Valoració
16/02/2026 12,95 € 12,30 €
Fitxa tècnica
Guió, dibuix i tinta: Hayao Miyazaki
Traducció al català: Marc Bernabé
Títol original: 風の谷のナウシカ
(Kaze no Tani no Naushika)
[ Manga seinen, aventura, fantasia, ciència ficció ] (ed. català 2026)
Planeta Cómic (11/02/2026, en català)
Tokuma Shoten (31/03/1987, en japonès)
138 pàgines* - 183 x 256 mm (*) interior 132 pàgines b/n (tinta marró) + desplegable amb il·lustracions a color + cobertes b/n + sobrecobertes color
Wikipedia | MyAnimeList (8,80) (19.083)
Sinopsi
Whakoom:
“Convençuda que s’aproxima un gran cataclisme, la Nausicaä emprèn un viatge cap al sud per descobrir la causa d’aquesta amenaça. En la seva travessia coneix el Chikuku i el Charuka, un monjo de l’imperi Dolk. Mentrestant, la guerra arriba a un punt crític: els dos exèrcits es troben amb un eixam d’insectes gegants i l’única opció que els queda és retirar-se…”
Crítica
El volum de l’aparició del Chikuku –el “traductor” mental–, la posta d’ou de la Kai, el nou fong mutant amb consciència pròpia i les primeres respostes a estímuls del déu guerrer gegant… En tots els volums anteriors se’ns ha regalat un desplegable a color. En aquesta ocasió, en una cara, hi ha una il·lustració de la Nausicäa somrient dalt d’un ohm en un grup de quatre. I en l’altra cara, una il·lustració de combatents dolkians, a més a més de dos plànols de guerra de les distintes zones en conflicte, exactament igual que en el volum tres.
En l’interior de la contraportada, una il·lustració –potser un esbós d’una vinyeta– amb l’arquebisbe dolkià extenen la mà a la Nausicaä.
El següent volum després d’una pausa de tres anys respecte als tres primers volums (1982, 1983 i 1984) i amb la pel·lícula estrenada (1984). Pel cinquè volum (1991) encara quatre anys més, tardant set anys per escriure i dibuxar dos volums. Els tres últims ja van saber relativament correlatius.
Avís: ja he llegit aquesta obra anteriorment en l’edició de 2001 a sis volums; primer en format físic (edició en castellà gràcies a les còpies que encara estan disponibles a les biblioteques) el setembre 2021 i després en format digital. Ara bé, ho havia fet en castellà que era l’única opció disponible fins ara.
Per primera vegada ha estat traduïda al català i, per primera vegada també, torna a la disposició original de set volums (per contra dels sis volums de l’edició castellana de 2001). En l’edició original japonesa anava distribuïda per capítols, però ara, no hi ha distinció ni separació. Es reprèn l’edició original japonesa a set volums, però sense capítols:
- 1r volum (1982), capítols 1-8,
- 2n volum (1983), capítols 9-14,
- 3r volum (1984), capítols 15-21,
- 4t volum (1987), capítols 22-27,
- 5è volum (1991), capítols 28-35,
- 6è volum (1993), capítols 36-46 i
- 7è volum (1994), capítols 47-59.
El que veiem ara en la publicació en català, igual que en l’edició original en japonès, correspon al final del tercer volum i inici del quart de l’edició en castellà de 2001, a només sis volums: Nausicaä del Valle del Viento - 3 (1984) i Nausicaä del Valle del Viento - 4 (1991). Recordatori: la pel·lícula és de 1984.
“Després de que un cataclisme global acabi pràcticament amb tota la civització industrial després dels Set Dies de Foc, petits regnes subsisteixen en un món postapocalíptic cobert per un bosc de fongs tòxics. Mentre el regne de Tolmekia –amb l’ajut “obligat” dels petits pobles aliats de la Vall del Vent, Pejite, Pagase i altres– declara la guerra a la confederació de Dolk, la princesa Nausicaä intenta comprendre el cicle de la natura i dels insectes gegants, tot cercant una sortida pacífica que eviti l’extinció de la humanitat.”
Moëbius o Miyazaki? (via X/Twitter)
Col·lecció
- Nausicaä de la Vall del Vent - 1 (1982) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 2 (1983) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 3 (1984) (ed. català 2025)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 4 (1987) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 5 (1991) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 6 (1993) (ed. català 2026)
- Nausicaä de la Vall del Vent - 7 (1994) (ed. català 2026)
Resum (amb espòilers)
[ En el volum anterior ens havíem quedat en que, per una banda, el grup de l’Asbel, el Yupa i la Kecha havien trobat els homes del bosc i, per una altra banda, la Nausicaä acompanyant la Kushana i el Kurotowa havien dut amb èxit una batalla contra els dolkians malgrat la mort del Kai. ]
Per mediació de la Nausicaä, els civils dolkians són alliberats i retornats a les tropes de Dolk, conformada pels marits de les dones alliberades. La Nausicaä entrega els nens que va trobar miraculosament vius en l’asfíxia col·lectiva per salvar-se del gas tòxic a una mare que havia perdut el seu nadó, però que encara portava llet als seus pits per alletar-los. És interrogada per les sospites que aixeca pels soldats dolkians i, en última instància, pel Chiyalka, un monjo dolkià que sap de la profecia de la túnica blava i que compra les arracades que li va donar la Nausicaä a la dona a canvi d’un bon grapat de diners.
Per la seva part, quan les tropes de Tolmekia comencen a embarcar per marxar de la ciutat dolkinana assetjada, la Nausicaä cerca respostes pel seu compte, se separa de la Kushana i el Kurotowa, i es dirigeix cap el sud amb el seu mowë.
El Chiyalka, el monjo dolkià, està a càrrec de l’experimentació amb fongs sota les ordres de l’emperador Benjamí i ja ha començat a notar mutacions espontànies en el fong que s’escapen del seu control.
Mentrestant, el Mito intenta trobar el Yupa i es troba casualment la seva muntura, la Kui, que acaba de pondre un ou, com sabent d’alguna manera que la seva parella, el Kai, ha mort.
El Yupa –amb l’Asbel i la Kecha– continua investigant amb l’ajuda del Serp, el boiximà i home del bosc, l’abast de la gran migració. La Kecha es fa molt amiga de la Seraine, la germana del Serp. Comparteixen experiències de la Nausicaä. Els tres protagonistes es despedeixen i continuen el seu viatge a la superfície.
Mentre el Mito intenta descobrir amb el gun ship on ha desaparegut el mestre Yupa, es creuen amb un grup de naus de Dolk transportant un déu guerrer “adormit” en direcció a Shuwa, la capital de Dolk. Li disparen, però no li fan res tot i que es dona a entendre que sí ha reaccionat. Una nau dolkiana dispara al gun ship i el deixa malmès. Cauen on justament el Yupa, l’Asbel i la Kecha deixen les profunditats del mar petrificat i caminen damunt la sorra.
L’Asbel es fa càrrec de les reparacions del gun ship de la Vall del Vent. Mentrestant, la resta d’integrants es posen al dia amb l’excepció de la Kecha, que se sent desplaçada doncs ella és dolkiana i, segons el seu entendre, ella forma part de l’enemic.
La Kushana i el Kurotowa també es dirigeixen al sud, però en aquest cas per retrobar-se amb les tropes de Tolmekia. Des de la distància, observen com un dels seus tres germans dispara contra un insecte per divertir-se, que no és ni més ni menys que el cap d’insectes de la gran migració. La seva nau és destruïda i, malgrat la distància, gairebé també en són afectats la Kushana i el Kurotowa.
Mentre fugen d’uns insectes, són atacats per altres i, quan finalment decideixen aterrar, veuen tropes de Tolmekia carregant traquil·lament les naus sense saber que seran atropellats per la gran migració. Decideixen aterrar per avisar-los fins que s’adonen que hi ha un altre germà que està prioritzant la seva salvació i no té problemes a disparar els seus propis homes, fins i tot la Kushana, per fugir cames ajudeu-me. És abatut pels insectes en l’aire.
En l’atropellament dels insectes, el Kurotowa és malferit i la Kushana el carrega sobre l’espatlla i intenta salvar-se juntament amb alguns homes, tot i que van caient un a un. Quan sembla que tothom és a punt de morir, la Kushana recorda la seva mare que van voler fer passar per boja i es posa a cantar.
La Nausicaä ha arribat a un oasi on hi ha un santuari i tot un reguitzell d’escultures sagrades de la religió de Dolk abans que fos profanada pels emperadors actuals. Un nen que parla una llengua estranya, el Chikuku, però que tradueix telepàticament diverses llengües fa de connector entre la Nausicaä i l’únic monjo que encara viu en una petita cripta on tots ja s’han automomificat. Connecten telepàticament i carreguen records, proteccions i informació de Shuwa, la capital de Dolk.
Tot parlant, s’acosta la gran migració i comencen a caure insectes ferits. La Nausicaä surt a ajudar. Quan torna a la cripta, el monjo ja és mort. La Nausicaä i el Chikuku surten com poden d’aquell oasi davant la marabunta d’insectes i l’efluvi mortal que els acompanya.
Tot just sortir de l’oasi, es troba amb la nau dolkiana de l’emperador Benjamí que està sent devorada pels insectes que, de cop, comencen a lluitar entre ells. En la nau hi ha el Chiyalka, el monjo encarregat de l’experimentació de fongs en el moment en què estan mutant, expandint-se i mutant dins la nau.
Sense pensar-s’ho, la Nausicä i el Chikuku salten a la nau de l’emperador per ajudar. Aquest sent la seva presència i vol “capturar-la” telepàticament, però continua protegida per l’esperit d’uns quants monjos. Tanmateix la Nausicaä no s’acovarda i li planta cara fent-lo retrocedir.
El fong mutant experimental està devorant la nau des de dintre i la Nausicaä hi entra per destruir-la col·laborant amb el monjo Chiyalka. Destrueixen la nau i la Nausicaä damunt el seu mowë conjuntament amb el Chikuku i el Chiyalka observen con el fong continua mutant i adquireix consciència pròpia salvant-se a sí mateix agafant la forma de paracaiuguda i consumint al seu pas tots els insectes que hi troba.
El fong ara medeix quilòmetres, però s’atura momentàniament en la seva expansió. La Nausiccä aconsegueix aterrar, deixa el Chikuku i el Chiyalka a terra i intenta tornar a enlairar-se per avisar els insectes. Malgrat tot perd el coneixement. En un moment el monjo Chiyalka pensa en matar-la per ser una amenaça; el Chikuku llegeix el seu pensament i és a punt de llençar-li un dard enverinat amb la seva sarbatana. Finalment aconsegueix pujar-la a una tortuga voladora (les petites naus dolkianes) i pujar-la a la nau principal.
Allà són a punt de ser engolits altra vegada pel fong, que sembla estar cridant la Nausicaä telepàticament per tal de conèixer-la. Finalment se salven in extremis llançant l’últim flascó amb una mostra de fong mutant a la “boca” del fong megalític. El fong continua avançant constituint-se en un fong gegant absorvint altres fongs.
