Fa una mica més de dues setmanes (just abans de lluna plena) que vaig re-plantar la gespa. La primavera passada no vaig fer el manteniment habitual i estava molt descuidada. A més, a l'estiu, al posar la piscina, en el seu lloc ja no creixia res. Així que el jardí necessitava una renovació urgent: o s'hi abocava pedra de riu o es re-plantava la gespa.
I ara li toca ja la primera tallada. Abans de fer-ho però, al veure-la tant llarga i a contrallum, m'ha semblat molt maca. Després serà més gruixuda i aquest verd clar ja no el tindrà. Ara cada tija és una planta. Després tampoc serà així... Així doncs, ara era el moment. L'important era que, abans dels primers freds, sortís amb força perquè durant l'hivern, només amb la pluja ja s'aguantarà soleta.
L'ombra que es veu és la de l'arbre (el "falso pimentero") que, una setmana abans de la plantada em vaig quedar a gust podant perquè, una vegada més, superava amb escreix l'alçada de la casa...
De tot plegat el que em va donar més feina va ser remoure tota la terra i llaurar-la per aplanar-la i poder tornar a plantar. I ho vaig fer a mà, perquè a sota hi tinc instal·lat el reg automàtic i tampoc era qüestió d'anar arrencant tubos... ;-) Mira si em va donar feina que, 10 dies després encara tenia agulletes en diferentes parts del cos i en algun lloc s'havia tornat contractura... Ha valgut la pena però! O no?
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada