de caràtules té una potència visual i gràfica com la de pocs conjunts d’imatges, entre altres coses, perquè la biblioteca musical de cada persona diu més d’aquesta persona que no pas altres aficions o habilitats personals.

#onedayonecover és un projecte simple… com el seu propi nom indica, es tracta de pujar cada dia una caràtula d’un disc de la biblioteca personal d’iTunes. La idea és pujar-ho a les xarxes (Twitter, Facebook i Google+) i així, de pas, les estadístiques aniran reportant com van funcionant i la repercusió que tenen.

Com s’anirà veient, gairebé la totalitat de la meva biblioteca és jazz… tot tipus de jazz. I gràficament les portades de jazz han permès a il·lustradors i dissenyadors deixar-hi una mostra molt significativa de la seva creativitat. Així doncs, veurem disseny gràfic en estat pur i música per parts iguals.

Sin frenos (2012)

[80]

Previsible però molt entretinguda!

La vaig començar a veure per la tele, però no tenia temps per dedicar-li l’atenció necessària. Ara l’he vista sencera i puc certificar que està molt bé.



IMDb (6,5):
“A Manhattan, un missatger amb bicicleta agafa un sobre que atreu l’interès d’un policia corrupte, que persegueix el ciclista per tota la ciutat.”

Frases, cites i refranys: pits!

“Dona que té els pits grossos, 
atrau tots els mossos.
Dona que té els pits grans, 
atrau als infants.
Però dona amb els pits pelleringa,
no atraurà cap minga!”

[ Angelines - La Competència, RAC 1 ]

Deliver us from Evil (2014)

[79]

Molt bé!

Pensava que aquests tipus de pel·lícules ja no tenien res a aportar de nou per sorprendre’m, però tot i que no deixa de ser una afirmació ben certa, tal i com ha estat realitzada a mi m’ha agradat força.



IMDb (6,3):
“Un oficial de policia de Nova York, Ralph Sarchie, investiga una sèrie de crims. Uneix forces amb un sacerdot poc convencional, educat en els ritus d’exorcisme, per combatre les possessions que estan aterrint la seva ciutat.”

Atrápame si puedes (2002)

[78]

Molt bona pel·lícula.

Abans de res, remarcar el “gustaso” que és veure una pel·lícula per la tele sense anuncis. I amb aquesta sensació que són coses que s’acaben (el consum de continguts audiovisuals està canviant sí o sí) i cal gaudir-ne el temps que duri… TVE tindrà coses bones i dolentes, però avui en dia és l’única que està a l’alçada de les circumstàncies en televisió pública “oberta” i gratuïta.

Pel que fa referència a la pel·lícula, sabent que ja era una pel·lícula molt bona fa 12 anys, ara s’hauria de valorar el fet que està a mig camí de convertir-se en un clàssic; un CLÀSSIC amb majúscules.
Molt digne de menció els títols de crèdit del principi (incloent música), homenatge als millor títols de crèdits del segle passat, que a la vegada moltes altres pel·lícules han intentat imitar, copiar o homenatjar també.


IMDb (8,0):
“Una història basada en fets reals de Frank Abagnale Jr, qui, abans del seu 19è aniversari, va estafar amb èxit milions de dòlars en xecs com a pilot de PanAm, metge i fiscal.”

Yosemite

Molt s’està parlant últimament de la darrera actualització d’OS X a Yosemite (OS X 10.10). I com se n’està parlant molt, també és normal que hi hagin moltes opinions parlant-ne bé i parlant-ne malament. El que passa és que, com sempre, són més altisonants les que en parlen malament.

He sentit a dir (llegit, per ser més precisos) que si les noves icones són un nyap, que si estan buscant reproductors alternatius a iTunes… en fi, un desgavell de despropòsits basats en l’experiència (bona o dolenta) i esforç necessaris per “superar” un canvi. Ep! Que els canvis no s’han de superar… només cal adaptar-s’hi!

Doncs en aquest punt haig de trencar una llança a favor i dir que a mi sí m’agrada. I m’agraden especialment les noves icones, tan discutides darrerament. Concretament la icona de iTunes m’excita… sí, em posa “caxondo” (intel·lectualment parlant). I també m’agraden els canvis que hi han hagut en les aplicacions, alguns molt subtils, però d’altres ben evidents que t’obliguen a reciclar-te però que, al meu entendre, sempre és per bé. I m’agrada tant que sempre em quedo amb ganes d’aprendre i saber què hi ha de nou i què més han canviat.

Malgrat l’oligopoli de la obsolescència programada…

Frases, cites i refranys: medicina “engalipadora”

“L’art de la medicina consisteix
a entretenir al pacient mentre
la natura cura la malaltia.”

[ Voltaire (1694 - 1778) ]

Begin Again (2013)

[77]

Booona!

La veritat és que hi han hagut moments de tot: moments en que es veia el llautó –massa moments fins i tot– i moments de pell de gallina, però en general a mi m’ha agradat!


IMDb (7,5):
“Una trobada casual entre un executiu de la música-negoci en desgràcia i una jove cantant i compositora nova a Manhattan es converteix en una prometedora col·laboració entre els dos talents.”

Teenage Mutant Ninja Turtles (2014)

[76]

Una mica decepcionat…

La veritat és que n’esperava bastant més. Sí és veritat que és entretinguda… però avui en dia, una producció d’aquest calibre té un guió una mica més treballat amb diferentes lectures pels diferents públics al que va dirigit, però no és aquest el cas: aquest era ben lineal i massa simple… per no dir ximple. Realment decepcionant.

Mira si és dolenta que estava anunciada pel 8 d’agost al EE.UU. i aquí ha arribat el 17 d’octubre…


IMDb (6,2):
“Quan un capo amenaça la ciutat de Nova York, una reportera de notícies troba un quartet de mutants amb el que fa una aliança per desentranyar el pla de Shredder.”

OSX 10.10 instal·lat! “¡Ole tus güevos!”

Amb un “giñe” “que-te-cagas”, tot cal dir-ho, ja tinc instal·lada la “cuadratura del cercle”, que no és ni més ni menys que l’OS X versió 10.10, també conegut com Yosemite pels amics… Amb una descàrrega lenta de nassos, però finalment plenament operativa i sense ni un problema.

Només he necessitat una versió de Java més recent perquè em funcionin les “obsoletes” aplicacions de Adobe Creative Suite 5 (CS5). Per la resta tot funcionant correctament. Ja després he vist noves actualitzacions que s’estan baixant automàticament…

“Qui dia passa, any empeny”. :D

Earth to Echo (2014)

[75]

Doncs a mi m’ha agradat…

Una altra no massa ben valorada a IMDb (5,7), però que a mi m’ha agradat… m’ha causat la suficient intriga per saber què passarà a continuació. Una mica marejat per l’excessiu moviment de càmera d’aquest tipus de pel·lícules, però bé. ;-)



IMDb (5,7):
“Després de rebre una estranya sèrie de missatges xifrats, un grup de nens s’embarquen en una aventura amb un alienígena que necessita la seva ajuda.”

Fins els collons de la tele

NO-DO (1963)

Així mateix ho he publicat al Facebook:

“Els informatius actuals em tenen molt estresat amb la insistència de mostrar un cop i un altre el mateix (cadascú escombrant cap a casa sense excepció)… estic realment esgotat mentalment!

Així que ara mateix estic mirant “Los años del NO-DO” que amb la musiqueta del moment almenys sembla ficció… una ficció muntada pel Régimen per amagar la crua realitat.

Ostres! Com ara! ;-)”

Avui tocava recordar 1963…

The Walking Dead: primer capítol 5a temporada

I ara què?

The Walking Dead ha estat una sèrie amb bastants altibaixos de qualitat i, tot i que la darrera temporada la cosa va millorar bastant, ara, deixant el llistó tan alt en aquest primer capítol de la temporada, qui ho manté això?

El que està clar és que aquest primer capítol és la resolució final de la 4a temporada, i fins aquí, podríem trobar normal la “pujada” de qualitat. Ara el que passa és que ja està tot fet i tot el que passi a partir d’ara serà nou…

Doncs això: i ara què? I ara, qui manté aquest nivell? ;-)

Hipster vs. mainstream

Hipster o mainstream? Aquesta és la qüestió… ;-)

1.000.000 NikeFuel

Ja he explicat en alguna ocasió que no sé ben bé què és això dels NikeFuel… però ara que he superat el milió de punts NikeFuel no podia deixar passar l’ocasió per celebrar-ho.

Gremlins (1984)

[74]

L’important és el “contexte”…

Sincerament, mai he tingut un record especial d’aquesta pel·lícula… tot i que en el seu moment em va agradar mai l’he tingut idealitzada. Però veure aquesta pel·lícula en un contexte totalment diferent de l’original, pot fer canviar-ne substancialment l’apreciació que sempre n’havia tingut:

• Veure la pel·lícula dins el 47è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya - Sitges 2014 commemorant el 30è aniversari de la pel·lícula: 30 anys… es diu aviat!
• Estar present, sense saber-ho amb anterioritat, a l’entrega del Premi Màquina del Temps 2014 a l’actor Dick Miller (85 anys) un dels actors de repartiment de totes les pel·lícules de Joe Dante (és un mecànic amb idees conspiranoiques que apareix arreglant un cotxe i emborratxant-se al bar abans de ser atropellat pels gremlins desbocats).
• Estar present, també sense saber-ho, en la presència del director de la pel·lícula Joe Dante i permetre que, davant de tothom, tingui els nassos de tirar-li un rajolí d’aigua d’una ampolla a Gizmo (el gremlin original de tots els gremlins). Per sort no s’ha reproduit… ;-)
• Veure la pel·lícula original restaurada i en unes condicions tècniques molt superiors a moltes de les pel·lícules gravades digitalment de l’actualitat. En versió original subtitulada.
• Ser partícep de tot aquest conjunt de “friquisme”, de gent aplaudint enmig de la pel·lícula en determinades seqüències o en el moment que sortia un títol de crèdit a la pantalla i, el més important de tot, gaudir de l’espectacle amb la millor companyia.

Tot plegat fan que una pel·lícula “normaleta” en el seu dia, s’hagi convertit avui en dia en una pel·lícula de culte i una millor experiència (molt bon regal d’aniversari).



IMDb (6,2):
“Un noi trenca inadvertidament 3 regles importants relatives a la seva nova mascota i desencadena una horda de monstres malèvolament entremaliats en un petit poble.”

The Butler (2013)

[73]

Correcte.

No sé ben bé perquè, fa temps que tenia aquesta pel·lícula pendent de veure i ho anava postposant… fins ara. I la veritat és que està bé.



IMDb (7,1):
“Cecil Gaines serveix vuit presidents durant el seu mandat com a majordom a la Casa Blanca. El moviment de drets civils, Vietnam i altres esdeveniments importants afecten la vida d’aquest home, la família i la societat nord-americana.”

La felicitat està en les petites coses…

Només amb això sóc la persona més feliç del món… No només slow food, sinó també slow cook.

Are you here (2013)

[72]

Preciosa!

Intimista i molt maca. No massa ben valorada a IMDb, però a mi m’ha agradat força…



IMDb (5,3):
“Dos millors amics de la infància s’embarquen en un viatge per carretera de tornada a la seva ciutat natal després que un d’ells descobreix que ha heretat una gran suma de diners del seu distanciat pare, recentment mort.”

Arbre evolutiu de les religions

He vist aquesta interessant infografia, però no la podia visualitzar completament si no era “passant per caixa” o en trossos molt petits… així que he fet una mica de trampa i ara es pot veure en gran (fent clic en la imatge) com han anat “evolucionant en la ment, les societats i els entorns polítics del nostre planeta les religions des de temps immemorials.

La seva història comença fa uns 100.000 anys amb l’animisme, que no és més que la creença que els objectes que ens envolten (animals, cels, muntanyes) tenen «ànima». Segons el seu aspecte o aparent comportament passen a ser venerats com déus, però en essència explica el món com alguna cosa en on «tot està viu».

D’aquí es va passar fa uns 10.000 o 12.000 anys a la bruixeria i el xamanisme, que és bàsicament el mateix però on un tipus llest assegura poder influir sobre el sofriment, contactant amb els déus i els esperits. A partir de l’any 3.500 a. C. va aparèixer el politeisme on ja s’adorava a déus i divinitats organitzades d’una manera familiar, jeràrquica i segons les seves habilitats, com feien els egipcis, grecs i romans. Aquesta època gloriosa va tenir la seva esplendor entre el 2.000 a. C. i el començament de la nostra era.

A partir d’aquí van continuar les ramificacions fins al que coneixem avui dia: el judaisme, cristianisme + catolicisme i l’islam, que comparteixen origen; els mites germànics i celtes; els mormons i cienciòlegs; els mites xamànics dels indis americans; la santeria d’Oceania i altres regions… Un megamix interessant d’analitzar en qualsevol assignatura del tipus «Història de les religions», que probablement vindria bé a les escoles.”

[ Via Microsiervos ]

Sex tape (2014)

[71]

Decepcionant!

Sense comentaris…



IMDb (5,1):
“Una parella casada descobreix que el vídeo sexual que van fer la nit abans ha desaparegut, donant lloc a una frenètica recerca.”

Frank (2014)

[70]

Freak!

Molt freak i rarota, sí, però amb un punt d’interessant que m’ha portat a descobrir qui era Chris Sievey…



IMDb (7,0):
“Jon, un jove aspirant a músic, descobreix que ha mossegat més del que pot mastegar quan s’uneix a una banda de pop excèntric dirigit pel misteriós i enigmàtic Frank.”

The other woman (2014)

[69]

Estupenda!

Una vegada més, les pel·lícules de les que menys te n’esperes, les més entretingudes. Una pel·lícula sense pretensions ni aspiracions de cap tipus, senzilleta en el plantejament i rient com un babau amb els gags més trillats del món… però d’això es tracta, no?



IMDb (6,1):
“Després de descobrir que el seu nuvi està casat, Carly aviat es troba amb la dona que ha estat traint. I quan una altra història d’amor es descobreix, les tres dones s’uneixen per planejar la venjança del cabronàs.”

Frases, cites i refranys: lleis de la robòtica

“1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.

3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.”

[ Lleis de la robòtica (1942 - Isaac Asimov) ]

The two faces of January (2014)

[68]

Molt mediocre.

Actors amb molt de renom i una pel·lícula més que justeta…



IMDb (6,2):
“Un thriller centrat en un artista de l’estafa, la seva esposa i un estrany que fugen d’Atenes després que un d’ells mata un detectiu privat.”