Bloc personal,

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Blame! (2017)

[656]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: director
Guió: guionistes
Actors: actors

[ Gènere ] 0h 0min

Sinopsi

IMDb (6,7):
“En un futur llunyà, els humans són declarats “residents il·legals” i caçats fins la extinció per robots assassins. Un dia, un grup d’exploradors humans es troben amb un estrany home anomenat Killy, que pot ser la clau per a la supervivència de la humanitat.”

Crítica

Entre “està bé” i “un pèl lenta”…

Ni me l’he hagut de baixar… disponible a YouTube! ;-)

La història que planteja, d’entrada està bé, amb reminiscències Matrix. El disseny de personatges i els efectes també són curiosos, però l’animació, el que és l’animació en sí, se li veu un “estalviar recursos com sigui” per no haver de fer un moviment de més del que hi ha pressupostat. No sé si és aquest mateix fet, o una qüestió de guió, però hi ha moments lents i també hi han moments llargs que, si hi hagués una música remarcable, acabarien d’omplir, però sense res més la fan lenta.

Resum (amb espòilers)

La humanitat ha evolucionat fins a límits insospitables ajudats, això sí, per les màquines. Humanitat i màquines van de la mà, però quan un virus acaba pràcticament amb tota la humanitat i els pocs humans que queden tenen una alteració genètica que fa que no siguin reconeguts com humans per les màquines, aquestes comencen a construir sense raó i decideixen eliminar tots els humans.

Passen els segles i només un pocs humans queden amb vida. Concretament coneixem un grup que, per casualitats de la vida, han pogut crear un poblat en una zona protegida de les màquines, una zona on les màquines no poden passar. Els aliments però, comencen a faltar i grups d’exploradors entren en “zona màquina” protegits amb uns tratges amb blindatge que els fan invisibles per les màquines i armes bastant rudimentàries que disparen fletxes de metall. Amb tot s’han d’amagar dels vigilants, perquè són els que alerten als robots quadrúpedes amb careta humana que desmembren o arranquen el cap d’un humà en segons.

El poblat, que anteriorment havia arribat a tenir 400 habitants, ara només en té 150 i pràcticament només hi ha gent gran i adolescents. Un grup d’aquests adolescents, comandats per un noia de fermes conviccions, decideixen, pel seu compte, sortir a buscar menjar en unes tuberies en plena zona màquina. Un vigilant, però, els descobreix i envia robots assassins a matar-los. Van caient un a un, fins que, quan només en queden tres i la seva líder està a punt de morir per l’atac de les màquines, apareix un jove amb ulls cyborg i la salva. Els demés, veient que no és del tot humà volen matar-lo, però la noia els ho impideix doncs a ella l’ha salvat. Tots tornen al poblat.

L’únic interés del noi és buscar algun humà portador del gen de connexió, és a dir, un humà que es pugui connectar a les màquines i que aquestes li facin cas, canviant les ordres d’extinció de la raça humana. Cap dels humans del poblat ho és, però el més veterà del lloc al que tots anomenen “avi” coneix un lloc on podria haver-hi alguna cosa similar, un lloc on ells tenen prohibida l’entrada amb estranyes fàbules i llegendes de terror. El noi, per la seva banda, els explica que ve de 6.000 nivells més abaix i que, l’arma que porta de tecnologia desconeguda per ells, ve de 100 nivells més abaix. El noi és molt tancat i no en treuen res més.

Uns quants acompanyen al noi a aquest santuari prohibit i allà descobreix un cap i un tors mig destruït del que seria, en el seu temps, una cíborg. El noi aconsegueix activar-la i saben, per boca de la cyborg, que en aquella zona les màquines no han pogut entrar perquè, quan ella estava operativa, va aconseguir engegar un sistema d’energia que els protegia per tal de fer un experiment per aconseguir control·lar les màquines. L’experiment va fallar i es va quedar esperant allà centenars d’anys. El noi carrega els restes de la cyborg a l’esquena i tornen al poblat.

La cyborg, que anteriorment era una científica, els diu que si volen aconseguir menjar poden anar a la fàbrica i allà replicar-ne el que faci falta. Al mateix temps ella es podrà connectar al sistema i decidir què fer. Tot i estar en “zona màquina” van a la fàbrica i, davant de la sorpresa de tots, replica una quantitat de menjar impossible de carregar entre tots, però, amb tot, carreguen les motxilles fins el màxim. La cyborg s’ha pogut connectar i aconsegueix replicar un nou cos també. A tot això, les màquines els han descobert i han de fugir com poden d’allà.

Amb algunes baixes i alguns ferits aconsegueixen tornar al poblat on es recuperen de les ferides inclòs el noi. Mentrestant la cyborg científica intenta replicar l’experiment per controlar les màquines, però necessita algú que la protegeixi mentre està connectada. El noi es disposa a protegir-la quan, en un moment donat, una de les noies ferides comença a actuar diferent fins que se n’adonen que, en realitat, és una agent màquina d’alt nivell que s’ha infiltrat per destruir-los. Desactiva el perímetre de seguretat i llença una crida a les màquines perquè ataquin mentre ella mateixa comença l’exterminació.

El noi ha de deixar de protegir la cyborg científica per salvar el poc que queda del poblat i, en una lluita final, aconsegueix destruir la infiltrada no sense que abans hagi pogut destruir la cyborg. No obstant això, la científica ha entrat a la xarxa i sap les zones on no poden entrar les màquines i quan torna, ho fa en l’única extremitat que ha quedat sana i estalvi de la destrossa de la infiltrada. Ajuda a la població supervivent a baixar els nivells necessaris fins arribar a la zona segura i, en el moment que les màquines han trobat la manera de tornar a entrar, el noi decideix no acompanyar-los, enfrontar-se a les màquines i seguir la seva búsqueda d’humans portadors del gen connector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada