Agora (2009)

[2]

Ni fred ni calor…

Una mica decepcionat per les espectatives…



IMDb (7,2):
“Un drama històric situat a l’Egipte romà, relatiu a un esclau que es converteix al cristianisme amb l’esperança d’aconseguir la llibertat en el moment que s’enamora de la famosa professora de filosofia i matemàtiques Hipàtia d’Alexandria.”



Títol original de l’entrada:

Àgora


Ahir dimecres (dia de l'espectador) vaig anar al cinema a veure Ágora, "la pel·lícula de l'Amenábar", com es batejen aquests aconteixements, i, la veritat, no em va dir res...

No diré que sigui dolenta, perquè s'ha de reconèixer tota la feina que hi ha darrera, però a mi almenys, em va deixar fred. Seria el dia, l'ambient... no sé, però tot el ressó mediàtic que hi ha darrera feia preveure una altra cosa... encara que potser, fins i tot, el no parlar-ne com es fa habitualment "d'aquella gran pel·lícula" ja es podia veure a venir que seria una mica pallissa la pel·lícula.

Hi ha gent que li pot emocionar la història. Però a mi, la veritat, és que em sap greu aquest desplegament de mitjans i la "gran super-producció" per no provocar-me cap tipus d'emoció. I això que, mirat fredament i analitzant-la, la pel·lícula no és aburrida... hi ha un ritme, hi ha una història... però més enllà...

I per altra banda no sé què passa en els cinemes que les pel·lícules no es veuen bé. Estarem acostumats a l'alta definició dels nous televisor, potser. Però s'ha de dir que sembla que la bombeta que il·lumina la pantalla sigui de "baix consum"... ;-) Em dóna la sensació que a les pel·lícules projectades en cinema els hi falta llum i els hi falta definició... És una opinió.

L'heu vista? Què us sembla?