
I ara li toca ja la primera tallada. Abans de fer-ho però, al veure-la tant llarga i a contrallum, m'ha semblat molt maca. Després serà més gruixuda i aquest verd clar ja no el tindrà. Ara cada tija és una planta. Després tampoc serà així... Així doncs, ara era el moment. L'important era que, abans dels primers freds, sortís amb força perquè durant l'hivern, només amb la pluja ja s'aguantarà soleta.
L'ombra que es veu és la de l'arbre (el "falso pimentero") que, una setmana abans de la plantada em vaig quedar a gust podant perquè, una vegada més, superava amb escreix l'alçada de la casa...
De tot plegat el que em va donar més feina va ser remoure tota la terra i llaurar-la per aplanar-la i poder tornar a plantar. I ho vaig fer a mà, perquè a sota hi tinc instal·lat el reg automàtic i tampoc era qüestió d'anar arrencant tubos... ;-) Mira si em va donar feina que, 10 dies després encara tenia agulletes en diferentes parts del cos i en algun lloc s'havia tornat contractura... Ha valgut la pena però! O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada