Soranin (2010) (Solanin)

[954]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Takahiro Miki
Guió: Inio Asano (manga), Izumi Takahashi
Actors: Takao Handa, Arata Iura, Kenta Kiritani

[ Drama ] 2h 6min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Meiko i Taneda són una parella graduada a la universitat fa dos anys. Descontenta de les seves vides, Meiko deixa la seva feina i anima a Taneda perquè aquesta banda es converteixi en professional. Finalment fracassen quan les seves discogràfiques rebutgen els seus CD. En adonar-se que ha de tornar a la seva mesquina professió i que ha fracassat en el seu somni, Taneda circula a través d’un semàfor vermell a la seva moto i mor en un accident de trànsit. Després de la seva mort, Meiko pren el lloc de Taneda a la banda per trobar el sentit de la vida. Després de realitzar un petit concert, la trama acaba amb Meiko que ocupa un nou treball i els altres membres de la banda tornen al seu règim diari.”

Crítica

Insufrible!

És un live-action del manga d’Inio Asano del mateix títol. A Asano hi arribo perquè em cau del cel una obra mestra que és Goodnight Punpun i veient-ne el talent m’interesso per altres publicacions. Solanin és una d’elles, però, la veritat, en comparació amb l’obra mestra, a mi se’m queda curta. I ho dic sabent que hi ha gent que la venera, que pensa que Solanin és la bona i els ha marcat per sempre. Puntualitzat això, aquest live-action, tot i reconèixer que no està fet de qualsevol manera, és molt, molt justet. Si no coneixes el manga dius quina merda! I coneixent-lo, gairebé també… ;-)

Lenta, avorrida, insufrible, sense emocions (o en tot cas, molt fingides i impostades). Un parell de moments que sembla que de veritat allò està ben explicat i para de comptar. La història en el manga s’aguanta per altres coses, però aquí fa aigües per tot arreu.

Resum (amb espòilers)

Meiko i Taneda es van graduar de la universitat fa dos anys. No tenint cap objectiu ni direcció real, entren a la societat, despistats. Meiko treballa com a dama d’oficina per pagar el lloguer del seu apartament, mentre que Taneda treballa com a il·lustradora en una empresa de premsa, guanyant prou per assumir part de la càrrega de Meiko. Tot i que Taneda es reuneix sovint amb els seus companys de banda de la seva universitat per anar-se’n, encara sent que falta alguna cosa. Els seus companys saben què és: han de sortir, promocionar-se i deixar que les seves cançons siguin escoltades per una multitud més gran; que ha estat el seu somni des de la seva primera trobada al "Pop Music Club" de la seva universitat.

Descontents del ritme de la seva vida "normal" de graduats, les coses canvien quan es prenen dues decisions importants: Meiko decideix deixar el seu treball i Taneda decideix dedicar temps a escriure la seva primera cançó adequada per a la banda. Després d’haver-se alliberat de les seves velles rutines, ara es troben incerts sobre on els portarà la seva nova vida. Poc a poc, Meiko i Taneda arriben a abraçar el seu imprevisible futur junts, però es produeix una tragèdia inesperada que canvia les seves vides i la vida dels seus amics per sempre.